des 01 2007

Un cos sense límits 2

Generalxlluna @ 18:20

Aquí va una tria d’aforismes de Joan Fuster que estan molt relacionats amb els autoretrats:

Tots som una mica impostors: per exemple, quan diem “jo” 

Dir “jo” és una redundància. 

És imperdonable que sigues tu.

Sempre dius les mateixes coses. En definitiva, això és el que esperen de tu.

Només no som allò que ens proposem no ser. 

Les meves contradiccions són les meves esperances.

M’espio, i així, de vegades, arribo a saber què faig.

Penso en tu: ¿no seràs una simple il·lusió òptica?

Només amb la mort t’alliberaràs de tu mateix. Resigna’t, doncs, a no ser lliure mai.

Ser jo és injust.Tinc dret a ser com sóc, ni que només siga perquè m’han parit així.   I aquest és el problema, si tu tens la mateixa pretensió.

Fins a un cert punt, tota pintura és autoretrat. No és que m’agradi de dir “jo”, és que no tinc dret a parlar amb un altre pronom personal. 

En art, la forma més justa de realisme és la caricatura.

Compara, i començaràs a entendre.

Tens un cos: aprofita’l, aprofita-te’n!

Amb una mica de sort, acabaràs creient que tu ets tu.

Som irrepetibles.Potser mai no som tan sincers com quan fingim ser sincers.