M’acompanyes?

Fem un viatge per la Història….. cal tenir ànima d’esponja.

Archive for September, 2008

BIZANCI, CONSTANTINOBLE, ISTANBUL…

Posted by mparra36 on 30th September 2008

Estambul

Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Konstantinoupolis ) és el nom antic de l’actual ciutat d’Istanbul, a Turquia. El nom deriva del seu fundador, l’emperador romà Constantí el Gran. Va ser capital de l’Imperi Bizantí (també anomenat Bizanci) o Imperi romà d’Orient durant segles, fins a la seva conquesta pels turcs en el segle XV, quan comença l’Edat Moderna i deixa de ser majoritàriament cristiana per a transformar-se en majoritàriament musulmana. El 28 de març de 1930 canvià el seu nom oficial per Istambul, alhora amb la ciutat d’Angora, que passa a denominar-se Ankara.

Mar matinal (Konstantinos P. Kavafis)


Deixeu que aquí m’estigui,
I que posi una mica els ulls en la natura,
aquest mar matina, aquest cel sense núvols
amb llurs blaus resplendents i la groga ribera.
Tot bell i immensament il·luminat.
Deixeu que aquí m’estigui
i que m’enganyi com si veiés tot això.
(De fet ho vaig veure un instant
quan aquí em vaig estar per primera vegada.)
I no també aquí les meves fantasies,
les meves recordances, les imatges del goig.


Mesquita blava

Imatges: M. Parra i Viquipèdia
Font: Viquipèdia i geocitis.com

Posted in General | 5 Comments »

Còrdova Califal i Medina Azahara.

Posted by mparra36 on 25th September 2008

Va haver-hi un temps on Còrdova, envoltada de muralles, va ser bressol cultural i científic del seu temps.

Personatges que ven fer-la, històricament, inmortal, passejaven pels seus carrers, sinagogues, mercats i mesquites.

Please enable Javascript and Flash to view this Flash video. 

El califa Abd al-Rahman III seguint la tradició oriental, segons la qual cada monarca construïa com a símbol de prestigi la seva pròpia residència palatina, decidí fundar en 936 la ciutat àulica de Medina al-Zahra. Per a tal fi escollí, a pocs kilòmetres de Còrdova, una suau pendent del paisatge que li va permetre organitzar el recinte emmurallat en tres terrasses. En elles hi disposà les residències palatines, salons de recepció com el denominat Saló Ric, banys, mesquita congregacional, casa de la moneda, tallers califals, jardins i parc zoològic. Aquestes obres foren completades per Al-Hakam II, encara que el seu esplendor fou efímer acabant amb la ciutat les primeres revoltes de 1010 que donaren lloc a la caiguda del califat.

La llegenda diu que ho va fer per amor a la seva favorita:

“Caurà la neu per a tú, Azahara, el meu amor farà que nevi”- va dir Abderramàn III a la seva dona favorita. I va plantar ametllers a Yebel al arús (Serra Morena), guarnint-la de blanc com una núvia.

Please enable Javascript and Flash to view this Flash video.

Fonts: vikipèdia i youtube.

Posted in video 3D | No Comments »

Música andalusí: Zyryab. (Societat)

Posted by mparra36 on 24th September 2008

Zyriab

A partir del 711d.c. quan la cultura musulmana va entrar pel sud d’Espanya, va començar una època històrica i culturalment riquíssima, de nom Al Andalus, que va marcar tota la música del món àrab i també cristià. La conjunció de les cultures hispano-aràbigues i hispano-cristianes juntament amb la jueva i la bereber va definir el que avui es coneix al món àrab com música andalusí (la música clàssica del magreb) i una de les llavors de la música espanyola tradicional. Les corts de Abd al Rahman I i Abd al Rahman II,
la dinastia Omeya amb capital a Còrdoba i moltes ganes de convertir-se en imperi… van ajudar a la definició d’aquest centre cultural, portant músics d’orient, fent estudiar els propis en les escoles de Pèrsia, etc. En definitiva, només cal anar a la mesquita de Còrdoba o a la Alhambra de Granada per contemplar la grandiositat cultural d’aquella època.

Abulhasan Ali Ben Nafi, conegut com Al Zyriab (Or líquid o Aigua d’or) va ser un d’aquests músics d’origen persa protegits pels al Rahman que van ajudar a engrandir culturalment l’imperi.

 A Bagdad, Zyriab fou deixeble d’un tal Ibrahim al Mawsili.

Al món àrab, almenys en aquella època, que un alumne s’arribés a considerar més bon músic que el mestre era una vergonya i un desprestigi pel mestre…. Doncs això li va passar a l’Ibrahim… En Zyriab va desmostrar sobradament les seves qualitats com a llaütista i cantant dins la cort de Harun al Rashid i va provocar el recel del seu mestre al Mawsili. Així doncs Zyriab va decidir emigrar cap a una altra cort i ser el protegit d’un altre emir. La cort afortunada, després de molt voltar, va ser
la de Còrdoba. En aquell moment regnava al Hakam I, aquest li ofereix acolliment però al cap de poc temps mor i puja al tron Abd al Rahman II (822-852d.c.). Sortosament per Zyriab, aquest es va convertir en un autèntic messenes de les arts.

Aquí comença la llegenda de Zyriab:

Va afegir una cinquena corda al llaüt, va utilitzar nous materials per les pues, va crear un tipus de composició de nom “nawba” (una espècie de suit amb influències berebers, cristianes i jueves), va crear escoles de músics, s’ha trobat un llibre escrit per ell amb 500 receptes de cuina de
la dinastia Omeya, també va crear un estil de moda: una manera de pentinar-se i de vestir-se, etc. O sigui, tot un personatge a més a més de músic!

Zyriab és el nom d’un disc de Paco de Lucia i d’una peça que hi ha a dins, composta per en Paco i en Chick Corea.

Please enable Javascript and Flash to view this Flash video.

Hi ha un novel·la històrica inspirada en aquest personatge: “Zyriab y el despertar de  Al-Andalus” de Jesús Greus. 

Font: SanJosex.blog

Posted in cançó | 2 Comments »

La influència de l’àrab a la nostra llengua

Posted by mparra36 on 24th September 2008

Les llengües evolucionen…..

Volèu tornar a fer l’exercici?

Posted in Activitat | 2 Comments »

Textos del primer tema: l’Islam. Societat.

Posted by mparra36 on 17th September 2008

 

Text curiós sobre un contracte nupcial d’Al-Andalus

Contracte de noces

“… Después Alí ibn Musa da en matrimonio a su hija Fátima, al joven jeque Abu Isnaq Ibrahim mediante un pago de seiscientos dinares por cuenta de los cuales el padre de la cónyuge recibe trescientos setenta y cinco, librando al cónyuge Ibrahim carta de pago por su importe y aceptando el aplazamiento de la entrega del resto de la cantidad estipulada, que asciende a doscientos veinticinco dinares, hasta el término de dos años”

(document àrab-granadino)

Regne Granada

Imatge de www.andalucia.cc

Posted in comentari de text | 4 Comments »

Punt de sortida

Posted by mparra36 on 17th September 2008

¡¡¡¡hola segons A, B i D¡¡¡¡

Aquest dies ens hem conegut…(vosaltres ho teniu més fàcil amb el meu nom…jo trigaré una miqueta més)

El punt de sortida d’aquest curs, per a molt de vosaltres, ha sigut, com a mínim, impactant: una cançó del Manolo Garcia que parla de la Història.

“Para que no se duerman mis sentidos”

Aquí teníu el video….per tornar-la a escoltar quan vulgueu¡¡¡¡

Please enable Javascript and Flash to view this Flash video.

 LLetra:

Artista: Manolo García
Album: Para que no se duerman mis sentidos
Canción: Para que no se duerman mis sentidos
 
Háblame en la hora calma de la media noche
Háblame para que no se duerman mis sentidos, háblame
De lejanas tierras donde el único dios sea el sol
Donde se vive al rumor de las hojas del sicómoro mecidas de brisa y calor.Cuéntame fracasos, vida, rumbos de pintores locos
Háblame de la calima de las noches
Cuando tu amante de amantes huyó
De Cartago a las puertas de Roma, de la Sevilla mora
De claveles de revolución
De las vueltas que da la tuerca,
De los amores que son prisión.

Va y viene mi alma de esponja
Viene y va si tú me hablas,
Si tú me cuentas cosas

Barquera, monte, montera

Viene y va mi alma viajera
Linda zagala, si me quisieras

Va y viene linda barquera
Si tú me miras de esa manera

Háblame en la hora calma de la media noche
Háblame para que no se duerman mis sentidos, háblame
De Cádiz fenicia, de la Córdoba que abrigaba su mezquita,
De Chagall o de los poetas andaluces del destierro
De porqué claveles para una revolución
De las vueltas que da la tuerca,
De los amores que son prisión.

Va y viene mi alma de esponja
Viene y va si tú me hablas,
Si tú me cuentas cosas

Va y viene mi alma guerrera
Viene y va si tú me hablas,
Si tú endulzas la espera

Barquera, monte, montera

Viene y va mi alma viajera
Linda zagala, si me quisieras

Va y viene linda barquera
Si me sonríes de esa manera

Barquera, monte, montera

Barquera, monte, montera

 
 

Posted in cançó | 4 Comments »

Hola!

Posted by mparra36 on 17th September 2008

Benvingut/da a XTECBlocs. Aquest és el teu primer article. Edita’l o esborra’l i comença a fer ús del bloc!

Posted in General | 1 Comment »