El curs 2009-2010 la revista digital @l peu de la lletra la trobareu al següent enllaç:

http://www.alpeudelalletra.tk/

Juny 2009

Un altre curs que acaba

Si n’han passat de coses durant aquest curs! Un cop més ens preparem per les vacances amb un curs més a l’esquena. Hi ha hagut esforç, patiment, alegries i decepcions, però seguim endavant. Alguns ja no tornaran a Can Puig: seguiran els estudis en un altre centre, aniran a la universitat o començaran a treballar. D’altres, al setembre, torne’m-hi. Aquest curs 2008-2009 ha estat el del debat sobre la nova Llei d’Educació, el de les vagues del professorat, el de les manifestacions contra el Pla Bolonya, el del número 50 de la revista @l peu de la lletra, el de l’esclat de l’Associació Esportiva de Can Puig, el curs que vam comprar un piano per a la sala d’actes, l’any que els de 4t d’ESO van estar a Roma mentre el Barça hi guanyava la Champions, l’any d’Obama, l’any del canvi de regidor d’educació a l’ajuntament de Ribes, l’any de la fotocopiadora nova a secretaria, l’any de… Això no s’atura. Descansem una mica i, al setembre, torne’m-hi!

(Portada: Anto)

Abril 2009

Qui té por a prendre decisions?

Entrem en el tercer trimestre del curs. Per a un gran nombre d’alumnes de Can Puig és moment de triar: per als alumnes de tercer d’ESO,  les optatives de quart; per als de quart d’ESO, per als del Cicle Formatiu i per als de segon de Batxillerat,  els futurs estudis o les futures ocupacions.És temps, doncs, de reflexió sobre què farem, què estudiarem, per què i  per a què… Estudiar pel gust d’estudiar? Estudiar per desenvolupar capacitats i assolir fites personals? Estudiar per no haver de treballar? Estudiar per poder treballar millor després? Davant d’aquests i de tants d’altres interrogants que cadascú es planteja sobre el com i per què decidiré una o d’altra ocupació, ens adonem que la qüestió va més enllà de Can Puig i afecta la “meva vida real” (de l’adult que no puc deixar d’esdevenir). Comencem a adonar-nos que aquestes preguntes, i la manera com enfoquem les respostes, no tenen a veure solament amb els estudis sinó amb el conjunt del nostre projecte personal i la mena de persona que desitgem ser. Atrevim-nos a ser qui volem ser!! Per què no hauríem de tenir la valentia de fer-ho?

desembre, 2008

Un institut al servei de l’alumne i del poble, i viceversa

Era un dia qualsevol a la tarda que feia molt de fred i em van trucar per telèfon des de l’Institut. Em varen demanar que fes quatre línies per a la nostra revista, però vaig quedar-me glaçat per una altra cosa totalment relacionada.Només feia un parell d’hores que repassava articles antics de tot tipus del nostre poble i en un moment donat se’m va obrir la pàgina d’una editorial de la revista Montgròs  (una bona publicació en un temps concret ). L’escrit el vaig haver de tornar a llegir, tot i que això no ho faig sovint, perquè aquells temps els vaig viure intensament.Era  La reforma a l’IES Can Puig. El nou Ensenyament Secundari signat per Lluís Alonso, l’estiu del 1989. Ja definia les línies d’aprenentatge, la motivació, els valors que necessitaven tots els alumnes, però a més a més volia un Institut no tancat en la burocràcia sinó al servei de l’alumne, i un professor que no és un jutge sinó un acompanyant qualificat en el procés d’aprenentatge. Han passat vint anys i estem aprovant una nova llei d’educació. Voldria que això fos positiu per al país. Els joves que em trobo per arreu sempre em parlen de Can Puig, del que fan i del seu futur.I cinquanta números d’Al Peu de la lletra: tota una experiència educativa per a generacions iniciada pel professor Josep Fernández. Per molts anys!

Al peu de la lletra és la revista de l’IES Can Puig desde fa 16 anys. En aquest temps s’han publicat 49 números i als alumnes de 1r de batxillerat del curs 2008/09 ens toca editar la revista número 50. Quin compromís!

Per començar, engeguem aquesta edició electrònica en la que anirem avançant les notícies que us trobareu a final de trimestre.

El peu?… Al peu?…

La capçalera de la revista de Can Puig va ser EL PEU DE LA LLETRA durant 25 números, després va canviar la E inicial per una A: durant 24 números la capçalera va ser AL PEU DE LA LLETRA. Amb el número 50 iniciem la TERCERA TEMPORADA de la revista coincidint amb l’edició digital. I també ho fem canviant la primera lletra: des d’ara la capçalera serà:

@l peu de la lletra