Nota de premsa del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Benvolguda o benvolgut,

per canals no vinculats al desenvolupament professional m’acaba d’arribar a les mans el comunicat de premsa que va emtre el Col·legi d’Advocats de BCN en relació a l’actuació de les forces de seguretat fa pocs dies a la Plaça de Catalunya de BCN. Com podeu suposar, m’abstindré ben prou de fer-vos arribar el meu parer en relació al cas; no escauria.

Ara bé, això no treu que, oponions diverses i rellevants, que s’emeten a l’entorn dels fets esmentats no hagin de ser objecte de treball per part dels alumnes d’educació secundària. Treball o treballs que podrien ser, senzillament:

1. Llegir el text en silenci i tots alhora, projectat en una PDI o pantalla i “parlar-ne”.

2. Lectura silenciosa individual dels alumnes i, també, senzillament, “parlar-ne”

3. Lectura silenciosa i individual dels alumnes. Posteriorment, organitzar l’aula en dos grups d’alumnes: uns que “defensin” l’actuació dels acampats i un altre el de la policia. Donar deu minuts a cada grup per preparar una primera llista d’arguments per iniciar el debat. Passat el primer torn d’intervencions, deu minuts més, en grup, per tal de mirar de trobar contraarguments als plantejaments exposat per l’altre grup i també, si escau, ampliar o matisar la pròpia llista d’arguments.

4. La mateixa activitat anterior però finalitzar-la a pàrtir d’un informe personal que reculli: els fets, els principals arguments de les dues parts i una conclusió-valoració personal.

5. La mateixa activitat anterior però afegint-hi, encara més, un treball en grup de quatre alumnes que hauran de compartir els respectius informes i arrribar a eleborar-ne un de grup que serà presentat a la resta de la classe despres del temps que determini el professor.

M’aturo, no cal continuar ,no?

Només voldria tancar amb tres consideracions, a manera de “petites conclusions”:

1. La realitat ens proveeix de materials valuosíssims per ajudar a crèixer els nostres alumnes, acadèmicament, humanament i democràticament

2. A partir de la realitat: dels problemes personals o socials, o de situacions problemàtiques, resulta no resulta complex crear entorns de veritable desenvolupament competencial. El sentit comú ens pot proveir abastament.