Llegir abans, millor?

A l’atenció del director/a

Benvolguda, benvolgut,

remenant articles de fa dies he trobat aquest. El titular és d’actualitat, sens dubte.
El contingut i la tesi que defensa, però, no són pas nous, ben al contrari. Suposo que sabeu que sim el país del món que està “obsessionat” en aconseguir que els infants del parvulari en “surtin” llegint. Per aconseguir-hi, és clar, s’impedeix de manera conscient i sistemàtica el treball amb altres continguts que permetrien assolir en millors condicions la majoria d’objectius que s’assenyalen en el Decret 181/2008 que fixa els ensenyaments al segon cicle de l’etaà d’educació infantil. La realitat ens demostra, sobradament, que començar abans, en cap cas, és sinònim “d’arribar abans” i menys encara “d’arribar-hi millor”.

De ben segur que aquest debat està instal·lat entre els professionals de parvulari i cicle inicial que teniu treballant en el vostre centre.
Per tant, us agrairé que els vulgueu reenviar, si ho considereu oportú, aquest correu amb l’adjunt. De la mateixa manera, potser pares i mares de critatures petites agrairien poder llegir-lo
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20110501/54148444870/quan-comenca-el-fracas.html

Quan comença el fracàs?

Cartas | 01/05/2011 – 06:40h

Mònica Ballester Torras

Terapeuta de la comunicació i el llenguatge Barcelona

Cada vegada ens arriben a la consulta de logopèdia més nens amb sensació de fracàs quan tan sols tenen set anys o sis i mig o fins i tot quatre. Són nens que se senten intel·ligents, entenen i aprenen el món que els envolta, però no saben per què, no aconsegueixen endevinar què han de dir davant una filera de lletres que no poden interpretar. Pot passar que als quatre o cinc anys els diguin amb un somriure: “No t’amoïnis”, mentre que al nen del seu costat li diuen“Molt bé!”.

En general, cap a segon o tercer de primària, els pares, seguint les indicacions de l’escola,ens demanen als professionals que posem al seu fill l’etiqueta de dislèctic. Així queda clar que el que li passa no és culpa de ningú. De ningú? De qui ha estat la idea que els nens han d’acabar P5 sabent llegir i escriure? Qui ha dit que si un nen als 3 anys gargoteja el seu nom i diu les lletres serà un bon lector i escriurà millor? Els estudis sobre l’evolutiva descriuen que, per a la majoria de la població infantil fins als cinc o sis anys, no es completa el desenvolupament de les capacitats psicomotrius, auditives, visuals, fonològiques…,que són la base per aprendre a llegir i escriure de manera eficaç. Per què volem que n’aprenguin abans d’estar prou preparats? eA cap pagès o jardiner se li acudiria d’estirar les fulles de les plantes perquè creixin més ràpid, perquè es desarrelarien. Als quatre o cinc anys, la majoria dels nens que arriben a llegir ho fan de forma mecànica, sense comprendre el que llegeixen i aplicant uns mecanismes no adequats. La dedicació perquè llegeixin i escriguin abans dels sis anys va en detriment de donar-los el que necessiten en aquest moment evolutiu. Ajudar els nens a créixer a partir de les seves capacitats, a partir del joc, del moviment,de la música, d’educar a escoltar, a esperar, a expressar-se amb les paraules i les emocions, amb dibuixos i colors, entrenar el seu traç, la percepció sensorial, etcètera. En arribar als sis anys, ja s’ha pogut desenvolupar prou el llenguatge i la parla, s’han pogut instal·lar bé les bases cognitives necessàries i, aleshores, poden aprendre a llegir i a escriure pràcticament de forma natural, independentment del mètode que s’apliqui, enqüestió d’uns mesos. Els mestres de preescolardiuen que els pressionen. Qui? Els pares? Els mestres de primària? Els de secundària? La direcció escolar? La competència entre les escoles? Les editorials?

És trist que un nen de set anys no gaudeixi llegint i escrivint, sinó que justament faci el possible per escapolir-se’n. Però ja fa tres anys que força un aprenentatge per sobre de les seves possibilitats i amb sensació de no arribar a complir amb les expectatives. Em nego a posar-los l’etiqueta de “trastorn de lectoescriptura” o “dislèxia” perquè l’únic que els passa és que els han desarrelat, els han estirat massa per les fulles encara que la mà del jardiner no sigui de ningú.
Gràcies.