Una nova cançó….

Els companys de 2on C han trobat una cançó que parla de Història…..jo crec que ens diu, més aviat, que tots tenim desitjos de ser èssers inmortals, viure vides que han viscuts altres…per sort, per a això, tenim l’Art en totes les seves variants….

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/cNDyMpoUQ7A" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Lletra:

Toda una vida es poco para un hombre,
la tierra me entrego un cuando y un donde
atrapado ahora en esta era insomne,
quiero vivir mas vidas que la que me corresponde,
viajar a los paisajes que toda memoria esconde.

Verme al principio de los tiempos sin autoconciencia,
homo sapiens cuya ciencia es la supervivencia
con la piel en carne viva mi paciencia doma el fuego
madre tierra da la esencia que alimenta luego.

Habitar el Nilo antes de Jesucristo,
ser escriba del antiguo Egipto
ver que existo y aun resisto junto a Keops mi faraon,
saber que es dueño de los sueños que poseo y de mi razon.

Civilización en gracia como Grecia
sentir en vivo la pasion de Platón cosmovisión.
Desde el partenon su herencia
entre columnas corintias sus lecciones limpian mi conciencia y son

Luz para el corazón, luz para la historia
luz como magnolias en mongolia
sentirme un samurai, con sed de gloria
defender mi imperio, conquistando como unico medio para hacer historia

//Estribillo// x2

Mil Vidas, quisiera vivirlas todas, una sola es poco y yo choco entre las olas
del tiempo, horas llendo a la deriba porque solo una epoca, porque solo una perspectiva.

//Estribillo//

Las olas del tiempo llegan al Renacimiento
allí leonardo me anticipa un nuevo invento
me siento junto a Copernico en un mundo esferico, metalico
mientras la Inquisición sigue mis pasos sin aliento.

Viena 1700, ciudad llena de cultura
palpo la hermosura de un lugar lejano
gozar al rozar a Mozart verle tocar
y acariciar la eternidad entre sus notas de piano

Sinfonia en armonía
querer vivir las vidas que no fueron mias no es absurdo
como entrar al palacio de un zar en San Petersburgo
y gritar (Revolucion) para cambiar el mundo

y mientras cambia yo lo observo
pueblos invaden, publos siglos y derrotas, civilizaciones rotas
verme al lado de toro sentado, ser un chaman
meditando iluminado entre los prados de Dakota.

y brota en mis manos magia, cura del hombre blanco
y la locura que contagia y asi el futuro se presagia
mientras el sol desde su trono vigila y dicta
el ser humano es solo un parpadeo de todo lo que ha visto

Ven a chocar en las olas del tiempo, milenios que se funden en un solo momento, quiero vivir mil vidas.

//Estribillo// x2

Mil Vidas, quisiera vivirlas todas, una sola es poco y yo choco entre las olas
del tiempo, horas llendo a la deriba porque solo una epoca, porque solo una perspectiva.

//Estribillo//

Chicago años 20 visto gabardina zapatos de charol
siento el descontrol mirando en cada esquina
la ley seca se impone yo acudo a un cabaret
para olvidarme que la mafia de al capone se propone liquidarme

Viajar a woodstock y desde el amancer llacer
entregado al amor libre y al placer
ver en concierto a Jimmy Hendrixx, janis joplin y a Tim Hardin
colocao de LSD este es mi jardin mi camping

Mi libertad sin fin y alli me veo, buceo
entre los prados de la historia y su fortuna
quiero escapar junto con esta pluma de un presente que me abruma
estar en la pupila de Neil Amstrong al pisar la luna.

Ser un pantera negra, con mi puño en alto, pelo afro
sentarme con Rosa Parks atras en aquel auto
aprender de Crazy Legs y de sus primeras firmas
fin de los 70 sur del Bronx no hay mas enigmas

que el deseo de vivir mas vidas que una sola
Madrid 83 movida yo en la puerta del Roccola
fumandome un pitillo absorto
pensando que el camino que separa cuna y cementerio es corto

Mil vidas, alli donde quise estar, y todo lo que quise ver.

Llibres …….(no tingueu por…..)

cercamon.jpg “Cercamón”. Lluis Racionero.Edit. Edicions 62.

Aquesta obra, que obtingué el Premi Prudenci Bertrana 1981, fou publicada a la col·lecció “El Balancí” el 1982. Té moltes curiositats sobre la Catalunya Medieval.

Aquest és el seu pròleg:

“Jo sóc català. Avui Catalunya és un grup de províncies d’Espanya. Però abans Catalunya era una nació, potser ha estat la nació més gran del món. Us diré per què: Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de “Nacions Unides”. Totes les autoritats de Catalunya es van reunir el segle XI a Toluges -una ciutat que avui pertany a França, però que abans era de Catalunya- per parlar de pau: van instaurar la Treva de Déu.”

Pau Casals. Assamblea General de les Nacions Unides. 24 octubre 1971.

 el-tiempo-y-la-promesa.jpg“El tiempo y la promesa” Concha López-Narváez

La Història és sitúa a la ciutat de Vitoria l’any 1492. Allà hi viuen tres bons amics, Isaac, Juan y Fernando, que viuran una experiència que els canviarà per sempre. Els jueus han de sortir per sempre de les terres d’Espanya, tot i que han nascut en elles des de fa moltíssimes generacions. Però arriba una malaltia que canvia els ritme de la seva expulsió.

Un poble li fa a un altre una promesa que mai ha estat trencada.

Adreçada als joves.

L’ocell de foc                 

Emili Teixidor. L’ocell de foc. Editorial Cruïlla.

L’ocell de foc ha esdevingut, al llarg de múltiples edicions, un dels llibres més llegits de l’autor. Hi trobem les peripècies històriques de la minyonia del rei Jaume I i la lluita contra els càtars, l’amenitat literària dels joglars, trobadors i poetes com Cerverí de Girona i Jaume Roig, la cançó de Croada o les poesies escrites expressament per a aquest llibre per Miquel Martí i POl i Jaume Vidal i Alcover, l’humor, la fantasia, els misteris…

Una obra de lectura apassionant com una novel·la d’aventures, divertida, com un joc intel·ligent.

Benvinguts….2on C¡¡¡¡¡

Any nou…..que  ens empaita cap a final de curs….sí, sí..ho veieu lluny…però només resten 23 setmanes……… Els alumnes de 2ºn C s’afegeixen a aquest bloc….Benvinguts¡¡¡ Estem coneixent el món feudal, el Romànic, Reis i Papes, serfs i monjos…..

Continuo parlant-vos de llibres, pel·lícules i cançons que fan referència a aquesta època…..

Len cançons també s’inspiren en la Història…..fins i tot una molt actual, de Coldplay:

“Viva la vida”….(fixeu-vos en al quadre que porta el Chris Martin)

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/n4mleOmhyTY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Letra en Castellano Viva la vida de Coldplay

Yo solía gobernar el mundo
Los mares se alzaban cuando yo lo ordenaba
Ahora en la mañana yo barro solo
barro las calles que solía poseer
Yo solía tirar el dado
Sentir el miedo en los ojos de mi enemigo
Escuchaba como la gente cantaba:
"Ahora el viejo rey está muerto, ¡larga vida al rey!"

Un minuto yo tenía la llave
Al siguiente las paredes se cerraban en mí
Y descubrí que mis castillos estaban construidos
Sobre pilares de sal y pilares de arena

Escucho las campanas de Jerusalen sonando
Los coros de la Caballeria Romana están cantando
Son mi espejo, mi espada y mi escudo
Mis misioneros en un campo extranjero
Por alguna razon que no puedo explicar
Una vez que sabes que nunca hubo una palabra honesta
Así era cuando yo gobernaba el mundo

Fue el viento loco y salvaje
Que tiró las puertas para dejarme entrar
Ventanas rotas y el sonido de tambores
La gente no podía creer en lo que me convertí

Los revolucionarios esperan
Mi cabeza en charola de plata
Solo una marioneta en una cuerda solitaria
Oh ¿Quien podría querer ser rey?

Escucho las campanas de Jerusalen sonando
Los coros del Caballeria Romana están cantando
Son mi espejo, mi espada y mi escudo
Mis misioneros en un campo extranjero
Por alguna razon que no puedo explicar
Yo se que San Pedro no dirá mi nombre
Nunca hubo una palabra honesta
Pero así era cuando yo gobernaba el mundo

Escucho las campanas de Jerusalen sonando
Los coros del Caballeria Romana están cantando
Son mi espejo, mi espada y mi escudo
Mis misioneros en un campo extranjero
Por alguna razon que no puedo explicar
Yo se que San Pedro no dirá mi nombre
Nunca hubo una palabra honesta
Pero así era cuando yo gobernaba el mundo

Lletra en Anglès Viva la vida de Coldplay

I used to rule the world
Seas would rise when I gave the word
Now in the morning I sweep alone
Sweep the streets I used to own

I used to roll the dice
Feel the fear in my enemy's eyes
Listen as the crowd would sing:
"Now the old king is dead! Long live the king!"

One minute I held the key
Next the walls were closed on me
And I discovered that my castles stand
Upon pillars of salt and pillars of sand

I hear Jerusalem bells a ringing
Roman Cavalry choirs are singing
Be my mirror my sword and shield
My missionaries in a foreign field
For some reason I can't explain
Once you go there was never, never an honest word
That was when I ruled the world
(Ohhh)

It was the wicked and wild wind
Blew down the doors to let me in.
Shattered windows and the sound of drums
People couldn't believe what I'd become

Revolutionaries wait
For my head on a silver plate
Just a puppet on a lonely string
Oh who would ever want to be king?

I hear Jerusalem bells a ringing
Roman Cavalry choirs are singing
Be my mirror my sword and shield
My missionaries in a foreign field
For some reason I can't explain
I know Saint Peter won't call my name
Never an honest word
But that was when I ruled the world
(Ohhhhh Ohhh Ohhh)

I hear Jerusalem bells a ringing
Roman Cavalry choirs are singing
Be my mirror my sword and shield
My missionaries in a foreign field
For some reason I can't explain
I know Saint Peter won't call my name
Never an honest word...

Princesa Wallada

Com he explicat a classe, Al-Andalus ha donat molts exemples de músics i poetes.

Però hi ha una dona que ha mantingut la força dels seus poemes fins ara:

 la Princesa Wallada.

“Cuando caiga la tarde, espera mi visita,
pues veo que la noche es
quien mejor encubre los secretos;
siento un amor por ti,
que si los astros lo sintiesen
no brillaría el sol,
ni la luna saldría y las estrellas
no emprenderían su viaje nocturno.”

Wallada Bint Al-Mustakfi

Fins i tot, un grup de música actual, “Saurom”, li ha escrit una cançó.

Esculteu¡¡¡¡¡¡

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kspYKZgi-rw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

També s’han fet,a Còrdova, espectacles sobre aquesta dama omeya

Aberroes

al-andalus-640×480.jpg

Aberroes va nèixer a Còrdova l’any 1126, i va morir a Marraqueix el 10 de desembre de 1198. Fou un filòsof, metge i astrònom. El seu nom és la traducció de l’àrab Abu Al-Walid Muhammad Ibn Ahmad Ibn Rushd o simplement Ibn Rushd.

Va escriure  comentaris sobre l’obra d’Aristòtil i Plató (d’aquí que també és conegut com “el Comentador”) i va elaborar  enciclopèdia mèdica.

Jacob Anatoli va traduir les seves obres de l’àrab a l’hebreu cap al 1200. Els seus escrits influïren en el pensament cristià de l’Edat Mitjana i el Renaixement.

BIZANCI, CONSTANTINOBLE, ISTANBUL…

Estambul

Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Konstantinoupolis ) és el nom antic de l’actual ciutat d’Istanbul, a Turquia. El nom deriva del seu fundador, l’emperador romà Constantí el Gran. Va ser capital de l’Imperi Bizantí (també anomenat Bizanci) o Imperi romà d’Orient durant segles, fins a la seva conquesta pels turcs en el segle XV, quan comença l’Edat Moderna i deixa de ser majoritàriament cristiana per a transformar-se en majoritàriament musulmana. El 28 de març de 1930 canvià el seu nom oficial per Istambul, alhora amb la ciutat d’Angora, que passa a denominar-se Ankara.

Mar matinal (Konstantinos P. Kavafis)


Deixeu que aquí m’estigui,
I que posi una mica els ulls en la natura,
aquest mar matina, aquest cel sense núvols
amb llurs blaus resplendents i la groga ribera.
Tot bell i immensament il·luminat.
Deixeu que aquí m’estigui
i que m’enganyi com si veiés tot això.
(De fet ho vaig veure un instant
quan aquí em vaig estar per primera vegada.)
I no també aquí les meves fantasies,
les meves recordances, les imatges del goig.


Mesquita blava

Imatges: M. Parra i Viquipèdia
Font: Viquipèdia i geocitis.com

Còrdova Califal i Medina Azahara.

Va haver-hi un temps on Còrdova, envoltada de muralles, va ser bressol cultural i científic del seu temps.

Personatges que ven fer-la, històricament, inmortal, passejaven pels seus carrers, sinagogues, mercats i mesquites.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/5HqXdTxnEnM" width="425" height="350" wmode="transparent" /] 

El califa Abd al-Rahman III seguint la tradició oriental, segons la qual cada monarca construïa com a símbol de prestigi la seva pròpia residència palatina, decidí fundar en 936 la ciutat àulica de Medina al-Zahra. Per a tal fi escollí, a pocs kilòmetres de Còrdova, una suau pendent del paisatge que li va permetre organitzar el recinte emmurallat en tres terrasses. En elles hi disposà les residències palatines, salons de recepció com el denominat Saló Ric, banys, mesquita congregacional, casa de la moneda, tallers califals, jardins i parc zoològic. Aquestes obres foren completades per Al-Hakam II, encara que el seu esplendor fou efímer acabant amb la ciutat les primeres revoltes de 1010 que donaren lloc a la caiguda del califat.

La llegenda diu que ho va fer per amor a la seva favorita:

“Caurà la neu per a tú, Azahara, el meu amor farà que nevi”- va dir Abderramàn III a la seva dona favorita. I va plantar ametllers a Yebel al arús (Serra Morena), guarnint-la de blanc com una núvia.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/RDXCSEygUdo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Fonts: vikipèdia i youtube.

Música andalusí: Zyryab. (Societat)

Zyriab

A partir del 711d.c. quan la cultura musulmana va entrar pel sud d’Espanya, va començar una època històrica i culturalment riquíssima, de nom Al Andalus, que va marcar tota la música del món àrab i també cristià. La conjunció de les cultures hispano-aràbigues i hispano-cristianes juntament amb la jueva i la bereber va definir el que avui es coneix al món àrab com música andalusí (la música clàssica del magreb) i una de les llavors de la música espanyola tradicional. Les corts de Abd al Rahman I i Abd al Rahman II,
la dinastia Omeya amb capital a Còrdoba i moltes ganes de convertir-se en imperi… van ajudar a la definició d’aquest centre cultural, portant músics d’orient, fent estudiar els propis en les escoles de Pèrsia, etc. En definitiva, només cal anar a la mesquita de Còrdoba o a la Alhambra de Granada per contemplar la grandiositat cultural d’aquella època.

Abulhasan Ali Ben Nafi, conegut com Al Zyriab (Or líquid o Aigua d’or) va ser un d’aquests músics d’origen persa protegits pels al Rahman que van ajudar a engrandir culturalment l’imperi.

 A Bagdad, Zyriab fou deixeble d’un tal Ibrahim al Mawsili.

Al món àrab, almenys en aquella època, que un alumne s’arribés a considerar més bon músic que el mestre era una vergonya i un desprestigi pel mestre…. Doncs això li va passar a l’Ibrahim… En Zyriab va desmostrar sobradament les seves qualitats com a llaütista i cantant dins la cort de Harun al Rashid i va provocar el recel del seu mestre al Mawsili. Així doncs Zyriab va decidir emigrar cap a una altra cort i ser el protegit d’un altre emir. La cort afortunada, després de molt voltar, va ser
la de Còrdoba. En aquell moment regnava al Hakam I, aquest li ofereix acolliment però al cap de poc temps mor i puja al tron Abd al Rahman II (822-852d.c.). Sortosament per Zyriab, aquest es va convertir en un autèntic messenes de les arts.

Aquí comença la llegenda de Zyriab:

Va afegir una cinquena corda al llaüt, va utilitzar nous materials per les pues, va crear un tipus de composició de nom “nawba” (una espècie de suit amb influències berebers, cristianes i jueves), va crear escoles de músics, s’ha trobat un llibre escrit per ell amb 500 receptes de cuina de
la dinastia Omeya, també va crear un estil de moda: una manera de pentinar-se i de vestir-se, etc. O sigui, tot un personatge a més a més de músic!

Zyriab és el nom d’un disc de Paco de Lucia i d’una peça que hi ha a dins, composta per en Paco i en Chick Corea.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/83ud_l-RHYE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Hi ha un novel·la històrica inspirada en aquest personatge: “Zyriab y el despertar de  Al-Andalus” de Jesús Greus. 

Font: SanJosex.blog