Arxiu d'etiquetes: notícies

Sort?

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

championssorteigJosep Corbella, periodista de La Vanguardia responsable de la informació científica d’aquest diari, comenta avui a les seves pàgines la sort que des de fa uns anys acompanya al Madrid en el sorteig de la Champions. Ho fa basant-se en el càlcul de probabilitats i les conclusions finals a les que arriba, que aquí no desvetllarem, són força impactants.
Estalviarem els comentaris i ens limitarem a posar-vos, a banda de l’article del diari, un enllaç a l’anàlisi que anteriorment havia fet al programa, versió RAC1, a sigui que podreu triar entre llegir les seves conclusions o bé sentir-les.

Equacions perilloses

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

guido_menzioDesprés de 8 exercicis i dels nervis i tensions dels darrers dies toca relaxar-se una mica i ho farem donant un cop d’ull a un diari que ja deu estar una mica vell i rebregat.

Què les matemàtiques no formen part de la llista d’or de les passions humanes és de domini públic. Que en canvi estan a la llista de les coses considerades avorrides, inútils i fins i tot avorribles, també. El que no podíem imaginar és que arribessin a ser perilloses i que posar-se a fer càlculs matemàtics en un avió passés a ser una activitat arriscada que podia exigir la intervenció de la policia.
Si voleu saber més sobre aquest curiós fet aneu a Detenido un economista por solucionar una ecuación en un avión, una notícia que vam poder llegir a La Vanguardia el proppassat dia 8 de maig.

George Boole, segon centenari

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Avui celebrem el segon centenari del naixement de George Boole, inventor de l’àlgebra de Boole, la base de les operacions lògiques que fan els nostres ordinadors i per celebrar-ho Google li dedica avui el seu doodle.
El seu invent va aconseguir reduir a zeros, uns i un seguit d’operacions la lògica Aristotèlica, un fet que si bé en un primer moment no va ser gaire valorat, va representar tal com reflecteix el títol de l’article del The Irish Times, How George Boole’s zeroes and ones changed the world, una autèntica revolució, ja que va fer possible portar el procés lògic als aparells electrònics.
Aquí teniu un recull dels article que avui publiquen diversos diaris per homenatjar-lo. Concretament us posem La Vanguardia, El País, El Mundo i acabarem amb La Voz de Galicia on podreu veure un vídeo anomenat The Genius of George Boole.

The Forecaster

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

El títol de l’article correspon a un documental que fa venir esgarrifances. la pel·lícula narra la història de Martin Armstrong creador d’un conjunt d’algorismes basats en el número π que serveixen per predir els cicles de l’economia mundial. L’encert continu de les seves prediccions va atreure l’atenció de diversos banquers de Nova York i el seu refús a passar-los el seu programa va acabar amb una acusació d’estafa piramidal que el va portar a la presó.

forecaster

Muntatge? Encerts deguts a l’atzar? O el primer pas cap a la psicohistoria predita pel gran Isaac Asimov.
Pels que no són fans de la ciència ficció recordem que aquesta ciència encara fictícia la trobem a la saga Fundació i Imperi i és una combinación de historia, psicología y estadística matemática que permet calcular el comportament estadístic de grans poblacions i per tant predir fets històrics futurs.

Jocs lògics a El País

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

El diari El País, seguint amb la línia iniciada l’any 2011 amb els desafiaments matemàtics, ens ofereix des de començaments del mes de juny la sèrie El juego de la ciència, creada per l’autor del conegut llibre Malditas Matemáticas, Alicia en el país de los números, el matemàtic, contista i divulgador científic Carlo Frabetti.juegocienciapais

La sèrie és de caràcter setmanal i ens proposa cada setmana un joc de lògica. A banda de poder participar amb les vostres respostes també podeu fer-ho més activament suggerint nous desafiaments.

Fórmula de l’amor etern: ensarronada o encert?

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

for_amor_etAvui les pàgines de La Vanguàrdia ens porten un titular i una notícia que no poden evitar sorprendre’ns força. Unos matemáticos afirman haber hallado la fórmula del amor eterno. Déu n’hi do! Que un fet com aquest sigui expressable mitjançant una fórmula ens porta a dubtar entre meravellar-nos de la capacitat de les matemàtiques per explicar qualsevol fenomen de la natura o l’empipament produït per aquesta absurda mania, que trobem molt sovint als anuncis més diversos, de pretendre donar un aire seriós i científic a qualsevol bestiesa pel fet d’afegir uns quants números a l’eslògan que ha de fer forat al nostre cervell de consumidor.
Ens trobem doncs davant d’un cas de proofiness, concepte creat per Charles Seife i que fa referència a l’art d’utilitzar falsos arguments matemàtics per provar que alguna cosa és certa o d’un algorisme impecable que aconsegueix determinar de forma exacta la durada d’una relació amorosa? Llegiu la notícia que us hem enllaçat a l’inici de l’article o aneu a l’original del The Telegraph i decidiu vosaltres mateixos i si el tema us sembla mereixedor d’uns minutets extra, us recordo que La Vanguàrdia ja va fer referència a aquest lligam entre amor i matemàtiques a un article anterior que comentàvem a Matemàtiques rosa.

Matemàtiques policíaques

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

matespoliQue les matemàtiques puguin ajudar a la policia a lluitar contra la delinqüència no sobtarà als seguidors de les aventures dels germans Don i Charlie Eppes a la sèrie Numbers. Que un diari ens expliqui que aquestes tècniques estan arribant al nostre país ja és més inhabitual. Per tant paga la pena llegir la notícia a l’Ara d’avui i assebentar-se que una unitat dels Mossos on participa la doctora Maria Aguareles, professora lectora del departament d’informàtica, matemàtica aplicada i estadística de la UdG impulsa un projecte d’aplicació de les matemàtiques que pot ajudar a entendre, predir i reduir els actes delictius.

Errors matemàtics i polítiques d’austeritat

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Que els errors matemàtics poden tenir greus conseqüències és un fet fàcilment comprensible. Un càlculs mal fets en la construcció d’un pont, un edifici o un avió poden provocar accidents amb resultats dramàtics, però el que pot sobtar més és que uns errors de càlcul puguin incidir en fets de caire polític i enconòmic. Això però és el que sembla deduir-se de dos articles que han aparegut en pocs dies a El País i a La Vanguardia, tant La depresión del Excel, del primer diari, com Un estudiante desmonta la teoría que justifica las políticas de austeridad, del segon, semblen abonar aquesta teoria, llegiu-los i quedareu totalment astorats.

Matemàtiques i prediccions electorals

secadu

Aquests dies a banda d’un positiva florida de bolets que el fred pot esguerrar, hi ha un altres especimens no vius que floreixen pertot arreu, és tracta de les enquestes. L’època electoral crea un ambient molt benéfic per a l’existència d’aquest ésser del qual trobem exemplars ben diversos com és el cas dels que han aparegut als jardins del CIS i del CEO. Les diferències entre els uns i els altres, deixant de banda les habilitats culinàries dels departaments que les elaboren, deixen ben clares les incerteses i limitacions que arrossega qualsevol estadistica. Per això és molt interessant, tant des del punt de vista matemàtic com des del punt de vista social, que algú a banda de la tradicional recollida de dades, crei un algorisme amb uns resultats que s’acostin més a la realitat que els estudis estadístics tradicionals.
Això és el que ha aconseguit Nate Silver amb les eleccions americanes. De la seva troballa, a banda de la premsa anglosaxona, se n’ha fet ressó La Vanguardia a l’article
Nate Silver, el fenómeno matemático que predijo las victorias de Obama.

Un tractament més aprofundit del tema el trobareu a FiveThirtyEight, el bloc que des de l’any 2008 redacta el nostre crack de les estadístiques, del qual encara podem afegir una altra anècdota, va ser el seu interès infantil pel beisbol el que el va portar a les matemàtiques i concretament a l’estadística.

El Nobel d’economia a dos matemàtics

secadu

Fa un parell d’anys a l’article Medalla Fields i Premi Abel, vam comentar la inexistència d’un premi Nobel de matemàtiques i els dos guardons que el substitueixen. Que aquest premi no existeixi no significa però que molts matemàtics no hagin rebut el Nobel per les seves aportacions a altres camps i avui en podem trobar dos exemples. És tracta d’Alvin E. Roth y Lloyd S. Shapley que avui mateix acaben de guanyar el Nobel de Economía.
Roth i Shapley no han sigut però els primers matemàtics a rebre aquest premi en l’apartat d’economia, aquest honor li correspon a Jan Tinbergen que ho va aconseguir en una data tan llunyana com el 1969. El més conegut però és, sense cap mena de dubte, John Forbes Nash, el protagonista de la pel·lícula Una ment meravellosa que va obtenir aquest premi el 1994.