Acollida Institut Carles Vallbona

Sempre sou vosaltres els que m’expliqueu el vostre cap de setmana, però deixeu-me si us plau que us expliqui el meu.
He tingut un inoblidable cap de setmana a Erfoud i voltants, una zona a l’est de Marroc, a prop de la frontera d’Algèria i a les portes del desert del Sahara. És tan bonic tot i la gent tan amable!!

Permeteu-me unes imatges per compartir aquest record tan bonic.

El 3 de febrer és el primer dia del nou Any Xinès 2011; és l’Any del Conill, en el Calendari Xinès. També és conegut pel seu nom de XIN MAO.

També es fan postals per desitjar un feliç any nou:

Si voleu saber com escriure la paraula SORT, per desitjar un feliç any nou xinès, trobareu una imatge que us indica com.

Dins de les activitats literàries ENTRE LLIBRES – Hivern 2011, trobem El barret de les històries. Aquesta activitat consisteix en un conte basat en aquesta plaça, per saber on és i d’on li ve aquest nom .

Dissabte 5 de febrer, al carrer davant de l’entrada del Museu de Granollers, a 2/4 de 7 de la tarda. A Càrrec de CRIT, Centre de Recerca i Imaginació Teatral. Organitza el Museu de Granollers. És una activitat gratuïta.

Avui és dia 31 de desembre i, si recordeu, us vaig explicar que avui es passeja pel carrer l’Home dels Nassos: un home que té tants nassos com dies li queda a l’any.

L’home dels nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies li queden a l’any. Només se’l pot veure el trenta-u de desembre o cap d’any.

Segons Joan Amades (escriptor que ha recollit moltes tradicions catalanes), l’home dels nassos sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any. Tradicionalment, se sol explicar als nens i nenes que en aquest dia surt l’home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l’any. Llavors ells s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l’any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l’acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar.

Actualment, en algunes ciutats o pobles s’organitza una cercavila amb un capgròs representant l’home dels nassos.

A Barcelona era tradició de trobar l’Home dels nassos a les 12 en punt a la plaça del Palau, davant la Llotja de Barcelona, dalt d’un cadafalc perquè tothom el veiés mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s’espera que tingui per tot el cos, ja que no li caben a la cara.

(Font: Viquipèdia)

Avui, si sentiu alguna notícia molt estranya, pot ser que no sigui veritat.

També, haureu de vigilar la vostra esquena… si us saluden donant-vos cops a l’esquena, comproveu després que no us hagin enganxat un ninot de paper: la llufa.

ORIGEN DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS

El dia dels sants innocents o dels innocents té un origen religiós. És la commemoració de l’anomenada matança dels innocents (un episodi de l’Evangeli segons Mateu), segons el qual Herodes el Gran, que era rei de Judea, va ordenar matar  tots els nens menors de dos anys per així aconseguir  matar també el nen Jesús, que havia nascut el dia 25.  Herodes s’havia assabentat del naixement de Jesús a Betlem pels Reis d’Orient quan van anar a adorar-lo.

Segons el relat evangèlic, Jesús va poder-ne escapar quan un àngel  va avisar en somnis Josep i li va dir que fugissin a Egipte. Només després de la mort d’Herodes, Josep i la seva família van tornar i es van establir a Natzaret (Galilea).

COM SE CELEBRA

El dia dels sants innocents se celebra fent bromes a familiars i amics. Se celebra per tota Espanya  i a diferents països hispanoamericans. És una celebració semblant a  l’anglosaxó Dia dels Folls o el francès Peix d’abril que se celebren l’1 d’abril.

La relació entre les bromes i burles i la llegenda dels infants degollats (amb el coll tallat) ve a partir de les enganyifes i mentides que els pares dels infants es van haver d’empescar per tal de protegir els seus petits de l’assassinat i allunyar-los dels perseguidors enviats per Herodes.

Es fan tot tipus de bromes. Avui dia ja es fan per mòbil o correu electrònic.  La broma tradicional consistia a “penjar la llufa”, -ninot retallat de paper o drap- a l’esquena de la gent que circula pel carrer. Això fa riure molt, sobretot els nens. Antigament les “llufes” eren fulles de col o enciam que els més joves recollien al mercat i que intentaven enganxar a les faldilles de les dones.

També és tradicional que els mitjans de comunicació publiquin una notícia falsa que la gent ha de descobrir. L’endemà l’emissor revela la “innocentada”.

(Font: Viquipèdia)

Avui és Sant Esteve.

La família es torna a reunir i en moltes llars és típic menjar canelons, i de postres, neules i torrons.

Us deixo dues receptes per fer canelons. Trieu la que més us agradi. Bon profit!!

En aquesta presentació podem veure imatges històriques de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. També podrem veure l’Home dels Nassos i escoltar una popular nadala: Fum, fum, fum.
Avui és l’últim dia d’aquesta fira que podeu visitar als voltants de la catedral de Barcelona.

Dues versions d’una nadala ben bonica.

Us sona això de la Flashmob? Segur que heu vist algun vídeo d’algun lloc (una estació de tren, una plaça, etc.) on de cop comença a sonar una música, i la gent comença a ballar. Doncs els Pastorets han volgut fer el mateix al centre de Granollers. Ha estat divertit i força participatiu. Aquí podeu veure un vídeo.