Història? O històries?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

com suposo que sabeu a la capital de l’Estat s’ha armat un mullader considerable amb motiu d’un l’article, dedicat al General Franco, que propoerament sortirà dins d’una obra magna, pagada “només” amb més de sis milions d’euros de diners públics.

Tot i que admeto que, potser, aquest article del Sr. Barril pot resultar “excessivament orientat” per algú, després de pensar-m’ho una bona estona, i enmig d’una pausa de la guàrdia, us el faig arribar. Atès que desconec el vostre punt de vista en relació al cas voldria demanar-vos excuses, en el supòsit, és clar, que no en compartiu els arguments ni el punt de vista.

Gràcies.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/mandra-intellectual-1032946

La mandra intel·lectual

Dilluns, 6 de juny del 2011

Joan Barril Periodista

Els ideòlegs maldestres acostumen a treure sempre de la història l’entusiasme que el present no els dóna. D’aquesta manera aconsegueixen dues coses: la primera és estalviar-se l’hàbit de pensar; la segona, apuntar a la seva idea els que tampoc tenen gaires ganes de pensar. La setmana passada uns dignes historiadors de la capital generosament subvencionats pels nostres impostos ens van venir a dir que Franco era un gran guerrer i que, en tot cas, patia d’aquesta petita mania autoritària connatural a aquells que entenen la llibertat com una anomalia de l’espècie humana.

Aquesta tendència a revisar la realitat no és nova. També a Europa hi ha negacionistes que es guanyen la vida difonent la idea que Hitler no va muntar la tràgica indústria d’Auschwitz i que els milions de jueus i altres Untermenschen van morir perquè es van deixar oberta l’aixeta del gas. El que passa a Europa és que els codis penals de molts països castiguen els que divulguen aquestes quimeres i no els tanquen en dutxes d’on raja el gas Zyklon B, però almenys se’ls impedeix malversar l’honor i la dignitat de les víctimes de l’Holocaust.

A Espanya això no es porta. Franco va ser un criminal, militar i civil, que va impulsar una guerra com a estratègia repressiva de mig Espanya, que va beneir els primers bombardejos indiscriminats sobre la rereguarda ciutadana i que va dissenyar una atroç maquinària d’extermini d’homes i dones sotmesos a la més sagnant de les arbitrarietats. Avui els historiadors de l’antic règim, que tot just havien nascut quan Franco va començar a sentir-se un comprensible general autoritari, expandeixen les seves idees pel món. I no només els historiadors; també hi ha mitjans de comunicació als quals la democràcia no els ha fet mai cap gràcia i que van desvirtuant la història perquè d’aquí poc el comú dels nostres ciutadans acabi admetent que val més autoritarisme sense drets civils que drets civils que a vegades surten malament. Volen un canvi de paradigma. Feixistes que no saben que ho són, nacionalistes que fan veure que la seva nació es va forjar com ells l’expliquen, es disposen a buscar en el passat la medecina per a la seva mandra intel·lectual. Sens dubte, el poder és més fàcil d’aconseguir.