La Barcino romana per Núria Clarà.

La fundació i la història de la ciutat.

La Barcelona romana va existir entre el segle I a.C i els principis de la Edat Mitjana, quan es van construir les muralles romanes que envolten la ciutat. Barcino va sorgir com una colònia; la colònia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, malgrat que les llegendes atribueixen la creació a Hèrcules o a la nissaga cartaginesa dels Barca.
La colònia la va fundar August a prop de l’any 14 a.C, després de les guerres càntabres i en plena reforma administrativa en la península. Per tant, es va fundar tardanament respecte Catalunya.
La ciutat es va alçar sobre un turó anomenat Mons Tàber que vam veure en el recorregut juntament amb el Temple d’August. El turó estava en 16,9 metres per sobre del nivell del mar, tal com ho diu a la Placa vista en l’itinerari al Carrer Paradís ‘Mont Tàber 16,9 m cota altimètrica a nivell de la mola del llindar del centre excursionista de Catalunya’. Es situava en el turó de Collserola, entre el Llobregat i el Besòs. Continua llegint

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Eurípides: Medea

EURÍPIDES

Vida

Eurípides (Εὐριπίδης) va ser un dels poetes tràgics més importants de l’antiguitat,  juntament amb Èsquil i Sòfocles. Va néixer a Salamina l’any 480 a.C., on la seva família s’havia traslladat per la invasió persa i va morir l’any 406a.C. No es coneix gairebé res de la seva infantesa, però se sap que de jove, fou entrenat per a l’atletisme, encara que el va abandonar per dedicar-se a la pintura, sense èxit.

Aristòfanes, en les seves duríssimes crítiques, també diu que Eurípides era fill d’un botiguer i d’una verdurera, i arriba a insinuar que era el seu esclau Cefisofont qui escrivia realment les seves tragèdies; els especialistes ho consideren un atac personal i una falsedat.

L’any 408 aC, Eurípides sortí d’Atenes cap a Macedònia, probablement per aversió a anar al Peloponès a causa de la inacabable guerra amb Esparta.

En les seves obres, els déus i els mites freqüentment hi apareixen parodiats o envoltats d’un clima negatiu. Una de les seves cites més conegudes és: “A qui els déus volen destruir, abans l’embogeixen”, afirmació que va suscitar polèmica i crítiques. De fet, gran nombre de les dades biogràfiques que té provenen de les dures crítiques emeses pel comediògraf Aristòfanes i per la influència que han tingut en la recopilació de dades biogràfiques posteriors. Aquestes n’assenyalaven la seva impietat respecte als déus, als mites, a l’estat i a les lleis.

El seu  odi per la política va ser el que va empènyer a centrar el seu temps en l’estudi i la filosofia. Ell mai va ser el favorit dels seus contemporanis, però, no obstant això, va ser reconegut més tard i va influir en dramaturgs moderns d’Europa. Continua llegint

Publicat dins de General | Deixa un comentari

SÒFOCLES: Èdip Rei i Antígona

BIOGRAFIA DE SÒFOCLES

Sòfocles (en grec clàssic: Σοφοκλῆς) va ser un poeta tràgic grec que va viure entre el 497/6/5 (no es pot saber del cert la data del seu naixement degut a les incongruències de les fonts) i el 406 aC.

Les fonts principals d’on es poden extreure la seva biografia són la Vida de Sòfocles, d’autor anònim, i en alguns fragments a obres de Plutarc, Ateneu, Aristòtil, etc.

Sòfocles va néixer a Colono, a prop d’Atenes, entre els anys 497/6/5 aC. Era fill d’un ric armer anomenat Sofil, per tant, era d’una família acomodada. Des de nen va estudiar música i poesia, entre d’altres arts. Continua llegint

Publicat dins de 1r Batx., 2n Batx., General | Etiquetat com a , , | 4 comentaris

La meva enyorada Pompeia

“Corria l’any 79 dC. i jo era una nena de 15 anys, feliç i divertida. Ajudava els pares a la tabernae, on hi anava molta gent a desfogar-se, deia la mare. Els ciutadans de Pompeia ens coneixien. Erem gent noble i de confiança. Pompeia ,en aquells temps, era el destí preferit per construïr segones residències, i aquell 24 d’agost n’era ben plena ! Un bon matí, quan em dirigia cap al Lupanar, el prostíbul de Pompeia, a portar vi a les senyoretes, un jove atractiu d’ ulls blaus, que quasi cada dia m’acompanyava d’amagat en el meu recorregut, em va parar i em va dir:
– Em podries donar una miqueta d’aquest vi? Jo te’l pagaré !
Com que va ser força educat, no em vaig poder resistir a aquella encantadora veu i li vaig donar.
Ell em va dir que l’havia d’acompanyar a casa el seu tiet, que segur que en voldria comprar i m’ho pagaria molt bé.
Un cop vàrem acabar l’encàrrec, ens vam dirigir cap a casa del seu tiet. La sorpresa va ser quan vaig descobrir que els seu tiet era en Faune. Aquella espectacular casa ocupava tota l’ Avinguda de la Fortuna. A l’entrar em vaig sentir petita entre tanta gent. El seu tiet amablement em v comprar i pagar la resta de vi que em quedava i em va convidar a sopar aquell mateix vespre. Oratius, així es deia el meu enamorat, em va acompanyar fins a casa  meva i va demanar el permís dels pares . Ells hi van acceptar, però no els feia gaire gràcia que el nebot del tot poderós Flavio s’hagués enamorat de la seva filla, però jo, Antonia minor, de la gens Clunia, saltava d’alegria !!! Continua llegint

Publicat dins de 4t ESO, General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Les domus romanes de Sant Honorat i Avinyó a Barcino

Com que no potser no podreu anar com a sortida escolar, ja que l’horari de visita és en cap de setmana, ens hem decidit a fer un petit reportatge.
El primer que heu de saber és que les domus de Barcino tenien una distribució peculiar, eren cases amb perístil i no amb atri, per tant les cubiculae estaven al voltant del perístil i no de l’atri.

A la domus de sant Honorat hi trobem una domus romana i unes sitges medievals, sens dubte ens centrarem a la domus, tot i que les sitges són molt interessant.

Moltes de les cubicules tenen una pavimentació de mosaic tessellatum policrom, (ara ens poden semblar apagats però hem de tenir en compte que no són els mosaics del nord d’Àfrica, que pel meu gust són espectaculars) aquest són discrets de color però per la procedencia dels colors se sap que van ser portats de molt lluny i que per tant el nivel adquisitiu del propietari li permitia portar-les, en aquella època no era fàcil.

Veiem algunes imatges.

 

 

Ara veurem la domus d’Avinyó.

El primer que hem de dir és que és un indret molt petit, però el que allà ens espera és espectacular, una pintura mural bastant ben conservada, que era una pintura al sostre. Ho saben perquè la van trobar al terra,  evidentment amb la part policroma amagada sobre el paviment.

És una casa que data del segle I d.C. Es diu que la casa pertanyia a un llibert que s’havia enriquit, mireu les imatges.

Primer la pintura.

 

El terra amb opus tessellatum.

 

 

El terra amb opus sectile.

 

Espero que us hagi agradat i que us animeu a fer la visita.

Informació de la visita

http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/es/muhba-domus-avinyo

http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/es/muhba-domus-de-sant-honorat

Publicat dins de General | Deixa un comentari