Centres coeducadors?

A l’atenció del Director/a

 

Benvolguda, benvolgut,

ja ho veieu, hi torno. Deu ser allò de “qui no té feina el gat pentina”, no? A saber!

Una entrevista de “l’avui d’avui” per presentar el treball de dos professors d’educació secundària.

Vulgueu, si us plau, reenviar-la a la persona del vostre Consell Escolar encarregada de les qüestions de gènere. I, posat a demanar, si ho considereu oportú, també als tutors i tutores del vostre centre.

Gràcies.

AVUI. 09.06.11

“ELS AUTÈNTICS VALENTS SÓN ELS NO-VIOLENTS ACTIUS”

Un llibre per a secundària Convençuts que l’educació és una eina per formar ciutadans i ciutadanes lliures, els professors Paco Abril, Juanjo Compairé i Miguel Salcedo publiquen el llibre „Chicos y chicas en relación’ (Icaria, 2011), un molt complet manual de propostes i dinàmiques destinat al professorat i a l’alumnat de secundària amb l’objectiu d’incidir en la construcció d’un marc de relacions més igualitàries. Els autors, membres del grup Orfeu, coeducació i masculinitats, replantegen tot un seguit de valors i prioritats que conviden a una altra forma de veure el món. El llibre és editat sota l’aixopluc de l’associació Homes Igualitaris

Educar és coeducar? L’educació és decisiva per a la construcció de la identitat?

Sí, la coeducació forma part de l’educació. Entenem l’educació com l’aprenentatge per a la vida i la vida està feta de relacions: entre les persones sexuades i per tant, entre els sexes. I en aquest sentit, què és l’educació sinó ajudar els nois i noies a trobar-se amb ells mateixos o elles mateixes i a construir la seva pròpia identitat a partir de les relacions personals?

Algú potser diria que és més important aprendre matemàtiques.

Com a professors ens ho hem de preguntar: quantes vegades ens ha sabut greu no saber resoldre un problema de matemàtiques i quantes, en canvi, no saber resoldre el problema d’un malentès o d’un desengany? L’educació centrada exclusivament en els continguts curriculars limita la capacitat de creixement personal i de formació de l’alumnat. Cal que el sistema educatiu travessi els continguts curriculars amb altres que facilitin una bona gestió de les emocions i fomentin la intel·ligència social. El cert és que hi ha estudis que demostren que aquelles escoles que treballen l’educació emocional milloren la capacitat d’atenció i concentració de l’alumnat i els seus resultats acadèmics a la vegada que disminueixen els conflictes i la violència.

Són competències més necessàries encara en un món summament global dins i fora de les aules?

Exacte, per això valorem la coeducació com la capacitat d’entendre la diversitat i treballar-hi. Posar en evidència les dinàmiques de poder que s’estableixen en la societat entre els grups hegemònics (homes blancs de classe mitjana-alta) i adonar-nos de com ens afecten. La coeducació és col·locar la justícia i l’equitat en primer terme, perquè possibilitin el desenvolupament integral de l’alumnat sense pressions de gènere, ètniques o de classe social que determinin el seu rol en la vida. Si no treballem competències com ara l’empatia, la resiliència, la capacitat d’entendre la diversitat i els aspectes que tenim en comú i uneixen les persones, no estarem formant ciutadans i ciutadanes amb capacitat de viure en un món globalitzat i canviant com el nostre.

Malgrat tot, els vells rols de gènere es mantenen. Com es pot incidir des de l’àmbit educatiu en l’establiment de noves formes de relació més igualitàries?

En primer lloc cal prendre consciència de la injustícia en què s’han basat aquestes relacions i adonar-se que tots guanyem amb el canvi. Unes relacions més equitatives donen possibilitats de desenvolupament de les dones i ajuden a eliminat la pressió que comporta mantenir un estatus hegemònic en els homes. Així, les dones poden ser independents i desenvolupar-se professionalment i personalment sense por, sense violència, i els homes poden explorar les emocions i mostrar-les; també les seves fragilitats. Finalment es tracta de compartir.

Hi ha diferents maneres de ser homes i de ser dones?

Sí, i són vàlides. Avui podem parlar de les masculinitats en plural i de les feminitats també ja diverses. A més, les categories de gènere estan entrecreuades per altres com l’ètnia, la classe social, l’orientació sexual, l’edat, les diferents capacitats corporals, unes categories que s’assenten sobre la jerarquia i la desigualtat. La nostra societat, a través dels mitjans de comunicació, visibilitza majoritàriament uns models de dona tradicional i d’home hegemònic que són representacions d’aquest sistema jeràrquic i desigual en què es basa el patriarcat. És important superar les relacions de poder i avançar cap a la llibertat de nois i noies més enllà dels estereotips de gènere.

Què hi veieu darrere la violència?

Inseguretat, autoestima baixa, malaptesa en la comunicació, adscripció categòrica als mandats de gènere. Si aprenem a comunicar-nos en igualtat anirà desapareixent la violència. El nostre missatge és clar: actuar violentament no és signe de valentia sinó de covardia. Els autèntics valents són els no-violents actius.