(També podeu veure un petit vídeo de l’Educació Lenta a ARA Mestres)
Entrevista a JOAN DOMÈNECH
15-09-2010
Autor Sandra Balagué
Publicat a:Escola Catalana. El temps a l’escola. Número 465
Ha mig manllevat el títol d’un autor ‘best-seller’ i, a certa escala, ell també ho ha esdevingut. L’Elogi de la lentitud del ja mític Carl Honoré s’ha convertit, a mans de Joan Domènech, en un Elogi de l’educació lenta. El tema estrella de l’escriptor canadenc, doncs, centrat en un àmbit concret: el món educatiu. En parlem, del llibre i de tot plegat, una tarda de finals de juny. Som al Col•legi Fructuós Gelabert de Barcelona, “l’escola” de l’autor.
- D’on sorgeix aquest teu interès per la qüestió del temps? Fa anys ja vas publicar un llibre sobre la qüestió…
- Fa ja més de 10 anys, sí. Juntament amb Jesús Viñas, vam escriure La organización del espacio y del tiempo en el centro educativo, un llibre sobre, en aquest cas, l’espai i el temps –que considero les dues variables clau de tot model educatiu. Passa, però, que el llibre, pel que fa concretament al temps, aborda el tema des d’un punt de vista, sobretot, tècnic i organitzatiu. I amb els anys, t’adones que totes les propostes que fas d’organització tècnica no acaben de solucionar el problema real, que podem resumir en aquella frase tan comuna (sobretot a l’escola) del “no tinc temps”.
Publicat per frodri38 el 25 de/d' novembre de 2010
Avui,volem fer una petita reflexió sobre l’escola actual i ho fem arrel del llibre Mal d’escola que vol reflectir la nostra situació.En Joan Sagristà,que va ser mestre de l’Alfons I ens ha facilitat aquest resum:
Daniel Pennac fue un alumno con una discapacidad conocida como disortografía que le disminuía la capacidad de retener información y era poco apta para el aprendizaje de lenguas, tanto la propia como extranjeras. Es decir, no fue un alumno brillante sino más bien lo contrario. Gracias a la educación que tuvo y al apoyo de sus maestros, supo superarlo y ha acabado convirtiéndose en profesor y escritor. En esta ponencia, que explica el argumento de su libro Mal de escuela, hace un homenaje a los educadores ya los niños que siempre han sido los últimos de la clase, narrado desde su propia experiencia.
Pennac mezcla así recuerdos autobiográficos y sus reflexiones sobre la pedagogía y las disfunciones de la institución escolar, sobre el dolor de ser un mal estudiante y la sed de aprendizaje, sobre el sentimiento de exclusión y el amor a la enseñanza. Con humor y ternura, análisis críticos y fórmulas efectivas, ofrece una brillante y sabrosa lección de inteligencia.
Publicat per frodri38 el 15 de/d' desembre de 2009
Des del bloc de l’escola,volem proposar amb aquest vídeo uns quants elements de reflexió sobre la nostra tasca docent.
Mai està de més aturar-nos a pensar com podem millorar en la nostra feina. Com a mestres,com els nostres alumnes,hem de seguir aprenent per poder ensenyar-los que hi ha un altre camí per fer les coses…som doncs els primers que hem de saber de l’existència d’aquests camins.
El món que ens envolta evoluciona molt ràpidament,estem vivint èpoques de canvis constants i l’adaptació en aquests vol dir que hem de viure en un continu aprenentatge.
En aquest capítol de Redes,es parla de tècniques d’interacció social i de regular les emocions (SEL).
Es treu rellevància als coneixements a impartir i en canvi posa l’accent en el desenvolupament social i emocional dels nens.
En concret ens proposa el treball en cinc àrees:
1-Autoconsciència
2-Autogestió (d’emocions i comportaments)
3-Consciència social (Empatia)
4-Capacitats relacionals
5-Responsabilitat (en la pressa de decisions)
En el nostre dia a dia,posar en pràctica aquestes teories poder és poc fàcil de vegades…però és qüestió de ficar el fil a l’agulla ¿no? Que en penseu vosaltres?
Vosaltres en serieu capaços? A aquests nens els han dit que si poden resistir sense menjar allò que tenen a tocar i tant els agrada…els en donaran dos!!!….
(En un dels programes de Redes s’explica el perquè d’aquest experiment i les conclusions que se’n deriven: SER FELIZ ES CUESTIÓN DE VOLUNTAD)
