La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants (1 de novembre) o la vigília de Tots Sants (31 d’octubre). Prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica és el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes.
Vídeo sobre La castanyada, amb música de la Dàmaris Gelabert.
Els panellets són unes postres delicioses.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Sant Joan: la revetlla, el solstici, la fertilitat, la rauxa… i la coca, obsequi dolç per al nostre paladar. En aquest vídeo es mostren quins són els ingredients secrets que fan d’aquestes postres el moment insubstituïble del ritual de la nit màgica.
La Fira de l’Ascensió és una trobada anual de molts sectors de la indústria, la ramaderia, l’agricultura, la gastronomia, els serveis, el turisme, l’oci i el motor que mostren les seves principals novetats.
Aquesta celebració es complementa amb diversos actes culturals com la Passada de l’Ascensió -que aquest any es dedica als Gegants singulars-, i amb l’estrena del musical Mar i cel, per part de l’Escola de Música dels Amics de la Unió, que celebren el seu 15è aniversari. En aquest musical hi participen alumnes de l’institut, i una professora que vosaltres coneixeu molt bé.
Aquí teniu un enllaç perquè pogueu veure els actes i tota la programació. Cliqueu damunt la imatge, i bones festes!
Déus vos guard, padrí,
la Pasqua ha vingut,
doneu-me la mona;
i Déu us dô salut.
Joan Amades va escriure aquests versos per defensar que la mona de Pasqua es regala i es menja el Diumenge de Pasqua, i l’endemà, Dilluns de Pasqua, se’n mengen, si en queden, les restes.
En el Costumari català (el llibre que parla de les tradicions catalanes) Amades parla de la mona i de quan es regalava en el capítol dedicat al Diumenge de Pasqua —o Pasqua Florida—.
Tot i això, és molta la gent que té el costum de regalar la mona per dilluns de Pasqua. En el fons, l’important és seguir amb les tradicions. I si us fixeu en els aparadors de les pastisseries, de mones n’hi ha de tots tipus.
Aquí teniu unes imatges de diferents tipus de mones, i un enllaç per saber-ne més. La Mona de Pasqua
Dissabte 23 d’abril uns vint escriptors participaran a la trobada d’autors de Granollers i voltants, i el poeta i escriptor Miquel Desclot farà el pregó de Sant Jordi, a la Porxada, a les 12 del migdia. Si plou, les activitats es faran al Gra, a la plaça de l’Església.
Aquest divendres 22, la fira del llibre i la rosa s’instal·la a la Porxada i el carrer d’Anselm Clavé a partir de la una del migdia, organitzada per les llibreries i floristeries de la ciutat.
Dissabte 23, l’activitat a les parades s’acompanyarà amb altres activitats. Al matí, la Porxada (o en cas de pluja, al Gra) serà el lloc de trobada d’autors locals i comarcals, a partir de dos quarts de dotze. La tarda de Sant Jordi tothom està convidat a explicar i escoltar històries en una nova edició de la marató de contes, que es farà al carrer d’Anselm Clavé, a partir de dos quarts de 6. També es ballaran sardanes a dos quarts de 7 a la Porxada, amb la cobla Ciutat de Girona, organitzades per l’Agrupació Sardanista de Granollers.
Altres propostes per gaudir de la festa arriben a través de les noves tecnologies. El GRA convoca una nova edició del concurs de poesia SMS i com a novetat proposa la creació d’una novel·la col·laborativa a través de tweets, del 18 al 28 d’abril. També organitza un passallibres (bookcrossing) a la plaça de l’Església, entre els dies 18 i 21 d’abril.
La festa tindrà capvuitada. Divendres 29 d’abril, hi haurà activitats familiars a la Biblioteca Roca Umbert i a la Troca amb un taller, cremada per part del Drac de Granollers amb l’acompanyament musical dels alumnes del taller infantil de percussió, i mostra de llibres de cultura popular i tradicional; i l’endemà dissabte, la placeta de la sala Tarafa acollirà, a partir de les 5 de la tarda, la XIII Lectura popular de poemes d’arreu del món, organitzada pel grup No Fer Res de l’Ateneu de Granollers, a la qual tothom pot participar amb la lectura del seu poema preferit.
Sant Jordi, una de les dates més assenyalades de Catalunya. Per poder aprofundir en la llegenda i poder-la treballar amb tots els nois i noies, us deixem diferents recursos:
- Uns apunts sobre la llegenda de Sant Jordi, extrets del llibre Sant Jordi, estendard d’Europa.
- Uns dossiers elaborats des de l’IES Carles Vallbona, per al treball amb els alumnes.
- Un recull de vídeos, contes, webquest i altres recursos complementaris.
- Una presentació feta per alguns alumnes de l’aula d’acollida.
D’altra banda, enguany Catalunya declara Sant Jordi com a dia de solidaritat amb el Japó.
Que tingueu un bon Sant Jordi!
PREGUNTES SOBRE UNA LLEGENDA
L’any 1996 , els escriptors Francesc Bofill i Jason Saw van publicar el llibre Sant Jordi, estendard d’Europa (Barcelona: Proa). D’aquest llibre volem exposar diferents aspectes sobre aquest cavaller.
VA EXISTIR SANT JORDI?
No hi ha cap prova que permeti afirmar-ho. Deleaye deia que “la història persisteix en guardar sobre el sant un profund secret”.
No existeix un sol document fiable sobre el suposat martiri d’en Jordi (segle IV a.C.). El que sí és indiscutible és el creixent culte anys després.
QUÈ SIGNIFICA EL NOM DE JORDI?
Jordi, Jorge, George; Giorgio… l’origen és grec. Jordi deriva de “georgós”, que vol dir agricultor. Específicament, jatrdiner o viticultor.
Dues peces formen aquest nom: Gea, la terra, i el terme “ergon”, que designa el treball en general i especialment el de la terra.
NOMÉS SANT JORDI MATA DRACS?
Altres sants també ho fan. Alguns antics herois mitològics també. Però no sempre maten al drac. Més exactament el dominen. Perquè la seva mort és un símbol del control sobre les forces diverses de la natura.
Per això, el combat no és exclusiu dels homes. Nombroses dones també hi participen. Un exemple és santa Marta, germana de Llàtzer i de Maria Magdalena. Expliquen que un dia va aparèixer al costat del riu Ródano, prop d’Arles, un drac horrible, meitat bèstia, meitat peix. El poble va demanar a la Marta la seva ajuda io aquesta va sotmetre el drac i el va lligar amb el seu cinturó i el va conduir com un xai a Arles. Els seus habitants van acabar amb el drac a cops de pedra i de llança.
PER QUÈ LA SEVA FESTA SE CELEBRA EL 23 D’ABRIL?
El culte de Sant Jordi és certificat per Teodosi l’any 530: “Tota Síria venera el gran màrtir”. Orient sencer el venerava. I el mateix dia de primavera.
I no només la litúrgia oriental va escollir, ja des dels inicis del culte, la data de 23 d’abril. Occident també ho va fer. Per això, se celebrava ja en aquestes dates els antics rituals de la mort del drac. Hi ha textos “hetites”, un poble indoeuropeu del segle XIV a.C. que ocupava l’actual Turquia, que narren el combat del déu de la tempesta contra el drac.
N’HI HA UN SANT JORDI ÀRAB?
Sant Jordi és venerat pels musulmans com el “El Khdr” o “Khudr”, en àrab “el Verd”. El consideren un profeta, però fora de la línea oficial.
Diuen que va beure de la Font de la Vida i es va convertir en immortal. Alguns diuen que el color verd el va agafar en banyar-se en aquelles actives aigües. Però tots afirmen que és el sum sacerdot hebreu Pinjás, fill de Eleazar, fill d’Aarón, l’ànima del qual hauria passat successivament pel cos d’Elies i després pel de Sant Jordi, nomcritià del cavaller Verd. Jordi, l’agricultor, és el misteriós “home verd”, ple de fecunda vida divina.
I UN SANT JORDI NEGRE?
Els pobles de l’Àfrica negra conserven des de fa molt de temps la narració del combatcontra el drac: “En el riu Ilunange (Níger) vivia l’horrible drac Usiququmadevu. Untombinde, la filla del cap local, va anar un dia a banyar-se amb les seves amigues. De mentres, el monstre els va robar la roba. Les noies li van pregar que els tornés la roba i així ho va fer. Però Untombinde no va voler rebaixar-se a suplicar al monstre i aquest se la va menjar. Llavors el seu pare va enviar guerrers per rescatar-la, però també van ser menjats per la bèstia que es va dirigir al poble i es va menjar animals i persones. Només un home va aconseguir escapar-se. Amb l’ajuda d’un elefant i uns leopards va atacar al drac i el va matar. De la seva boca van sortir animals i persones. L’última va ser l’orgullosa Untombinde”.
Aquest popular mite africà és conegut en gran part del continent d’Àfrica.
REALMENT SANT JORDI ÉS EL PATRÓ DE CATALUNYA?
Les Corts Catalanes, reunides en 1456 en el cor de la catedral de Barcelona, van declarar la festa de Sant Jordi dia de precepte. Des de llavors va ser patró principal de Catalunya. Però avui ja no ho és. Oficialment, i des de 1888, només és patró secundari del Principat. Li va prendre el relleu la Verge de Montserrat. I en 1961 la seva festa va passar a ser una commemoració.
En 1926 la festa de sant Jordi havia unit per sempre l’amor i la cultura al voltant del dia del llibre.
PER QUÈ ES REGALEN ROSES EL DIA DE SANT JORDI?
La fira de les roses és una antiga festa galant que catalunya ha sabut mantenir. Des del dia de sant Jordi es repartien flors i llaminadures a les dames que assistien a la cerimònia del palau de la Generalitat. Aquest costum es certifica en 1613.
Quan la Generalitat va ser dissolta, la fira de les roses va sortir als carrers adjacents i més tard va conquerir Catalunya sencera. Era la primaveral “fira dels enamorats”, perquè acostumaven a anar-hi promesos i parelles acabades de casar i el costum exigia que els homes regalessin la flor a les seves companyes.
DOSSIERS ELABORATS DES DE L’AULA D’ACOLLIDA DE L’IES CARLES VALLBONA PER TREBALLAR AMB ELS ALUMNES LA DIADA DE SANT JORDI: n’hi ha dos nivells, un d’inicial (per als alumnes acabats d’alfabetitzar) i un de més avançat. Que us vagi bé!
Sempre sou vosaltres els que m’expliqueu el vostre cap de setmana, però deixeu-me si us plau que us expliqui el meu.
He tingut un inoblidable cap de setmana a Erfoud i voltants, una zona a l’est de Marroc, a prop de la frontera d’Algèria i a les portes del desert del Sahara. És tan bonic tot i la gent tan amable!!
Permeteu-me unes imatges per compartir aquest record tan bonic.
CACERA DEL TRESOR DE SANT JORDI
.jpg)
Entrades (RSS)