Va pensiero…

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

si ho considereu adient, vulgueu reenviar aquest correu, de part meva, al mestre/a professor/a responsable de l’educació musical del vostres alumnes.
Gràcies

“Va succeir fa un parell de mesos (el 13 de març). Riccardo Mutti acabava de dirigir el celebre cor dels esclaus, Va pensiero, de l’acte tercer de Nabucco, i el públic del Teatre de l’Opera de Roma l’aplaudia llargament reclamant-ne un bis (cal recordar que, més enllà de la seva intrínseca bellesa musical, aquesta peça va esdevenir una mena d’himne oficiós dels patriotes del Risorgimento, i d’aquí que hagi mantingut un gran pes emocional entre els italians). I aleshores, què va fer Ricardo Mutti? Es va dirigir al públic assistent tot recordant-los el significat patriòtic del Va pensiero i demanant-los que el cantessin tots (afegint-se a l’orquestra i al cor del teatre) com a manifestació de “protesta patriòtica” en contra de “l’amenaça de mort” que representen les retallades pressupostàries d’ajut a la Cultura que ha plantejat el seu govern. Una fòrmula sublim i harmònica, allunyada de la cridòries i els sorolls que s’empren habitualment, per a mostrar la disconformitat a determinades mesures realment empobridores.

Aquest és el link del video que immortalitza aquell memorable aconteixement i, més avall, la lletra per si us hi voleu afegir:



Va Pensiero

Va’, pensiero, sull’ali dorate.

Va’, ti posa sui clivi, sui coll,

ove olezzano tepide e molli

l’aure dolci del suolo natal!

Del Giordano le rive saluta,

di Sionne le torri atterrate.

O mia Patria, sì bella e perduta!

O membranza sì cara e fatal!

Arpa d’or dei fatidici vati,

perché muta dal salice pendi?

Le memorie del petto riaccendi,

ci favella del tempo che fu!

O simile di Solima ai fati,

traggi un suono di crudo lamento;

o t’ispiri il Signore un concento

che ne infonda al patire virtù

che ne infonda al patire virtù

al patire virtù!

Gràcies per la feina que feu i per com la feu.