Tota la documentació que trobeu en aquesta pàgina està actualitzada a data d’avui,
juliol de 2017.
Bon estiu !!!
XI Premi Conviure Parlament de Catalunya
El passat divendres 16 de juny una petita representació del alumnes del Cicle Formatiu de Gestió Administrativa del nostre institut, va assistir al Parlament de Catalunya per recollir el diploma com a finalista de la XI edició del Premi Conviure, convocat per l’associació d’antics parlamentaris.
L’acte va començar a les 10 del matí a la Sala de Plens del Parlament de Catalunya on vam acabar de defensar les esmenes a la proposta de llei que hem estat treballant durant l’últim trimestre. La proposta de llei que hem debatut ha sigut “Llei de Pràctiques Remunerades”, presentada per l’Institut de Santa Coloma de Farners.
La nostra companya Laia Serra com a portaveu del nostre grup parlamentari va defensar davant dels altres grups les nostres esmenes.
Al final el projecte de llei va ser aprovat, amb 11 vots en contra i 11 abstencions.
A la 1 del migdia va tenir lloc l’entrega dels diplomes i el premi a les diferents categories presentades.
La M.H. Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la M.H. Expresidenta, Núria de Gispert, van entregar a la nostra companya, Laia Serra, el diploma.
El sindicat majoritari dels funcionaris de l’Estat avisa els empleats públics que han d’acatar la Constitució si no volen perdre la feina
El president del CSIF, Miguel Borra, recorda als funcionaris que si reben una ordre il·legal han de denunciar-ho. També nega que la Generalitat pugui absorbir els treballadors de l’Estat a Catalunya en cas de desconnexió
Ara.cat – NÚRIA ORRIOLS – 
Els funcionaris participen en l’organització de les jornades electorals, també en el cas de referèndum / PERE VIRGILI
El president del sindicat del Centre Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), Miguel Borra, ha demanat aclariments a la Generalitat arran de la informació que publica ‘El País’ sobre la llei de transitorietat que estableix, entre altres coses, que els funcionaris de l’administració general de l’Estat passaran automàticament a dependre de la Generalitat en cas de desconnexió. “ Això és impossible“, ha afirmat Borra, després de reunir-se amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. per abordar la situació dels funcionaris en el marc del Procés. El CSIF és el sindicat majoritari dels funcionaris de l’administració general de l’Estat i el passat dia 10 ja es va reunir amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, per la mateixa qüestió.
Segons Borra, del contingut de la reunió es desprèn que Millo i el CSIF mantenen la mateixa posició amb relació a com reaccionar a la llei de transitorietat jurídica. Borra ha avisat que en cas que els funcionaris cometin accions il·legals s’hi juguen el sou i la feina perquè han d’actuar d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Constitució. “Si complissin amb alguna ordre il·legal cometrien una infracció i podrien perdre el seu nomenament”, ha assegurat en declaracions als mitjans de comunicació a la seu de la delegació del govern espanyol a Barcelona. Ha recordat que la llei reconeix com a “falta molt greu” no acatar la Constitució.
Borra ha recordat als funcionaris que es recomana seguir un protocol d’actuació en cas que detectin il·legalitats. Ha parlat de tres accions en cas que interpretin que se’ls ha donat una ordre que contradiu la llei: demanar una inspecció a la conselleria corresponent, posar els fets en coneixement de la fiscalia i avisar el mateix sindicat.
Concretament, en relació al que disposa l’esborrany de la llei de transitorietat publicat pel diari ‘El País’, Borra ha assegurat que no és possible que un personal laboral passi a dependre d’un altre ocupador diferent, ja que no està reconegut en l’ordenament jurídic. I que, en aquest sentit, tant Millo com Sáenz de Santamaría, els han assegurat que cap funcionari quedarà “desemparat”. “[Des del govern espanyol] Ens transmeten un missatge de tranquil·litat”, ha afirmat el president del sindicat.
L’acord PP-PNB té un sobrecost elèctric de 200 M€ per a Catalunya
El Govern demana al ministre un canvi de tarifa per evitar “el greuge” per a les empreses catalanes
Ara.cat – XAVIER GRAU Barcelona 
La diferència de les xarxes elèctriques fa que les indústries catalanes no puguin gaudir dels canvis de tarifa, cosa que és un greuge, segons diu el conseller en la carta al ministre. / CÈLIA ATSET
Uns 200 milions d’euros. Aquesta és la quantitat en què han xifrat diverses patronals catalanes el sobrecost elèctric que comportarà per a les empreses catalanes el pacte entre el PP i el PNB per aprovar els pressupostos generals de l’Estat. Tot ve d’un canvi en els trams de les tarifes de mitjana tensió i del fet que la xarxa elèctrica basca va a un voltatge diferent que la catalana.
El tema ha fet disparar les alertes del Govern. El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ja ha enviat una carta al ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, perquè eviti aquesta discriminació, que afecta sobretot les empreses catalanes, que, amb una energia comparativament més alta, perdran competitivitat respecte a les indústries d’altres comunitats, especialment la basca. El problema neix en el compromís que ha arrencat el PNB al govern espanyol de suprimir la tarifa elèctrica 6.1B.
Fins ara hi ha tres tarifes industrials: la 6.1A, d’1 quilovolt (kV) a 30kV; la tarifa 6.1B, de 30 kV a 36kV, i la tarifa 6.2, de 36 kV a 72,5kV. L’acord preveu suprimir la tarifa 6.1B, de manera que els clients quedarien en la 6.2. Però aquestes tarifes tenen preus molt diferents. Així, el 2016, el preu mitjà de la tarifa 6.1A ha sigut de 32,30 euros el megawatt hora (MWh), la 6.1B de 26,42 euros el MWh i la 6.2 de 14,97 euros el MWh. Per tant, els clients de la tarifa 6.1B, que ara pagaven 26,42 euros el MWh, amb preus del 2016 passarien a pagar 14,97 euros. I amb les previsions de tarifes per a l’any 2017, el salt seria de pagar 26,26 euros el MWh a pagar-ne només 14,72. El greuge ve del fet de que a Catalunya no hi ha xarxa de 30 kV i, per tant, no hi ha clients que puguin fet el salt a la tarifa més barata, mentre que al País Basc la xarxa sí que és de 30 kV i, per tant, moltes empreses poden acollir-se a aquesta tarifa més barata.
De fet, el canvi està previst per al 2018, però el conseller d’Empresa ja ha demanat al ministre que hi intervingui. El greuge no només afecta empreses catalanes. En total, segons les patronals catalanes, són 5.800 empreses a tot l’Estat, però el gran gruix, 3.277 (el 56% del total), són catalanes.
La petició del conseller al ministre és clara. “La solució requereix una modificació del reial decret que estableix les tarifes d’accés i passar els subministraments de 25kV de l’actual tarifa 6.1 a la tarifa 6.2”, diu a la carta Baiget, que no dubta a demanar una millora “dels aspectes normatius que generen una discriminació geogràfica dels preus de l’energia aplicats a les empreses”.
“La diferència tan significativa en la tarifa de subministrament pel simple fet de tenir un subministrament a 25 kV o a 30 kV es converteix en un factor de desigualtat i en un greuge comparatiu, i encara més quan els estàndards de tensió nominal són conseqüència de decisions històriques que no es poden corregir en l’actualitat”, indica el conseller d’Empresa.
Doble greuge
Però el greuge no es queda només en el preu de tarificació, sinó en la repercussió que això pot tenir en els costos del sistema elèctric, els anomenats peatges. “També cal tenir present que qualsevol rebaixa en alguna de les tarifes generaria un desequilibri en la cobertura dels costos del sistema”, recorda el conseller en la seva carta al ministre. “Per no afectar la competitivitat de les empreses i el benestar de les famílies, és convenient que qualsevol rebaixa en algun dels peatges d’accés no sigui repercutida en la resta de peatges”, diu el conseller Jordi Baiget, que recorda que si això passa “seria un segon greuge per a la competitivitat de les empreses connectades a menys de 30 kV”.
Tot i que el conseller no indica en la carta el cost que pot tenir per a les empreses catalanes el canvi de tarificació, cinc patronals -la Cecot, la Federació Empresarial del Metall, la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona, Texfor-Confederació de la Indústria Tèxtil i la Unió Patronal Metal·lúrgica- el xifren en uns 200 milions d’euros.
Aquestes organitzacions empresarials denuncien que la decisió del canvi de tarifa és “únicament de caràcter polític” i que “afecta la competitivitat de les empreses i atempta directament contra la unitat de mercat, tan reclamada per les forces polítiques al Congrés”. L’acord PP-PNB, segons aquestes organitzacions, beneficiarà empreses ubicades bàsicament al País Basc (790 en total), però també algunes de Navarra (42), Castella i Lleó (33), Cantàbria (17), Astúries (11) i Andalusia (357).
Soria ja va fer una rebaixa
A més, plou sobre mullat. La rebaixa per als clients elèctrics de 30 a 35kV no és la primera. L’anterior ministre d’Indústria i Energia, José Manuel Soria, ja va fer el primer pas per aquesta discriminació quan el dia de Sant Esteve del 2014 publicava una ordre ministerial al Butlletí Oficial de l’Estat per la qual es creava la tarifa 6.1B. Llavors el secretari d’estat d’Energia era Alberto Nadal, el germà de l’actual ministre, Álvaro Nadal.
La creació d’aquesta tarifa és la que va portar la primera gran rebaixa elèctrica per a les empreses basques, la majoria connectades a 35kV. Suposava una baixada aproximada del 5% dels peatges, i d’un 15% en el rebut de la llum.
LES CLAUS
1. Per què les xarxes elèctriques són diferents?
Perquè històricament venen d’empreses locals. A Catalunya la xarxa de distribució la va fer pràcticament (no tota) l’antiga Fecsa, ara Endesa. Per això, la majoria de la mitjana tensió és de 25 quilovolts (kV). Al País Basc l’elèctrica dominant era Iberdrola, que la va fer de 35 kV.
2. Què és el que han pactat el PP i el PNB?
Dins de l’acord de pressupostos, els dos partit han arribat a l’acord de suprimir a partir de l’any 2018 la tarifa 6.1B, la que paguen els clients de mitjana tensió amb subministrament d’entre 30 i 36 kV. Aquests clients passaran a la següent tarifa, la 6.2, que és molt més barata, gairebé la meitat de preu.
3. Per què és un greuge per a les empreses catalanes?
Perquè com que estan a la xarxa de 25 kV, la majoria de les petites i mitjanes empreses catalanes no poden fer el salt a la tarifa 6.2, que és la més barata, i és queden en la 6.1A, que ja era més cara que l’actual 6.1B (de 30 a 36kV), però no hi havia tanta diferència com la que hi ha amb la tarifa 6.2.
4. Qui patirà aquest greuge comparatiu?
Segons les patronals catalanes són 5.800 empreses les que estan connectades a la xarxa de 25 kV i no podran fer el salt de tarifa. D’aquestes empreses, un 56,5% del total, és a dir, 3.277, són a Catalunya. Això tindrà un sobrecost de 200 milions per a les empreses catalanes, segons les patronals.
5. Qui es beneficia del canvi?
El canvi de grup de tarifa beneficiarà, amb una rebaixa energètica que els farà guanyar competitivitat, empreses ubicades bàsicament al País Basc (790 en total), però també algunes empreses de Navarra (42), Castella i Lleó (33), Cantàbria (17), Astúries (11) i Andalusia (357).
“No ens deixaven posar una jaqueta tot i el fred”: les queixes de les hostesses del Godó
El patrocinador, Schweppes, es defensa assegurant que va enviar jaquetes quan va veure les baixes temperatures i dient que no sabia que les noies estaven malaltes
ARA.cat 02
Una de les hostesses del torneig Open Banc Sabadell de tenis que es va disputar la setmana passada, Raquel Muñoz, ha denunciat aquest dilluns al matí al programa ‘El matí de Catalunya Ràdio’ les condicions en què ha hagut de treballar. I és que, segons la noia, l’agència que la va contractar per vestir-se amb el nom del patrocinador, Schweppes, la va obligar a dur roba d’estiu, tot i que durant la setmana passada les temperatures van baixar força a Barcelona. “Treballàvem en unes condicions que et feien tremolar, contra la teva salud i contra la teva dignitat, directament. No ens deixaven posar jaqueta tot i el fred”, ha comentat.
Ella és una de les vuit noies que feien de paraigüeres dels tenistes. “La nostra tasca era passejar-nos en vestidet curtet com qui passeja en ple agost per la Rambla”, ha explicat, i ha afegit: “Jo i les meves companyes estàvem gairebé cada nit amb febre. Cada nit malaltes, amb febre i migranyes. Treballàvem contra la nostra salut i la nostra dignitat”. Les vuit noies que feien de paraigüeres havien de treballar durant “tres hores” (mentre duraven els partits) i només podien posar-se una jaqueta per sobre quan estaven “assegudes al banc”. “El públic anava abrigat i nosaltres havíem d’anar en faldilla i màniga curta”, indica.
Segons explica, quan van demanar de posar-se una jaqueta els van dir que no, perquè si no, no es veia bé la marca del patrocinador, Schweppes. “Ens van esbroncar perquè ens vam posar una tovallola per sobre dels peus perquè feia molt de fred. Vam haver de demanar perdó“, conclou.
Dissabte vam demanar sisplau que ens donessin unes mitges“, ha explicat de nou Muñoz aquest dimarts a ‘El matí de Catalunya Ràdio’. “Van fer partits de nit i ens va arribar una jaqueta negra, però va arribar després d’uns dies de feina”, ha afegit, i ha comentat que “les altres agències van saber cuidar les seves hostesses i, quan van veure que hi havia aquestes baixes temperatures, els van canviar el vestuari i van passar al d’hivern”.
Sobre el fet que l’empresa diu que els van habilitar una zona per descansar, Muñoz ha volgut explicar com dinaven i on descansaven entre els partits. “Quan vaig veure aquesta informació vaig trucar a les meves companyes i rèiem. És com veure una novel·la de ficció. Ens estan fent treure informació que no volíem treure. No teníem ni on dinar, dinàvem en un parc del costat. Quan va començar a ploure ens van posar una taula i unes cadires de plàstic en un magatzem que era una carpa blanca on entrava el fred igual, però almenys no teníem el cul a terra“, ha recordat, i sobre el descans ha dit: “Per descansar estàvem igual, en una carpa similar”.
“Ens enviaven fotos nostres amb jaquetes durant el piloteig dels tenistes dient que això no s’havia de tornar a repetir”
Schweppes apunta que “les persones contractades coneixien perfectament que el seu treball es desenvoluparia a l’aire lliure” i diu que se’ls va “recomanar que portessin roba tèrmica sota el polo groc”. “En cap moment ningú dels contractats va informar estar malalt”, asseguren, fet que Muñoz contradiu: “L’agència estava al cas. Jo avisava la meva agència i ells ho sabien, perquè ens enviaven fotos nostres amb jaquetes durant el piloteig dels tenistes dient que això no s’havia de tornar a repetir. A més, jo directament vaig parlar amb la gent de Schweppes i veien el fred que passàvem”. A més, diu que una noia “va caure malalta els primers dies i algú la va substituir en qüestió d’hores, i els últims dies en va caure una altra”.
L’agència, Toté Vignau, després que sortís la informació a Catalunya Ràdio, va trucar a Muñoz i li va assegurar que no la contractarien més. “Em van demanar explicacions, em van dir que no creien que s’ho mereixessin i que no hi tornaria a treballar, amb ells“.
La justícia prohibeix contractar becaris per fer feines estructurals
La Inspecció de Treball no pot intervenir perquè no són “relacions laborals”
Ara.cat NATÀLIA VILA Barcelona 
El xef de l’Abac, Jordi Cruz, que apareix en una foto d’arxiu amb el seu equip, ha obert el debat sobre els becaris. / PERE TORDERA
La feina d’un becari, sigui remunerada o no, no pot substituir la pròpia d’una categoria professional. O dit d’una altra manera: les empreses no poden contractar becaris per fer una feina que correspondria a un treballador de plantilla. Aquesta és la conclusió a la qual va arribar el Tribunal Suprem el 2005 i que després la justícia ha reiterat en diverses sentències arreu d’Espanya.
A la resolució, el Suprem remarca que “les tasques encomanades a un becari han d’estar en consonància amb la finalitat de la beca, i si no és així, i les tasques que se li ordena realitzar integren les funcions pròpies d’una categoria professional, la relació entre les parts haurà de ser laboral”. En aquesta mateixa sentència, el tribunal precisa que el problema rau en la valoració que es fa de la prestació del becari.
“Dins dels convenis regulats, que es fan amb els centres de formació, l’empresa no està obligada a remunerar el becari perquè, de fet, no està contractat”, explica Enric Juez, advocat expert en dret laboral de Foz Associats, que afegeix: “El problema sorgeix quan, dins d’aquest buit legal, les empreses se n’aprofiten”. “Un becari no hauria d’entrar a la roda de treball i mà d’obra barata, però el sistema ho permet i les empreses se n’aprofiten”, denuncia Irene Ortiz, coordinadora d’Acció Jove de CCOO de Catalunya.
El debat s’ha reobert després de les declaracions del cuiner Jordi Cruz en una entrevista al diari El Confidencial. El xef, guardonat amb una estrella Michelin, defensava que els estudiants en pràctiques del seu restaurant no cobren i que si ho fessin el local no seria rendible. Els sindicats, en canvi, defensen -com les sentències judicials- que si la relació excedeix el marc purament formatiu les companyies haurien de remunerar els estudiants. “Si, encara que s’estigui formant i aprenent, el becari en qüestió genera un benefici o una productivitat per a l’empresa, aleshores hauria de cobrar”, argumenta Ortiz.
Becaris i contractes de formació
Amb el marc legal actual, però, els drets i les obligacions dels candidats i les empreses queden desdibuixats. Els experts remarquen les diferents tipologies de contractes per evitar confusions. Segons Juez, els convenis de pràctiques tenen com a objectiu que una part de la formació se substitueixi per la integració laboral dels estudiants en una empresa. “En aquest cas l’empresa no tria el seu candidat i tampoc paga les cotitzacions a la Seguretat Social, és el centre educatiu qui se’n fa càrrec; legalment, l’empresa no està obligada a res”, explica l’advocat.
Els contractes de formació -que va impulsar l’última reforma laboral del Partit Popular- funcionen diferent. En aquest cas la relació és directament entre empresa i candidat i “es tracta d’una relació purament laboral, que inclou elements formatius que sí que estan regulats”, matisa Juez, que afegeix: “En aquest cas no és que l’empresa s’aprofiti d’un becari, és que directament aprofita aquests contractes per tenir plantilla a un cost baix”. “Això de pagar amb formació acaba sent xauxa, i els estudiants no tenen ni tan sols tutors visibles que els controlin”, assegura Ortiz.
La patronal també defensa els límits i ha sortit al pas de les declaracions de Cruz. El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, va dir ahir que les empreses no haurien d’intentar “eliminar costos laborals” a través dels becaris.Els límits, però, són difícils de controlar. Quan la relació entre estudiant i empresa forma part d’un conveni, la Inspecció de Treball no té potestat per fer inspeccions de les condicions de treball dels becaris, perquè, tècnicament, no es tracta d’una relació laboral. “En els casos de contractes de formació, on sí que poden entrar, vigilen que la feina s’adigui al curs de formació”, conclou Juez.
El nou tàndem sindical espavila l’1 de Maig demanant sous més alts
Javier Pacheco i Camil Ros s’estrenen plegats com a líders de CCOO i UGT
Ara.cat – ALBERT MARTÍN –
Camil Ros (a l’esquerra) i Javier Pacheco, avui, durant la manifestació de l’1 de maig a Barcelona. / MANOLO GARCÍA
Els fotògrafs s’arremolinaven a pocs metres de la pancarta que obria la manifestació de l’1 de Maig. Buscaven angle, esperaven, rebufaven, preparaven la càmera i tornaven a abaixar-la. Els seus objectius estaven fixos en una zona molt concreta, però no hi havia manera d’aconseguir una bona foto de la capçalera de la marxa del Dia del Treballador. La imatge que volien era la de Camil Ros (UGT) al costat de Javier Pacheco (CCOO). Però no hi havia manera, perquè la militància obrera no es deslliura del fenomen fan i se succeïen els admiradors que s’hi feien ‘selfies’.
Aquest dilluns ha estat el primer cop que tots dos es trobaven a la manifestació com a màxims responsables dels dos grans sindicats catalans. Ros va debutar l’any passat, però Pacheco està al capdavant de CCOO des de fa només unes setmanes. Els seus predecessors, Josep Maria Àlvarez i Joan Carles Gallego, hi havien coincidit en set ocasions, però no els havia passat que el furor fotogràfic dels admiradors retardés fins a 12 minuts l’inici de la marxa, com avui.
Aquest nou tàndem ha donat impuls a una cita que porta anys en serveis mínims per la seva condició de festiu (agreujada ahir per un pont), l’esclat primaveral i una certa pèrdua de poder de convocatòria dels sindicats. Tots dos han mostrat sintonia i un discurs coordinat. Ros ha destacat que la jornada està centrada en “la recuperació dels salaris” i ha recordat que “la millora de l’economia s’ha traslladat als beneficis empresarials, però no als sous dels treballadors”. Pacheco anunciava una “ofensiva pels drets dels treballadors” i denunciava que “el creixement econòmic no ha arribat a les seves butxaques”.
La manifestació ha reunit polítics com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, o la consellera de Treball, Dolors Bassa, que han reclamat que totes les competències en matèria laboral siguin catalanes; dirigents d’ERC com Marta Rovira o Joan Tardà; del PSC, com Miquel Iceta, o l’alcalde accidental de Barcelona, Gerardo Pisarello.
Disfresses de William Wallace
A Madrid, els líders estatals de CCOO i UGT elevaven el to i advertien als empresaris d’un “calvari” si no apugen els sous dels treballadors, en una manifestació que ha estat molt marcada pels crits contra la “corrupció pornogràfica” que va denunciar Àlvarez, líder d’UGT.
La de Barcelona, sense deixar de ser modesta, ha estat la més seguida de les últimes edicions (amb 5.000 manifestants, segons la Guàrdia Urbana). Les percussions hi han ajudat, com la ‘performance’ dels joves de CCOO que s’han presentat a la cita disfressats a la manera del William Wallace a ‘Braveheart’.
A la marxa hi reclamava els seus drets laborals l’Aitor, de 27 anys. “Amb aquest govern els drets no són segurs enlloc; no ens regalaran res i els hem de reclamar al carrer”, feia. L’Elena, amb samarreta de Podem, de 34 anys i treballadora de teleassistència, anava més enllà: “Que els de dalt guanyin menys, els de baix més i que no hi hagi propietat privada”. La Yolanda, administrativa de 53 anys, lamentava que “actualment la gent no té llibertat de queixar-se al seu lloc de treball”.
El Xavi, educador social de 41 anys, no ocultava una certa decepció per l’escàs èxit de convocatòria i feia anar la vista enrere: “Estem reivindicant coses que els nostres pares havien guanyat fa 40 anys”, deia. “Això parla de l’Estat on vivim, de l’estat d’aquí i el d’allà, que la reforma laboral la va voltar CiU”, afegia.
El José, paleta jubilat, recorria la manifestació amb una bandera comunista amb l’efígie de Lenin. “Reclamem un món millor per a tots els pobles; la lluita continua mentre existeixi el capitalisme”, deia. I llançava un avís: “El feixisme ha après molt, està fort i malauradament ja no existeix la Unió Soviètica”.
Plazas exprés para profesores, Policía y Guardia Civil
-
El Gobierno selló ayer la mayor oferta de empleo público de la democracia (entre 250.000 y 300.000 plazas hasta 2019) para reducir la interinidad del 25% al 8%. Mañana mismo, se aprobará un real decreto para cubrir los puestos más urgentes
30 de marzo de 2017. LA Razón
, Cristóbal Montoro, ministro de Hacieda, Javier Jiménez (CC OO) y Miguel Borra (CSIF)” width=”498″ height=”252″ /></div>
<div class= "Julio Lacuerda (UGT), Cristóbal Montoro, ministro de Hacieda, Javier Jiménez (CC OO) y Miguel Borra (CSIF)")
El Gobierno y los sindicatos rubricaron ayer la mayor oferta de empleo público de la democracia, que contempla la convocatoria masiva de plazas para acabar con la tasa de interinidad, que ronda el 25% en el conjunto de las administraciones, y reducirla hasta el 8% en el plazo de tres años. Sin embargo, para no perder la costumbre, las partes no se pusieron de acuerdo en la cifras, como si del número de asistentes a la marcha del Primero de Mayo se tratase. Según el Ejecutivo, con este proceso de estabilización del empleo se podría llegar a un total aproximado de 250.000 plazas consolidadas, de las que 129.700 corresponden a los ámbitos de sanidad, 98.807 a la docencia y 8.564 al ámbito de la justicia, como adelantó LA RAZÓN en su edición de ayer. Para los sindicatos, esta cifra podría incluso llegar a los 300.000 empleos públicos, según indicó CC OO en un comunicado.
El acuerdo establece una tasa de reposición de empleados públicos por encima del 100% en aquellos sectores considerados prioritarios hasta ahora en la Ley de Presupuestos Generales del Estado e incrementa al 100% la tasa a otros servicios públicos que se consideran esenciales para atender a las necesidades de los ciudadanos. Los sectores prioritarios recogidos en el acuerdo para los que prevé una tasa de reposición del 100% son, entre otros, sanidad, educación, administración de justicia, servicios sociales, control y lucha contra el fraude fiscal y de la Seguridad Social, prevención y extinción de incendios, políticas activas de empleo, atención a la ciudadanía en los servicios públicos, transporte público, seguridad y emergencias. El 100% de la tasa de reposición se aplicará también a las sociedades mercantiles públicas y entidades públicas empresariales que gestionen servicios prioritarios.
La urgencia ha llevado al Ejecutivo a anunciar que el Consejo de Ministros aprobará mañana mismo un real decreto para habilitar una partida destinada a que los sectores con necesidades más urgentes como son Educación, incluido el ámbito universitario, Guardia Civil y Policía Nacional, puedan convocar inmediatamente plazas de reposición del 100%. Además, el decreto permitirá que las regiones puedan habilitar la conversión de las plazas de interinos en estos ámbitos sin tener que esperar a la tramitación parlamentaria de los Presupuestos.
De acuerdo a la oferta aprobada en 2016, este acuerdo podría suponer una oferta de empleo público de alrededor de 67.000 plazas para 2017. Por subsectores, 19.000 plazas serán en la Administración General del Estado, 28.144 plazas, aproximadamente, corresponderán a las comunidades autónomas y en torno a 20.000 plazas se destinarán a las entidades locales, según indicó el Ministerio de Hacienda. Cristóbal Montoro, titular de la cartera, destacó que se trata del primer acuerdo de la Legislatura sobre la función pública que busca «dignificar» su trabajo y su «importante contribución a la recuperación económica».
El Gobierno admite que la tasa de temporalidad es muy elevada, con casi 300.000 interinos en la Administración. Se da la particularidad de que, además, ese problema afecta a sectores clave como son la sanidad, con una tasa de interinidad del 30%, la administración de justicia (25%) y la enseñanza no universitaria (20%). La convocatoria logrará estabilizar el empleo público en algunas comunidades autónomas donde la tasa de interinidad supera el 40%, como en Canarias.
En materia salarial, Montoro expresó su deseo de que el acuerdo suscrito para la mejora del empleo con los sindicatos se extienda también al tema salarial, y aseguró que «inmediatamente entraremos en la negociación de otros ámbitos, el primero el retributivo, para que tenga sus consecuencias ya en los PGE de 2018», una vez está «encauzada» la reducción del déficit público. En esta línea, apuntó que el Gobierno aprobará a finales de junio el techo de gasto para 2018. «No tenemos mucho tiempo, tenemos que ponernos a ello, manos a la obra», insistió Montoro, quien dijo tener la vista puesta en los Presupuestos de 2018 en lo que respecta a la retribución salarial.
Por su parte, los principales sindicatos del sector público mostraron su total rechazo a la propuesta de subida salarial del 1%. El presidente de CSIF, Miguel Borra, mostró su disconformidad con la cifra ofrecida por Montoro y anunció que iniciará una ronda de contactos con los grupos parlamentarios para abordar la recuperación gradual de la pérdida de capacidad adquisitiva de los empleados públicos.
Por su parte, el secretario general de la Federación de Servicios Públicos de UGT, Julio Lacuerda, reiteró que el alza salarial del 1% significaría una nueva pérdida de poder adquisitivo para este año, por lo que ofreció un pacto de legislatura en materia de empleo público. También el representante del ramo de CC OO, Javier Jiménez, subrayó que el aumento de la retribución de los empleados públicos debería ser, como mínimo, superior a la inflación de 2017, que el Ejecutivo prevé que se sitúe en el 1,2%
