Pel que fa a l’òpera que hem vist, m’ha agradat força, encara que em quedo amb la sensació de no haver sabut apreciar tot el que significa, és a dir, tot allò que es pot comentar per la seva qualitat com a obra, ja que sóc del tot ignorant en aquest tema, i en la majoria.

El que més m’ha agradat ha estat la música instrumental, l’orquestra, juntament amb les veus del baríton i el baix. Pel que fa als actes em quedo amb l’últim, el desenllaç. Ha estat el fragment que més m’ha quedat gravat, sobretot quan Tristany escolta el vaixell d’Isolda (”Schiff, schiff Isolde…”) i el moment de la mort. Veritablement, hi ha hagut moments que em va fer patir, sobretot quan Tristany s’està morint i pressent que Isolda no arribarà a temps, aquells moments, amb Tristany com un home abatut, són durs.

Pel que fa a la comparació entre el llibre que hem llegit i la versió de Wagner, crec que el canvi més significatiu és que comença al vaixell quan ja Tristany ha aconseguit a Isolda. A partir d’aquí pots conèixer la història d’abans només pel que expliquen els personatges, en contrapossició amb el llibre on es narren els esdeveniments d’una manera linial. També, podem observar altres canvis, com ara que no apareixen alguns personatges com ara Isolda de blanques mans o Kaherdí, que fa que la història no pugui ésser de cap manera com la del llibre, per exemple el final. A més, es perd l’interès per la trama de lluites,gestes o fets heroics, hi ha poc protagonisme dels antagonistes…És la relació amorasa l’únic tema que ocupa tota l’obra. Es podria dir, que d’alguna manera el que es manté és només l’essència.

Una altra qüestió, encara que de poca importància, és el fet que els actors no concorden amb les descripcions del llibre, amb la imatge que, encara que amb les seves diferències, tots tenim dels personatges. Però, és força evident que el número de persones amb les grans qualitats d’aquests cantants/actors al món és força reduït, per tant no es busca l’aparença sinó la qualitat.

Bé, doncs, fins aquí el meu comentari. Espero que algú més comenti, i si pot ser puguem intercanviar opinions.

Deixant els meus gustos a part (em refereixo als crits que fan aquella gent), aquesta versió de Tristany i Isolda no m’acaba d’agradar. Tenia una idea feta de l’ambient medieval del territori de Bretanya i m’havia fet a la idea com eren els personatges de l’obra. En aquesta versió els personatges no s’acaben d’adequar als que m’havia fet a la idea i els escenaris tampoc, suposo que és perquè un escenari de teatre no dona per més. Pel que fa al fil de la història, Barenboim tria els tres moments claus de l’obra, que és quan prenen el filtre, després quan els descobreixen mentre Tristany fa una visita nocturna, i el tercer que és la mort dels enamorats. Al tractar-se d’una opera suposo que aquest són els moments claus que tot director agafaria per representar aquesta obra en un escenari. Em refereixo que tot i que les vestimentes no s’adeqüen a l’època verdadera en que succeeix la història, el que vol transmetre és els sentiments dels dos enamorats i els efectes del beuratge. Per tant crec que en aquest sentit sí que “l’ha clavat”.

Records! Hahahaha!

He mirat dues de les pel·lícules que vaig escollir, la primera de Dreyer “Ordet” i “Secretos y mentiras”.

Pel que fa a “Ordet”, talment, com “Gertrud”, tenen quelcom que fa que m’estigui completament enganxada, a més el tema de veure-les en versió original fa que m’ho passi bé perquè em dedico a intentar copsar alguna cosa en danès (això, ja, és perquè sóc molt freak). Continuant amb el que m’ha semblat “Ordet”, la veritat que ha estat molt impactant, el personatge de Johannes impressionant. Hi ha hagut dos plans que m’han agradat molt, el primer el contrapicat on surt Johannes al principi de la pel·lícula amb aquell cel amb núvols i aquesta llum tan característica de Dreyer. I també el moment que surt Inger al taüt mentre tots esperen el “miracle”. Relaciono molt la pel·lícula amb la història de Llàcer. El detall, però que més m’ha impactat és el fet que finalment els que tenen raó a la història o els que posseeixen la veritat, en el cas de la pel·lícula la bona “fe” són Johannes i la filla petita d’Inger i Mikkels, és a dir, els que posseeixen la bogeria i la innocència. Aquells que ningú no fa cas, que no són escoltats perquè no saben què és la vida, aquells són els que finalment saben què se’n fan. Crec que és un tema de reflexió.

No crec que sigui gaire adient parlar molt de la trama de la pel·lícula ja que potser els meus companys decideixin mirar-la. Per cert, i com a última observació, crec que és interessant el “posat” dels personatges a les pel·lícules de Dreyer, crec que és molt “teatral” fa molts plans generals on els personatges mantenen una mateixa posició. També em sembla molt curiós, i potser això és només cosa meva, però penso que les mirades són molt importats en les seves pel·lícules, la mirada dels personatges sembla perduda, que intentin buscar més els ulls de l’espectador que no pas els dels personatges que interactuen a l’escena, de fet, m’he fixat que són pocs els moments que els personatges es mirin als ulls directament, cosa que ha fet que en dos moments de la historia m’hagi sorprès que dues persones es mantinguin la mirada: quan l’avi es troba amb Johannes (una vegada ha recuperat la racionalitat) de fet diu alguna cosa com “els teus ulls ja no són com els d’abans”. L’altre moment és en el del “miracle” que Inger i Mikkel també es miren.

Pel que fa a “Secretos y mentiras” primerament dir que ha estat un patiment continu. La relaciono molt amb “Festen”, ja que d’alguna manera estan tractant el mateix tema, la cara més dura de la família, els secrets que guarden aquestes i les mentides. M’ha semblat molt interessant el fet que durant tota la pel·lícula estem veient les diferents fotografies a l’estudi fotogràfic. M’aventuro a dir que el que potser vol reflectir és el fet que darrera cada fotografia, la majoria amb uns personatges somrient única i exclusivament per a l’instantània, hi ha la història d’una altra família, hi ha la història d’unes altres mentides i uns altres secrets. Per últim, hi com a visió més positiva, crec que també aquesta pel·lícula ens vol mostrar que la veritat ens pot portar a començar de nou, a refer la nostra vida, a viure molt millor sense necessitat d’una màscara que amagui tot allò que ens avergonyeix.

Bé fins aquí el meu comentari! Salut!

“Solaris”, malgrat que difereix forçadel llibre en alguns aspectes, m’ha agradat molt. Han sabut recrear molt bé l’estació i demés. La música m’ha encantat. Si e de destacar algun moment que m’ha impressionat sería quan la Hary es veu l’oxigen líquid, brutal. Però realment el que més m’ha sorprès és, sens dubte, el cinema rus. És curiós que es passi una bona estona mostrant, en una sola seqüència, una cosa que no te gaire importancia a la trama principal, cm és el protagonista caminant pl bosc sense tan sols moure la càmera, o quan camina dins casa seva. Malgrat que mai ho havia precenciat i que m’hauré d’acostumar, la pel·lícula m’ha encantat.

Bé doncs, ara em queda veure “Moby Dick”, ja ho comentare quan la vegi!

En el primer video es veu com un personatge que és un simil d’en Manelic situat a la terra alta, les ovelles representen la resta de personatges atemorits per en Sebastià, en aquest cas el llop. Aquest fragment dins de l’obra d’Angel Guimerà el podriem situar en la part final quan en Manelic mata en Sebastià.

El segon video dins de l’obra estaria situat quan les germanes estan tafenejant i les enxampa la Marta que les fa fora d’escena a crits ja que es sent penedida de la situació que esta passant.

En primer lloc diré que m’ha agradat força l’obra que estem tractant, potser és degut al fet que el teatre es llegeix molt fácilment o també pot ser degut gràcies a tota la informació que ens has pasat sobre la vida i l’obra d’Àngel Guimerà.
He sapigut plasmar molt bé els coceptes de Guimerà amb la seva obra de Terra Baixa. Els trets básics que el caracteritzen per ser un pervingut de Catalunya, per haver nascut abans del matrimoni dels seus pares i pel seu fracás amorós que el va portar a exaltar la figura de la seva mare, la figura de la dona.
Aquests conceptes els podem relacionar amb el Manelic que prové d’una terra alta, amb la Marta per ser una “granoteta nascuda del fang” i finalment amb el triangle amorós de l’obra, Marta-Manelic-Sebastià.

Pel que fa als vídeos, el primer crec que está vinculat al final del drama de Guimerà, quan en Manelic ofega a en Sebastià, és a dir, quan mata o venç al llop. El segon vídeo podria anar relacionat amb les perdigones, que tot ho volen saber, i la Marta.

Malgrat que aquí no es pugui veure el cartell, l’he buscat per la cartellera del teatre Romea. Apareix la cara d’un home de pell fosca, prou identificable com a en Manelic, amb una mirada molt viva que pot despertar moltes curiositats del seu passat, de la terra alta.

I fins aquí les meves aportacions!
Fins la propera.

He estat mirant el primer vídeo i després de mirar-lo si has llegit el llibre li veus la relació. Primerament et sembla la historia que explica ell de quan estava a la muntanya on tot era tranquil vivia en una caseta petita, sol. Solament hi ha una cosa dolenta el llop (el dolent) que atacava en algunes ocasions.
Per tant també te relació amb el final quan en Manalic veu que en Sebastià “el llop” està posant-se entre ell i la Marta “atacar les ovelles” i es posen a lluita per la Marta “les ovelles”.El segon no tinc ni idea del que podria ser però de la manera que es veu que surten les tres dones parlant un home de espectador i una noia escoltant podria ser quan tota la gent del poble criticava en Manalic i la noia la Núria que escolta el que diuen per explicar-li a la Marta i finalment la dona que surt per la dreta la Marta que les fa callar.

En conclusions:
El primer vídeo es clarament la terra alta: pura, món mític, gent noble i forta, etc.
El segon vídeo representa la terra baixa: degenerada, món real, gent pervertida, etc.

Adéu!

Adeu!