La meva enyorada Pompeia

“Corria l’any 79 dC. i jo era una nena de 15 anys, feliç i divertida. Ajudava els pares a la tabernae, on hi anava molta gent a desfogar-se, deia la mare. Els ciutadans de Pompeia ens coneixien. Erem gent noble i de confiança. Pompeia ,en aquells temps, era el destí preferit per construïr segones residències, i aquell 24 d’agost n’era ben plena ! Un bon matí, quan em dirigia cap al Lupanar, el prostíbul de Pompeia, a portar vi a les senyoretes, un jove atractiu d’ ulls blaus, que quasi cada dia m’acompanyava d’amagat en el meu recorregut, em va parar i em va dir:
– Em podries donar una miqueta d’aquest vi? Jo te’l pagaré !
Com que va ser força educat, no em vaig poder resistir a aquella encantadora veu i li vaig donar.
Ell em va dir que l’havia d’acompanyar a casa el seu tiet, que segur que en voldria comprar i m’ho pagaria molt bé.
Un cop vàrem acabar l’encàrrec, ens vam dirigir cap a casa del seu tiet. La sorpresa va ser quan vaig descobrir que els seu tiet era en Faune. Aquella espectacular casa ocupava tota l’ Avinguda de la Fortuna. A l’entrar em vaig sentir petita entre tanta gent. El seu tiet amablement em v comprar i pagar la resta de vi que em quedava i em va convidar a sopar aquell mateix vespre. Oratius, així es deia el meu enamorat, em va acompanyar fins a casa  meva i va demanar el permís dels pares . Ells hi van acceptar, però no els feia gaire gràcia que el nebot del tot poderós Flavio s’hagués enamorat de la seva filla, però jo, Antonia minor, de la gens Clunia, saltava d’alegria !!! Continua llegint

Publicat dins de 4t ESO, General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Les domus romanes de Sant Honorat i Avinyó a Barcino

Com que no potser no podreu anar com a sortida escolar, ja que l’horari de visita és en cap de setmana, ens hem decidit a fer un petit reportatge.
El primer que heu de saber és que les domus de Barcino tenien una distribució peculiar, eren cases amb perístil i no amb atri, per tant les cubiculae estaven al voltant del perístil i no de l’atri.

A la domus de sant Honorat hi trobem una domus romana i unes sitges medievals, sens dubte ens centrarem a la domus, tot i que les sitges són molt interessant.

Moltes de les cubicules tenen una pavimentació de mosaic tessellatum policrom, (ara ens poden semblar apagats però hem de tenir en compte que no són els mosaics del nord d’Àfrica, que pel meu gust són espectaculars) aquest són discrets de color però per la procedencia dels colors se sap que van ser portats de molt lluny i que per tant el nivel adquisitiu del propietari li permitia portar-les, en aquella època no era fàcil.

Veiem algunes imatges.

 

 

Ara veurem la domus d’Avinyó.

El primer que hem de dir és que és un indret molt petit, però el que allà ens espera és espectacular, una pintura mural bastant ben conservada, que era una pintura al sostre. Ho saben perquè la van trobar al terra,  evidentment amb la part policroma amagada sobre el paviment.

És una casa que data del segle I d.C. Es diu que la casa pertanyia a un llibert que s’havia enriquit, mireu les imatges.

Primer la pintura.

 

El terra amb opus tessellatum.

 

 

El terra amb opus sectile.

 

Espero que us hagi agradat i que us animeu a fer la visita.

Informació de la visita

http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/es/muhba-domus-avinyo

http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/es/muhba-domus-de-sant-honorat

Publicat dins de General | Deixa un comentari