Arxiu mensual: agost de 2010

Càlcul mental (6)

adul

A 48 hores dels que encara gaudiu de vacances torneu a l’escola, deixem el cinema per tornar als continguts de càlcul mental i ho fem amb el sisè document que, com només fa referència a la suma de decimals, és més curt que l’anterior.

Loading...

Origen

adul

Permeteu-me dues coses, la primera, tornar a lligar lleure -aquest cop concretament cinema- i matemàtiques, i la segona, fer un comentari a banda sobre la pel·lícula que tractarem.
El film ha estat batejat en castellà com a Origen, en comptes de traduir l’original anglès, Inception, molt més relacionat amb el seu contingut. El més greu del fet és que no es tracta d’un cas aïllat sinó d’una malaltia que afecta a diverses pel·lícules independentment del seu nivell i contingut, per exemple fa just una setmana hem vist com The Expendables, s’ha convertit en Los Mercenarios, però donem per acabada la digressió i centrem-nos en el tema que ens interessa
Inception no és una pel·lícula matemàtica com ho són les que vam comentar fa temps a Mates i cinema, ja que les matemàtiques son aquí només unes de les moltíssimes components del film de Cristopher Nolan. Malgrat la afirmació anterior però, és una cinta plenament aprofitable amb els alumnes de secundària.

inceptionsmall

Què hi trobem durant la projecció? Geometries impossibles pròpies dels somnis, imatges repetides als miralls parel·lels un cop i un altre fins a ser incomptables, una durada del temps que es va alentint a cadascun dels nivells de somni… Tot elements perfectament utilitzables a classe per parlar dels límits, de l’infinit i de les diverses geometries incloent les construccions impossibles.
Inception és un exemple de que no cal buscar pel·lícules massa matemàtiques per motivar els nostres alumnes, sinó aprofitar-ne algunes que, lligant qualitat i espectacle, es prestin a ser comentades des de molts altres punts de vista, un fet que pot afavorir de passada la interdisciplinarietat.

Possibilitat de gravar un video amb pantala verda a http://gs.protectyourthoughts.com/

Càlcul mental (5)

adul

Després de dues setmanes dedicades a com omplir les hores de lleure de manera entretinguda i formativa, tornem als documents de la comissió, i per fi comencem el càlcul pròpiament dit i ho fem amb la suma i la resta de números naturals.

Loading...

Moments of Genius

adul

Si sou clients mínimament fidels d’aquest bloc haureu vist que durant l’estiu estic alternant la publicació de la documentació que sobre càlcul mental hem elaborat a l’escola amb llibres, sèries, revistes o documentals que tractin les matemàtiques des d’un punt de vista que, a banda de formar-nos i informar-nos, tinguin un to que s’adigui amb les dates estiuenques. Seguint amb aquesta línia avui us presento una sèrie radiofònica emesa per Radio4, una emissora que forma part de la BBC i que és altament recomanable.
Là sèrie Moments of Genius – Turning points in the history of science ha ofert a tot un seguit de personatges com ara científics, polítics, músics, periodistes… parlar d’un moment de la història de la ciència que considerin realment brillant. En aquestes pàgines ens limitarem. com podeu imaginar, als que estan relacionats amb les matemàtiques, tot i que us aconsellem que feu un cop d’ull a l’índex i en visiteu alguns més.

La BBC, a diferència dels nostres mitjans de comunicació, permet incloure en qualsevol bloc el codi de molts dels seus programes i és per això que us puc oferir les imatges d’introducció a la sèrie on Marcus de Sautoy presenta el programa.

Brian Eno, productor musical, tria parlar del Joc de la Vida, ideat pel matemàtic John Conway al 1970. Un joc que els que vau introduir-vos a la informàtica a l’època de Commodores, Ataris i Spectrums, recordareu de ben segur.

Carol Vorderman, presentadora de televisió, ens parla d’Ada Lovelace, la genial matemàtica que amb Charles Babbage va posar, al segle XIX, els fonaments de la computació.

Finalment, Marcus du Sautoy, aquí la presentació del personatge és sobrera, ens parla de com Euclides va arribar a descobrir que el nombre de primers és infinit.

L’enemic del meu enemic és el meu amic

adul

Que aquesta dita pogués ser una perfecta il·lustració de com el producte de dos negatius és un positiu, és una cosa que mai se m’hauria acudit. Com tampoc m’hagués passat mai pel cap que un diari pogués dedicar a la divulgació de les matemàtiques una sèrie de 15 capítols.
La sèrie de que us parlo, anomenada Steven Strogatz on the Elements of Math va ser publicada entre els mesos de gener i maig del present any al New York Times Opinionator blog i cobreix de forma breu però completa els diversos conjunts numèrics, la geometria, l’àlgebra, els transfinits…
Se suposa que una part dels dos mesos d’estiu els hem de dedicar a formació i llegir aquests articles és una bona manera de millorar els nostres recursos matemàtics. Més exemples com el que obre l’article, nous enfocaments de fets que considerem trivials i diverses anècdotes curioses i divertides ens arrencaran somriures, ens faran pensar i ens ajudaran en les nostres futures classes i en acabar la lectura veurem com l’autor ha aconseguit plenament el seu objectiu: donar una segona oportunitat de conèixer i estimar les matemàtiques a tots aquells que van aprendre a odiar-les a l’escola.