Deures a casa?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

com podeu suposar, per raons de la meva feina d’assessorament als centres i serveis educatius, sovint he de remenar el que oficialment és una RESOLUCIÓ d’organització i funcionament de…” i que vulgarment es coneix com a Instruccions d’inici de curs, tot i que estructament no ho són. No voldria avorrir-vos amb això, però, “ara no toca”. El cas és, però, és que sovint rebo consultes relacionades amb els anomenats”deures escolar” per desenvolupar a casa. Atés el nombre he considerant pertinent organitzar una “resposta completa i generalitzada” que permeti prendre les decicions que escauen i que resulten pertinents.  Atès que estracta un “resposta-reflexió llarga”, us l’organitzo en tres parts:

 

1. NORMATIVA

Per començar. A l’article núm. 22 (Deures dels alumnes) de la LLEI 12/2009 d’educació no es fa cap raferència als “Deures de casa”. De la mateixa manera, no hi ha cap referència a aquest concepte a l’article 25.3 (Deures de les famílies)

Si parem atenció al que disposa l’ORDRE de calendari escolar vigent, a data d’avui (ORDRE EDU/44/2010, de 8 de febrer, per la qual s’estableix el calendari escolar dels cursos 2010-2011 i 2011-2012 per als centres educatius no universitaris de Catalunya) i la RESOLUCIÓ anual d’organització i funcionament dels centres educatius públics.
L’ORDRE EDU/44/2010 assenyala:
Article 4
Horari a l’educació infantil i primària
4.1 Per a l’alumnat dels ensenyaments reglats de parvulari i d’educació primària, inclòs el d’educació especial, de tots els centres educatius de Catalunya, públics i privats, l’horari escolar s’ha de desenvolupar entre les 8.30 i les 18 hores.
4.2 Amb caràcter general, als centres públics i concertats de segon cicle d’educació infantil i primària, inclosos els d’educació especial, l’horari lectiu és de 9 a 12 hores i de 15 a 17 hores.En qualsevol cas, s’han de fer un total de 5 hores lectives, de les quals 3 o 3,5 seran al matí i 1,5 o 2 a la tarda.
Article 5
Horari a l’educació secundària
Als centres d’ensenyament secundari les classes s’organitzaran en sessions de matí i tarda. En l’educació secundària obligatòria la concreció de l’horari individual i la programació d’activitats generals de centre (reunions de professorat, esports, etc.) no poden comportar més de dues tardes lliures setmanals per a cada alumne o alumna. El batxillerat es pot organitzar en jornada intensiva. La formació professional específica s’ha d’organitzar en sessions de matí o tarda, per tal de facilitar la formació de l’alumnat en centres de treball i l’accés de les persones treballadores. Els ensenyaments de règim especial d’esports i artístics es poden organitzar en sessions de matí i tarda, en horari intensiu de matí o tarda o en altres horaris que prèviament
hagi autoritzat el director o la directora dels serveis territorials corresponent

Per la seva part les Resolucions de 15 de juny de 2010 per la qual s’aprova el document per a l’organització i el funcionament de les escoles i dels centres públics d’educació especial per al curs 2010-2011 assenyalen que: L’horari de classes de l’alumnat és el corresponent a l’horari propi del procés d’ensenyament i aprenentatge del currículum establert, inclosa la sisena hora. Aquest horari inclou el temps d’esbarjo, que es considera una activitat educativa integrada en l’horari lectiu de l’alumnat i per tant s’hi han de respectar també els principis del projecte educatiu. El temps d’esbarjo ha de ser tutelat per mestres segons la distribució horària aprovada pel consell escolar.

2. OPINIONS:
Com us deia, i abans de fer-vos avinents, les meves conclusions i justificar els documents adjunts, considero que podrà resultar oportú conèixer l’opinió de dues persones, amb prou cirteri, que avui mateix, o molt recentment, hi han dit la seva.

EDUARDO F. GARZON. Pedagog 

 

“Uno de los temas de mayor controversia entre los docentes, los padres de familia y los propios alumnos, es el relacionado con las tareas escolares. Es muy común la queja de los padres de familia de que sus hijos deben permanecer períodos exagerados en el cumplimiento de las tareas, pero en otros casos se recrimina al maestro que nunca envía tareas. Además, la crítica se dirige al contenido mismo de la tarea, para muchos no hay objeto que el alumno repita doscientas veces la escritura de una frase o de una palabra o que tenga que entregar quinientos ejercicios matemáticos al término de un período, cuando estos son la repetición mecánica de un problema que no compromete la reflexión ni la creatividad del alumno; pero en otras se critica por la exigencia de materiales costosos o de trabajos que no están al alcance de los estudiantes, todo lo cual demuestra que si el contenido de la tarea no es adecuado puede generar efectos contrarios a los esperados y que en nuestro sistema no existen parámetros para regular la intensidad ni la duración de los ejercicios que los alumnos deben realizar fuera del plantel. Sin embargo, hay muchos aspectos positivos en la asignación de tareas escolares, por lo que conviene tomar conciencia de su necesidad e importancia. Las tareas escolares son un recurso de valiosa utilidad porque sirven para reafirmar los conocimientos adquiridos en clase. Muchas veces por el escaso tiempo que los maestros disponen en clase no es posible completar todas las actividades procedimentales para el desarrollo de la unidad didáctica, las tareas ayudan a ejecutar procesos, a ejercitarse en la utilización de fórmulas matemáticas, en el desarrollo de metodologías, en la solución de problemas. También, debido a la falta de recursos didácticos, es indispensable que el alumno investigue, experimente, observe o reflexione suficientemente fuera del establecimiento sobre algún tema de estudio”.

En varias ocasiones -a veces en muchas- las tareas se convierten en un verdadero karma: maquetas interminables, ejercicios demasiado complicados e investigaciones que parecen no tener ningún fin, desencadenan una loca carrera contra el tiempo. Esta encrucijada en parte se da porque el joven deja  todo para última hora y sus padres no le enseñan el valor del tiempo, pero también porque el número de tareas es demasiado y no queda mucho tiempo para cumplir con todo. Lucía Estella Pacheco, docente de secundaria del Instituto Santa Teresita que cuenta con 20 años de experiencia, asegura que “no estoy  de acuerdo con que se pongan demasiadas tareas porque el niño es hijo, es amigo y tiene otras dimensiones en las que debe desarrollarse”.
Pacheco decidió trabajar con la metodología finlandesa del docente, que se enfoca en dejar pocas tareas para desarrollar en casa  y más actividades en el aula. “Estas tareas se hacen en la clase y son supervisadas: allí el alumno me muestra las competencias que puede desarrollar”. Paula Duarte, mamá y docente de primaria, dice que las tareas de su hijo durante la primaria eran demasiado complicadas y que ella y su esposo terminaban haciéndole el trabajo. “Recuerdo en particular una maqueta que solicitaron cuando René -su hijo de 16 años- iba en segundo de primaria. Era tan complicada, con números y esquemas, que tuvimos que consultar con un amigo de mi esposo que es arquitecto y él nos ayudó”. “Las tareas deben ser enfocadas a lo que se ha trabajado en clase y deben ser asignadas de una forma en la que se vea que el chico lo puede hacer sólo”, señala Laura Galvis, docente de primaria. Para los niños de este nivel educativo, las mejores tareas son las que implican práctica e investigación de acuerdo al nivel académico.  Las tareas son importantes y no hay que “hacerles el feo”, pero es necesario encontrar un equilibrio entre la cantidad y la calidad y así convertirlas en una herramienta fundamental del proceso de aprendizaje.

Per la seva part, el Sr. EDUARD HERVÀS MARTÍNEZ (Psicòleg especialista en trastorns infantils i juvenils de BCN), té un post interessant en el seu bloc “Educar en família”
ELS DEURES ESCOLARS A CASA

http://enfamilia.blogia.com/2008/090601-els-deures-escolars-a-casa.php

Al llarg de l’estiu moltes famílies han estat afaenades intentant que els seus fills o filles feren els deures. Manar que facen els deures a l’estiu sembla ser una de les tasques importants del professorat quan acaba el curs, com una extensió de juny a setembre dels deures que ja manen de dilluns a divendres i al cap de setmana de setembre a juny.

Per algunes famílies els deures marquen els ritmes de l’any i de les vacances. No em referisc a l’alumnat d’Educació Secundària que ha d’aprovar les assignatures i resulta que les ha suspeses, que és normal que hagen d’estudiar per tal d’arribar a aprovar. Em referisc a l’alumnat de Primària i, fins i tot, d’Infantil. Hi ha mestre/a que s’entossudeix en que els xiquets i xiquetes duguen a casa cada dia, cada setmana i tot l’estiu fulls de sumes o restes, problemetes, cal·ligrafia, acolorir dibuixos o altres tasques escolars. El pare i la mare han d’assumir la responsabilitat que el seu fill o filla duga el deure fet a l’endemà, el dilluns o al pròxim setembre. Mai no ha demostrat ningú que el fet de fer els deures a casa siga positiu per a l’aprenentatge dels i les escolars, i mentre no se’m demostre d’una manera científica i rigorosa seguiré dient que els objectius i raons per a manar fer els deures a casa són altres.

Recorde que quan jo anava a escola no hi havia deures per a casa. Calia aprendre a llegir i es llegia, a contar i es contava, però no hi havia deures per a casa. En acabar l’escola es jugava, fonamentalment, i s’aprenia a viure amb els adults. Al cap de setmana es jugava més i s’aprenia a viure més; i, si calia, s’ajudava a casa.

A poc a poc es començà amb el tema dels deures, la qual cosa representa un drama per a moltes famílies. Sembla com que el mestre o la mestra allarguen les seues mans per passar la seua responsabilitat docent als pares i les mares a les cases. Aquests han d’assumir el paper de professors o professores mesclat al de pare o mare, el que en massa ocasions enverina la vida familiar quotidiana. En moltes cases hi ha veritables drames entorn als fulls dels deures. Potser en siguen pocs i ben ximples, que es facen en cinc minuts, que siga només un repàs, que és acabar el que no han acabat a la classe…. Però hi ha xiquet o xiqueta que està hores i hores davant el full, aprenent a no fer el que li diuen que cal fer, augmentant la tensió parental i familiar i traient de les seues casetes al pare i/o a la mare.

I el pare i/o la mare (que de vegades també discuteixen per causa dels deures) es senten avaluats quan el menut o la menuda van a classe i mostren els deures que han fet -millor o pitjor, a soles o en companyia- a casa. Què dirà la mestra de nosaltres com a pares si no duu els deures fets, i ben fets!! Mentrestant, els xiquets i xiquetes no tenen temps per aprendre a viure, a soles i en companyia, a pensar, a emprendre projectes amb les amistats, a projectar invents, a llegir llibres per plaer o a fer com si s’avorriren. I açò val per als dies i caps de setmana d’entre el curs com per a les vacances més o menys llargues de tot l’any.

La tasca escolar s’ha de fer a l’escola i l’ha de manar i controlar el professorat, i fer-se de la manera que diga el seu Projecte Curricular –que estarà d’acord amb el Projecte Educatiu de Centre-. Perquè els pares i mares tenen la tasca d’educar, des dels seus plantejaments educatius familiars i des de la seua responsabilitat, que tampoc no poden de deixar en mans del professorat. De responsabilitats compartides en parlarem un altre dia. Ara, només cal afegir que en les reunions i contactes de principi de curs entre família i mestres haurien de posar-se les bases de com hauran de ser les tasques que faça a casa l’alumnat els pròxims mesos. I que siguen afavoridores per al seu aprenentatge i educació i no ho compliquen i compliquen la vida a tots.

3. CONCLUSIONS

Vista la situació i l’anàlisi de MOLTS anys d’experiència en l’anàlisi i valoració de “deures” a casa, voldria fer-vos arrribar diverses consideracions conclusives:

  • Cap document normatiu, de caràcter general, esmenta el concepte “deures a casa”
  • Totes les activitats curriculars s’han de poder fer en el temps comprès en la franja horària diària que s’assenyala a l’ordre corresponent.
  • Freqüentment s’observen incoherències pedagògiques importants a l’interior d’un mateix centre.
  • Sovint poden constituir un punt de desavinença important entre els centres escolars i les famílies. I, també quasi, sempre, de mal resoldre.
  • Massa sovint, els deures a casa no són altra cosa que un “Ho acabeu a casa”. Quan un professional de la docència formula aquesta instrucció cal ser molt conscients de què “tenim entre mans”:
    • El docent, a la seva planificació, no ha encertat a fer coincidir el temps disponible amb les activitats que preveia per la sessió. Demostrar expertesa en aquesta qüestió constitueix, precisament, un dels epígrafs que contenen els informes de funcionaris en pràctiques i/o interins de primer any.
    • Enviar a casa una feina que s’hauria d’haver a l’aula o en el temps lectiu suposa “atorgar d’ofici” un nou rol a les famílies.
    • No podem pensar, amb caràcter general, que pel fet de ser els pares dels alumnes, tenen la capacitat de respondre adequadament als requeriments acadèmics que suposi fer correctament els deures.
    • També, amb massa freqüència, quan els alumnes “no porten els deures fets” se’ls atorga alguna mena de puntuació negativa.
    • Quan efectuem aquesta correlació, de fet, estem “castigant la família” (de la qual sovint se’n saben molt poques coses, siginificatives).
    • Hi ha la possibilitat, tinguem-ho present, que, amb freqüència, no hi hagi hagut ningú que li hagi pogut donar un cop de mà (sobretot a educació secundària).
    • Per tant un dèficit en la capacitat de planificació docent esdevé, finalment, un senyal negatiu pels alumnes i les seves famílies.
  • Lògicament, doncs, escau que les vostres futures NOFC hi dediquin l’atenció deguda.
  • Caldrà precisar ben bé quina mena d’activitats poden rebre aquesta qualificació i quines no.

Voldria pensar, i no en tinc cap dubte, que a partir de la lectura-anàlisi-valoració serena i professional d’aquesta reflexió i dels adjunts que conté sabreu trobar els posicionaments i els acords realment educatius pels alumnes, considerant, no cal dir, l’experiència del vostre centre. Quan arribi el cas, us demano que me’n mantingueu informat, fent-me arribar als acords a què hàgiu arribat.

Us demano que el més aviat possible vulgueu tenir l’amabilitat de reenviar aquest correu a la persona que desenvolupa les funcions de cap d’estudis del centre que dirigiu.

Gràcies per la vostra professsionalitat

Activitats acasa

Deures