Esquiar, esquiar, esquiar… Aquest comença a ser l’objectiu que comenceu a tenir molts al llarg de totes les hores de que dispossem. Bé, de gairebé tots, perquè a alguns els hi continua cridant més el fet de jugar amb els amics en totes les situacions. I és que qui diu que esquiant no ens podem divertir? Qui diu que esquiant no podem fer amics? Qui diu que aquesta oporturnitat no té quelcom de màgia que ens acaba unint molt més els uns amb els altres?
Bé, aquí teniu una nova petita mostra del que estant aprenent a fer els alumnes de l’escola.
Volant, volant… Així és com se’ns està passant una de les setmanes més esperades del curs. Ja hem passat la meitat de l’esquiada i tot comença a anar més ràpid, a fer-se amb més estil…
Continueu gaudint, aprofitant aqueta oportunitat tal i com ho esteu fent, doncs pocs consells millors us podem donar.
Apa, tornem-hi que demà ja és dijous!!!
I després d’un primer dia de contacte amb la neu, va arribar el segon. I aquí tenim els resultats que estant començant a obtenir els alumnes de l’Alfons I.
És una llàstima, però, que alguna de les parts més importants, com són l’assoliment de l’autonomia en un medi desconegut o la convivència amb els companys i companyes lluny del centre escolar no quedin totalment recollides en aquestes imatges.
Malgrat tot, és cert que els que tenim l’oportunitat d’observar-vos aquests dies estem gaudint amb la vostra il·lusió i les vostres ganes d’aprendre.
Per tot això, moltes felicitats i molts ànims que encara ens queda bona part de la Setmana Blanca per endavant!!!
Els nens i nenes de sisè i mestres, varem acomiadar el curs (i també l’Alfons I ) amb una excursió ben bonica i divertida doncs tots els participants de la sortida van estar ben contents d’arribar a l’ermita que podem veure des de Puigcerdà coronant un turó d’uns 1700 metres d’alçada.
Va valer molt la pena doncs,el començar a caminar vora les 8 del matí,enfilar cap a Ur pel corriol que baixa des del segon llac, i allà començar una pujada que en un primer moment va ser costeruda,fins arribar a la pista que enfila des d’Angostrina. Una vegada allà,xino-xano fins “coronar el cim” i arribar a l’ermita.
Una estona de joc per uns i descans merescut per d’altres,entrepà i baixada fins al cole vora les 15’30h.
