Acollida Institut Carles Vallbona

El dissabte vaig anar a Barcelona, en tren, amb el meu oncle i la meva germana petita. Vam anar a visitar l’exposició de Goya. Jo he escoltat parlar molt d’aquest home tan important per la història d’Espanya, però mai havia vist les seves obres. Vam arribar a les onze del matí més o menys i hem anat directament a veure l’exposició.

Ja dins havíem de fer molt de silenci. Les obres gairebé es podien tocar i moltes semblaven que volien sortir del quadre com la Maja vestida. Altres ocultaven un sentit misteriós, com l’obra de Passeig per Andalusia, i altres un sentiment de burla a La caça de bruixes. També he pogut apreciar en moltes un canvi de caràcter del pintor. Hi havien moltes pintures encara que fos una petita part de la seva obra. Hi havien algunes dedicades a la família real, altres als prejudicis socials, altres a la ignorància i moltes més. Van agradar-me quasi totes les pintures, unes més que altres, sobretot les obres com La Maja vestida i El parasol, perquè semblen de veritat. Ara que he vist l’exposiciò de Goya m’agrada molt més l’art i la història, i clar ho he entès millor. Ha estat un dia perfecte i molt educatiu, haig de repetir una altra sortida per veure altres exposicions.

Visita virtual a l’exposició.

Aquest any hem fet un nou projecte: Famílies… a classe! Teníem molta il·lusió per explicar a les famílies allò què fem i perquè vinguessin a la nostra classe. També els hem explicat la llegenda de Sant Jordi i l’origen de regalar un llibre i una rosa. Al final, hem estat mirant uns quants gags i els han agradat molt, tot i que molts ja els havien vist. Ha estat una tarda molt maca.

Aquest any el lliurament de premis de Sant Jordi (concurs literari i punts de llibre) s’ha celebrat a La Troca, amb una bonica jornada organitzada pel Departament de Llengües. Hi ha hagut música, recitació de poemes i textos, representacions…
També s’han celebrat competicions esportives.
Podeu veure unes imatges.

Dimarts les famílies vindran a l’aula d’acollida, “a classe”. Els hem preparat una exposició sobre el què fem a l’aula d’acollida i sobre Sant Jordi. Els alumnes serem ara els professors!

En aquest supermercat passen coses molt rares… Hi va gent molt estranya…

El dissabte de setmana santa vaig anar amb la meva padrina a fer un taller de mones, va ser molt divertit  ja que era la primera vegada que feia una mona i em feia molta il·lusió!
Vam anar des de Granollers fins als afores de Canovelles, perquè el talller es feia a una fàbrica de cervesa que es diu “L’ART”.
Quan vam arribar no hi havia ningú, però poc a poc va anar arribant la gent. Hi havia una nena petita i quatre dones.
Després quan el taller va començar ens vam adonar  que no havíem portat un davantal, però això no va ser un problema perquè la dona que feia el taller ens en va donar un.
Primer ens va a explicar tot el que havíem de fer i podíem agafar dos models de motllos per fer el ninot de xocolata.

Aquest són els passos:
-Desfer la xocolata fins que estigui a 40º
-Posar-la al motllo i posar-la bé perquè no hi hagi forats amb aire
-Deixar-la reposar un moment i després posar-la a la nevera
-Després d’unes hores ja la podem treure de la nevera i també del motllo

I JA TENIM LES FIGURETES PER LES MONES DE XOCOLATA!
Jo vaig fer tres figures:  un conill, un ós i un vaixell viking.

En aquestes vacances de Setmana Santa he tingut l’oportunitat de visitar alguns pobles de Catalunya. Un d’ells va ser Ripoll i em va agradar molt per tota la història que hi havia sobretot en el seu monestir. Per això he volgut fer un article sobre aquest tema.

El monestir de Santa Maria de Ripoll va ser fundat per Guifré el Pelós, a l’any 879, a la ciutat de Ripoll. Va arribar a la maxima esplendor en mans de l’abat Oliba. Va ser un important centre cultural, en part gràcies a la seva col·lecció d’escrits. A mitjan segle X el monestir comptava amb 66 manuscrits. El 1008 ja eren 121 que es van convertir en 246 a la mort de l’abat Oliba el 1046. Tambe va se rescrit al segle XII La Gesta Comitum Barchinonensium, que es considerat la primera història de Catalunya. L’esglesia compte amb un claustre, un campanari en una torre molt tipica a Catalunya per la mena de construcciò i lo mas important de tot es el portic de l’esglesia, tambe conegut per La Bíblia en Pedra, fet per escultors anonims i seguint els relats de d’una Bíblia que es conserva al mateix monestir. A la actualitat hi han restes mortals de molta gent important, com els de Guifré el Pelós, i alguns comtes de Barcelona, com Ramon Berenger III i Ramon Berenger IV i altres que no se sap exactament on estan dins la Abadia.

En Khadim ens anuncia baixada de temperatures amb possibilitat de neu. Nevarà?

Fem de meteoròlegs i anunciem les previsions del temps. La Mafe fa la previsió d’un dia en què el vent bufarà fort.

Recuperem un article anterior per explicar la Mona de Pasqua.

Una de les tradicions més dolces de la Setmana Santa és la mona.

Una mica d’història

La mona de Pasqua ja es feia al segle XV, tot i que era una mica diferent. El pastís original era una espècie de coca feta amb farina, sucre i altres ingredients. També es guarnia amb ous, però no pas de xocolata, sinó de veritat, això sí, durs i amb la closca pintada de colors. El padrí tenia el deure de regalar la mona al fillol, i hi havia de posar un ou per cada any que tenia el nen o la nena.

Al segle XVI va arribar el cacau d’Amèrica i la xocolata es va incorporar a la mona. Aleshores va començar a canviar, fins a transformar-se en un pa de pessic cobert de rovell, mantega o xocolata i guarnit amb els tradicionals ous, figuretes i plomes. Es diu que una pastisseria del carrer Ferran de Barcelona, Can Massana, va ser la primera que hi va posar una figura de xocolata, un mico. D’arreu de Catalunya s’anava a la capital, en aquestes dates, per poder veure i comprar aquest animal de xocolata tan graciós.

D’on ve el nom?

Sembla que a l’època romana es regalaven, com a prova d’amistat, ous durs amb una pasta de pa que s’anomenava “munda” o “monus”. Els àrabs també regalaven cistells d’ous decorats, que rebien el nom de “munna”, als seus senyors. Amb el pas del temps, “munda”, “monus” i “munna”, han evolucionat i n’ha quedat la paraula “mona”.

Les figures de xocolata solen ser l’element més esperat i espectacular de les mones. Cada any, les figures que s’hi posen tenen relació amb personatges de l’actualitat.
Els ous de Pasqua

A molts països d’Europa i als Estats Units no tenen la tradició de la mona, però sí la dels ous de Pasqua. El primer que fan els nens i nenes quan s’aixequen al matí és buscar els ous i els conills de xocolata que, segons la tradició, el Conill de Pasqua ha amagat la nit anterior.

Antigament, els catòlics no podien menjar ous durant la quaresma. Perquè no es fessin malbé, els bullien i els cobrien amb una fina capa de cera. Molts pensen que d’aquí ve la tradició de pintar i decorar els ous de pasqua. Quan acabava la quaresma, o sigui, el diumenge de Pasqua, es regalaven ous a amics i parents.

I si voleu fer una mona… aquí teniu la recepta. Bona sort!

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.