Arxiu de la categoria: CONTES I COMPRENSIÓ LECTORA

ELS ANIMALS QUE PARLEN

 

ELS ANIMALS QUE PARLEN
Hi havia una vegada, en un bosc molt gran i verd, un castell molt bonic. En aquest castell hi vivia el príncep David, un jove de 18 anys, de cabells castanys i mitja melena. Els seus pares havien marxat en un altre poble, però ell estava tan enamorat d’aquell bosc que es va voler quedar. Sempre havia pensat que la seva princesa estaria allí.

En un bonic dia de primavera, el príncep David, passejava amb el seu cavall pel bosc. De sobte, una veu va captar la seva atenció. Una veueta molt dolça cantava una melodia molt suau. El príncep va buscar d’on venia aquella veu tan bonica i la va trobar. Era ella, una bonica donzella de cabells llargs i rossos.
El príncep es va acostar i li va preguntar:
- Com ets dius bonica?
- Antonella- respongué la jove amb un to tímid.
- On està el teu castell?- pregunta el príncep.
- Castell? Jo? Jo no en tinc de castell. Visc en una casa molt petita en un poble petit.
- Com es diu aquest poble?
- Constantí, i també hi ha un castell però hi viu una família molt rica.
- Tens animals?
- Sí, tinc un ànec que es diu Patito Feo. És el meu millor amic. Em sap greu, però he de marxar. Una bruixa malvada em busca perquè vol que li faci de minyona.
La princesa va marxar corrents direcció a la muntanya. Però per molt que corria es va fer fosc i es va quedar dormida sota d’un arbre.

La bruixa va aparèixer i es va emportar l’Antonella a la seva torre.
El príncep desesperat, va estar buscant dia i nit, però no la va trobar. Va caure plorant a llàgrimes grosses damunt d’una roca i va cridar:
- Vull trobar l’Antonella!! On deu estar el seu amic Patito Feo? Patito Feo on ets? La bruixa a reptat l’Antonella!!

No va passar mes d’un minut que va aparèixer l’ànec als peus del príncep.

- Què dius que ha passat?- Pregunta el Patito feo.
- La bruixa ha raptat a l’Antonella- respon el príncep.
- No pot ser!!!! Demanaré ajuda als amics del bosc!
L’ànec va cridar ben fort:
- CUAC, CUAC!
I va aparèixer un ós, un gos, un llop, una girafa, un tigre, un gat, una vaca, una serp i un ocell.
- Ohh! Tens molts amics! Segur que la trobarem- exclamar el príncep David eixugant-se les llàgrimes.

L’ànec va explicar als seus amics que l’Antonella estava passejant pel bosc i es va trobar amb el príncep, però va marxar corrents perquè deia que una bruixa la perseguia.
- Algú de vosaltres ha vist o ha sentit alguna cosa durant tot el dia? – pregunta l’ànec.
- Jo avui he trobat un cistell al costat del riu- va dir l’ós.
- Jo he vist unes petjades d’unes sabates petites a la part baixa del riu- va dir la serp.
- Sí? Doncs en aquella direcció del riu hi ha una torre damunt d’un turonet.- diu la girafa.
- Deu ser la casa de la bruixa, no?- exclamar el príncep.
- Anem doncs!!- digué l’ànec
Tots els animals corrents van anar seguint les pistes fins que van trobar la torre de la bruixa. El príncep va entrar a poc a poc i va trobar unes escales. Les va pujar i va trobar una porta. La va intentar obrir però no s’obria. Nerviós va cridar:- OPEN!
I la porta com per art de màgia es va obrir.
Estirada al llit es va trobar l’Antonella, es va acostar i va veure que estava dormida. Li va fer un petó als llavis i ella va obrir els ulls.
- Príncep David?- pregunta l’Antonella mig dormida.
- Sí. He vingut a buscar el meu amor.
L’Antonella se’l va mirar amb ulls de enamorada i va dir:
- Sembla que ja l’has trobat.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

AUTORS: Mohamed, Nouhaila, Lorena i Amine
Aula d’Acollida
Escola Ciutat de Reus

 

 

LA LLEGENDA DE SANT JORDI

LA LLEGENDA DE SANT JORDI

Narrador (1)
Vet aquí que una vegada, en un país molt luny d’aquí, hi vivia un rei.
El rei tenia una filla, que era la princesa i tots dos vivien al castell.
La princesa se sentia molt sola i s’avorria molt en el castell. De vegades deia:
Princesa: -Ai que trista que estic!
Narrador (2)
Pels voltants del castell hi havia un poble on vivia molta gent.
Molt lluny d’aquell país, hi havia un cavaller que es deia Jordi i tenia un cavall blanc.
Cavaller Jordi: -Corre, corre cavall!
Cavall: – Catacric, catacroc.
Narrador (3)
Un drac molt gros que vivia a prop del poble, en una cova, sempre tenia molta gana. I sabeu que deia?
Drac: -Ui, quina gana que tinc!
Narrador (4)
Aquell dia, al drac se li va acabar tot el menjar: vaques, porcs, gallines… Va baixar al poble a buscar-ne i va dir:
Drac: -Cada dia em menjaré dues persones!
Narrador (5)
La gent del poble tenia molta por i no sabia com defensar-se del drac, i li deien:
Gent: -Veste’n, veste’n, drac dolent, que fas por a tota la gent!
Narrador(6)
Però el drac repetia:
Drac: -Cada dia em menjaré dues persones!
Narrador(7)
Aleshores la gent del poble van decidir fer cada dia una rifa per veure a qui li tocava d’anar a la cova del drac.
La gent deia:
Gent: -A qui li toca avui?
Narrador (8)
El primer dia van fer la rifa i el rei va dir:
Rei:- Avui els ha tocat a ….. i a……
Narrador (9)
Eren unes persones molt valentes i no tenien gens de por. Tot anat cap a la cova cantaven:

Primeres persones: cançó:
-Aquest drac
no em fa por
pam i pipa
pam i pipa.
Aquest drac
no em fa por
perquè sóc bon lluitador.
Primeres persones: trucs a la porta: – Pam , pam !
Drac:- Qui hi ha?
Primeres persones: _ Som …… i …………
Drac:- Entreu, entreu !
Hamm!
Mmm ! Què bons!
Narrador (10)
Les persones quan eren a dins de la panxa del drac, sabeu que li feien?- pessigolles. I el drac es moria de riure.
Va arribar el segon dia i la gent deia:
Gent: -Aqui li tocarà avui?
Narrador (11)
Van fer la rifa, i el rei va dir:
Rei: -Avui els ha tocat a….
Narrador (12)
Aquestes eren dues persones que tenien molta por i pel camí cantaven:
Segones persones: Cançó:
-Ai el drac,
quina por,
si se’m menja,
si se’m menja;
Ai el drac,
quina por,
si se’m menja de debò!
Segones persones: trucs a la porta: – Pam , pam !
Drac:- Qui hi ha?
Segones persones: _ Som …… i …………
Drac:- Entreu, entreu !
Hamm!
Mmm ! Què bons!
Narrador (13)
Aquestes persones eren a dins de la panxa del drac, sabeu que li feien? Pessigolles!
Al cap d’uns quants dies, al poble ja no hi quedava ningú.
Llavors va arribar el drac al castell i va dir:
Drac: -Ara vull menjar-me la princesa!
Rei:- No, la meva filla,no!
Narrador (14)
Però el drac se la va emportar.
Princesa:-Ai, quina por!
Narrador (15)
Quan ja eren a la cova, el drac deia a la princesa.
Drac: -Ara et menjaré!
Narrador(16)
Però, escolteu, algú s’acosta. Qui deu ser?
Cavall: -Catacric, catacroc…
Narrador(17)
És el cavaller Jordi que entra a la cova.
Cavaller Jordi: -Drac, prepara’t per a lluitar!
Narrador(18)
El cavaller Jordi lluita amb el drac.
Cavaller Jordi: Cantarella i lluita :
-Drac, dragó,
no em fas gens de por!
Drac, dragó,
no em fas gens de por!
Zim, zam!
Plif, plof!
Zim, zam, pataplam!
Narrador(19)
I deixa el drac estès a terra.
La princesa estava molt contenta i va dir:
Princesa:- Ets molt valent, cavaller!
Narrador(20)
A terra, allà on va caure el drac, hi va néixer una rosa. El cavaller la va collir i la va donar a la princesa.
Cavaller Jordi: -Té princesa, aq¡uesta rosa és per a tu.
Narrador(21)
Llavors en Jordi i la princesa van començar a buscar la gent del poble.

Cavaller Jordi i la princesa:
-Ei, amics, on sou?
Totes les persones: -Som a la panxa del drac que se’ns ha empassat!
Narrador(22)
Amb la rosa, en Jordi i la princesa van tocar la panxa del drac i, a l’acte, en va sortir tota la gent del poble.
Totes les persones: -Visca, visca el cavaller! Hem guanyat!
Narrador (23)
Llavors tots junts , van fer una gran festa, van ser feliços i van menjar anissos. I cantaven la cançó.
Totes les persones: Cançó:
-Aquest drac
no em fa por.
pam i pipa
pam i pipa.
Aquest drac
no em fa por
perquè ja és mort de debò.

CONTE: LA RÍNXOLS D’OR

CONTE: LA RÍNXOLS  D’OR

 

Hi havia una nena que tenia els cabells tan rossos i tan rinxolats que tothom li deia Rínxols d’Or.

Un dia que passejava pel bosc, camina que caminaràs, es va perdre.

Va veure una casa i sense pensar-s’ho dues vegades, hi va entrar. La taula era parada amb un plat, una cullera i un got gran; un plat, una cullera i un got mitjà; i un plat, una cullera i un got petit.

 

-         Quina oloreta!

Va pensar la nena. I va tastar la sopa del plat gran i va beure aigua del got gran i després dels altres :

 

-         1r.- Ai ! Aquesta sopa del plat gran crema ! Està massa calenta ! Beuré aigua d’aquest got!

2n. – Ecs ! Aquesta sopa del plat mitjà està massa freda ! Beuré aigua!

3. – Mmmm ! Aquesta sopa del plat petit què bona ! Quina gana ! Me la menjaré tota ! Quina set ! beuré aigua !

 

De puntetes, va pujar les escales i quan va ser a dalt, va entrar al dormitori i va veure tres llits : un de gran , un de mitjà i un de petit. I els va provar :

 

-         1r. – Oh no ! Aquest llit gran és massa dur!  No hi puc dormir bé !

2n. – Ai ! Què incòmode aquest llit mitjà! És massa tou ! M’enfonso ! No  puc dormir bé!

3r. – Què còmode aquest llit petit ! Quina son que tinc! M’hi estiraré una estona!

 

La Rínxols d’Or es va estirar al llit petit i s’hi estava tan bé que es va quedar dormida com un soc.

 

Mentrestant, els amos de la casa tornaven de fer una passejada. Eren tres óssos: un ós gran, un ós mitjà i un ós petit.

 

I l’ós gran va dir amb una veu gruixuda:

-         Qui ha tastat la meva sopa? i Qui ha begut aigua del meu got?

I l’ós mitjà va dir amb la seva veu mitjana:

-         Qui ha tastat la meva sopa? i Qui ha begut aigua del meu got?

I l’osset petit va ploriquejar amb la seva veueta tan fina:

-         Qui s’ha cruspit tot el menjar del meu plat? i s’ha begut aigua del meu got?

 

Els tres óssos van pujar les escales molt a poc a poc i sense fer soroll,

l’ós gran va dir:

-         Qui s’ha posat al meu llit i l’ha desfet?

I l’ós mitjà va dir:

-         Qui s’ha posat al meu llit i l’ha arruat?

I va exclamar l’ós petit:

-         Qui dorm al meu llit?

 

Amb l’aldarull, la nena es va despertar i ,quan va veure els tres óssos allà drets mirant-la, va arrencar a córrer deixant-los bocabadats.

 

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conta ja s’ha fos;

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat !

CONTE: ELS TRES OSSETS

CONTE:  ELS TRES  OSSETS

 

Tres  óssos parlaven amb molta alegria, contaven històries boniques i belles.

Arribà el bon temps i el petit volia collir papallones, flors i roselles.

Tot era bonic, de color de festa. La Mireia omplia de flors la cistella; de sobte, es va perdre pel bosc i troba una casa. Toca la campana amb molta gana.

Els pares li deien que s’ha de trucar; així ho va fer abans d’entrar. Com que no responien, empenyé la porta, suau, molt suau, sense cap resposta.

- “Déu-vos-guard, qui hi ha?”

Fa ben educada; troba que té gana; la taula és parada amb tres flams exquisits i tasta el petit; de tant bo com era se’l menja amb delit.

- “Qui deu viure aquí en casa de fusta tan neta i graciosa? “ Potser hi ha algú a dalt”.

Rumia curiosa. Ja puja l’escala deixant tot de flors mentre s’ho mirava. Puja poc a poc, sense fer remor i obre la porta d’una habitació, hi troba tres llits. Justament li agrada el bressol,el llit petit, tot sembla de fades o follets del bosc.

Els óssos feliços tornen cap a casa, el petit anava just a coll-i-be, els pares somriuren per la gran diada tot deixant amics, flors i conillets.

En obrir la porta, la joia s’acaba.

- “Han entrat a casa i ens han ben robat! “

El petit es queixa perquè està enfadat:

- “Mireu el meu plat, ni una cullerada!”

El pare s’adona que hi ha flors pel pis, és senyal que algú ha pujat l’escala.

Quan són dalt de tot el petit exclama:

- “Qui serà el barrut que dorm al meu llit?”

La nena es desperta i no sap què fer, tremola espantada…

- “Perdonin, senyors…

  He sortit de casa per collir unes flors i m’ he vist perduda, i…

  no sé què més…”

- “No ploris, bonica, que no ha passat res.” No t’espantis  pas”.

Li fa el petit ós.

Juguen una estoma en el comellar .

- “Torna un altre dia, t’esperem tots tres.”

                                              Sèrie Trio d’animals

PREGUNTES  DE COMPRENSIÓ

 

1-    Qui s’ha perdut al  bosc?…………………………………………………………….

2-    Què troba al mig del bosc?………………………………………………………….

3-    Què hi ha damunt la taula?………………………………………………………….

4-    Què es menja?…………………………………………………………………………..

5-    Què hi ha a l’habitació?……………………………………………………………….

6-    On es posa a dormir?………………………………………………………………….

7-    Què passa quan arriben els ossos i es desperta?

……………………………………………………………………………..

 

8-    Què li diu l’ós petit?

……………………………………………………………………………..

EL VESTIT NOU DEL REI

rei1

EL VESTIT NOU DEL REI

 

 El rei mira la roba del seu armari, i no hi ha res que li agradi.
- No! No! No m’agraden ni els pantalons verds, ni els mitjons marrons, ni les sabates blaves.

Un bon dia, dos sastres van anar a veure el rei, i li van dir:
- Nosaltres et farem un vestit que t’agradarà molt.

Els sastres prenen les mides de tot el cos al rei.
- Senyor rei no es mogui! Estigui ben quiet – diu un dels sastres.

Després de saber les mides del rei, els sastres li ensenyen la roba per fer el vestit.
- Què és això? És de color rosa? És de color lila? Això no és negre!! Mmm… Deixa’m pensar..- Oh, sí! Sí! M’agrada! Visca! Quant val? .
- exclama el rei

El rei els dona els diners:
- 1,2,3,4,…- els sastres compten els diners- Una mica més, una mica més!! 5, 6, 7, 8, 9, 10! Moltes gràcies, moltes gràcies!!
- Je, je, je! Hem enganyat al rei!! – pensa l’altre sastre -

Al matí el rei es posa el vestit nou i se’n va a passejar pel poble. La gent el mira.
- Apa…! El rei porta un vestit transparent! – pensa una veïna del poble.

- Avui el rei no porta vestit!! Què tonto que és!!! Ensenya els calçotets!! – exclama una nena del poble al veure passar el rei.
Així que els sastres havien enganyat al rei, el vestit era transparent i només es veien els calçotets i la samarreta interior.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos.

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ

1-Què passa quan el rei mira la roba del seu armari?…………………………
……………………………………………………………………………………………………
2-Qui va a veure al rei?…………………………………………………………………..
3-Quina peça de vestir li van fer al rei?……………………………………………..
3-Quants bitllets li va costar al rei?…………………………………………………..
4-Per què els sastres van enganyar al rei ?………………………………………

Enllaç per veure i escoltar el conte:

http://www.xtec.es/dnee/satieee/0304/sessio4/1-el%20vestit%20nou%20del%20rei.ppt.

EL PASTORET I LA PEDRA MÀGICA

EL PASTORET I LA PEDRA MÀGICA

Ve’t aquí un pastoret que caminava tot pensant què li portaría al Nen Petit que havia nascut a l’Establia. De sobte, va veure a terra una pedra que brillava com el sol, la va agafar, i quan ja la tenia a les mans, la pedral i va dir:

PEDRA: On vas, pastoret?

PASTORET: Vaig a veure el Nen Petit que ha nascut a l’Establia, però estic una mica preocupat perquè, jo, no tinc res per portar-li.

PEDRA: No et preocupis, pastoret, agafam i portem amb tu que jo t’ajudaré.

El pastoret, amb la pedra a la ma, va seguir el camí; en arribar a la nit, estaba molt cansat i es va quedar ben adormit sota un arbre.

Al matí, quan va sortir el sol, es va despertar desseguida, però…on era la pedra? Pobre pastoret! No la trobava. Però, ve’t aquí que, en alçar el cap, va veure tres reis muntats sobre camells que s’acostaven. Quan  ja era a la vora, el pastoret els va dir:

PASTORET: Oh! Que sou els tres Reis de l’Orient?

REIS: Sí.

REI BLANC: Jo sóc el Rei Blanc.

REI ROS: Jo sóc el Rei Ros.

REI NEGRE: Jo sóc el Rei Negre.

PASTORET: Oh, Reis estimats, ajudeu-me a buscar la meva pedra, és molt important que la trobi!

Els reis van ajudar el pastoret. Busca que buscaràs, van pasar-hi dos diez i dues nits; al tercer dia el Rei Negre la va trovar.

REI NEGRE:  Té pastoret, la teva pedra. Estàs content?

PASTORET: Oh, sí, gràcies Rei Negre!

REI NEGRE: És una pedra molt bonica.

PASTORET: Sí que ho és. Fixat-hi bé, brilla com el sol i, saps? És mágica.

REI NEGRE: És mágica?

PASTORET: Sí, quan la vaig trovar em va dir que m’ajudaria.

REI NEGRE: Està bé, puja al meu camell que jo et portaré a l’Establia.

Quan van arribar a l’Establia, els tres Reis i el Pastoret van veure el Nen Petit.  La pedra, que encara era a les mans del pastoret va dir:

PEDRA: Pastoret, agafa’m fort i digues-me tres coses que voldries per al Nen.

El pastoret va pensar un momento i va dir:

PASTORET: Vull una manta perqupè segur que té fred.

Vull un tros de pa perquè segur que té gana.

I …. vull un picarol perquè hi pugui jugar.

 

La pedra va començar a brillar amb més força que mai, i d’entre la llum de color d’or, van sortir les tres coses que el pastoret havia demanat. Tot seguit, la pedra va desaparèixer.

 

Aquell pastoret, mai més no va trovar una pedra tan meravellosa.

 

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ

 

1-Què va trovar el pastoret  quan anava caminant?………………………………………..

2-On anava el pastoret?………………………………………………

3- On es va quedar adormit el pastoret?……………………………………………..

4-Què va perdre el pastoret al matí, quan es va despertar?…………………………………………………………………………….

5- A qui va veure el pastoret que s’acostava?…………………………………………………….

6-Qui va trovar la pedra?…………………………………………………………………………………..

7- Per què era mágica la pedra?…………………………………………………………………………..

8- Quan va arribar a l’establia a veure al nen petit, què li va dir  la pedra al pastoret?………………………………………………………………………………..

9. Què volia el pastoret per al nen?……………………………………………………………………………..

10- Què li va pasar a la padra?………………………………………………..

 

 

DIBUIX:

http://picasaweb.google.es/lh/photo/jQW_7oy2E5WKalfD0ORu-g?feat=directlink

EL REBOST DE L’ESQUIROL

EL REBOST DE L’ESQUIROL

 

El dilluns l’esquirol surt del seu niu.

I paf! Una fulla groga li cau a sobre.

- Ui, quin mal! Ui quina gana! Em menjaria un bon munt de castanyes.

I tal dit, tal fet.

Fa tres bots per aquí, fa tres bots per allí i troba tot de castanyers plens de castanyes. En cull una, dues, tres… en cull set.

I es troba amb uns ulls que se’l miren ben de dret.

És un nen que ha anat d’excursió amb la classe. L’esquirol no sap què fer. Però darrera d’aquell nen n’hi ha un altre, i un altre, i un altre fins a trenta. I l’esquirol s’espanta tant que, arreplegant les set castanyes, fa un bot a la dreta, fa un bot a l’esquerra i s’amaga en el seu niu. Té tanta por, que ni esma no té de menjar.

Pensa: “Ja menjaré demà”

I amaga, ben amagades, les castanyes al rebost.

 

El dimarts, l’esquirol surt del seu niu. I paf! Li cauen a sobre dues fulles grogues.

- Ui, quin mal! Ui, quina gana! Em menjaria….em menjaria un bon munt d’avellanes.

I tal dit, tal fet.

Fa tres bots per aquí, fa tres bots per allà i troba un avellaner tot ple d’avellanes.

N’agafa una, dues, tres…n’agafa set.

I es troba amb uns ulls que se’l miren ben de dret.

És un home que ha anat a buscar bolets amb un cistell.

L’esquirol no sap què fer. Però darrera d’aquell boletaire n’hi ha un altre, i un altre, i un altre fins a deu.

I l’esquirol s’espanata tant que, arreplegant les set avellanes, fa un bot a la dreta, fa un bot a l’esquerra, i s’amaga en el seu niu. Té tanta por que ni esma no té de menjar.

Pensa:”Ja menjaré demà”

I amaga, ben amagades les avellanes en el rebost.

 

El dimecres, quan l’esquirol surt del seu niu li cauen a sobre tres fulles grogues.

. Ui, quin mal! Ui quina gana! Em menjaria…em menjaria un bon munt de nous.

I dit i fet. L’esquirol va amunt i avall fins que troba una noguera carregada de nous.

En pren set, i es troba amb uns ulls que se’l miren ben dret. És un home que ha anat a fer llenya amb la destral.

L’esquirol no sap què fer. Però el llenyataire comença a donar cops a la noguera amb la destral, i l’esquirol s’espanta tant, que arreplegant les set nous, fa un bot a la dreta, fa un bot a l’esquerra i s’amaga en el seu niu. Té tanta por que ni esma no té de menjar.

Pensa: “Ja menjaré demà”

I deixa, ben endreçades, les nous en el rebost.

 

El dijous, sortint del niu, li cauen quatre fulles grogues a sobre, i pensa:

“Ui quin mal! Ui quina gana! Em menjaria, i ben de gust, un bon munt d’ametlles.

I ja em teniu l’esquirol corrent i botant fins al peu d’un ametller. Fa un bot, s’hi enfila, i abasta set ametlles.”

I aleshores veu dos ulls que se’l miren ben de dret. És un home que ha sortit a caçar amb la seva escopeta. L’esquirol no sap què fer. Però quan el caçador veu l’esquirol, agafa l’escopeta i apunta, amb molta cura, cap a ell.

L’esquirol s’espanta tant, que arreplegant les set ametlles se’n va cuita corrents cap el niu.

Té tanta por que ni esma no té de menjar.

Pensa: “Ja menjaré demà”.

I deixa les ametlles en el rebost, ben guardades.

 

El divendres, quan surt del niu, li cauen a sobre cinc fulles grogues.

- Ui, quin mal! Ui, quina gana! Em menjaria, i ben de gust, un bon munt de pinyons.

L’esquirol se’n va corrents al mig del bosc, on hi ha una pineda i puja dalt d’un pi i es troba una pinya plena de pinyons.

. Però en aquell moment veu uns ulls que se’l miren ben dret. És un home que treballa al mig del bosc fent carbó amb tota la colla. És un carboner. L’esquirol no sap què fer. Es sent olor de fum que surt de la carbonera, i les veus ronques dels altres carboners i les cares i les mans negres.

I l’esquirol s’espanta tant, que arreplega els set pinyons, i fuig corrents fins al seu niu. Té tanta por que ni esma no té de menjar.

Pensa: “Ja menjaré demà”.

I cuita corrents a desar els set pinyons en el seu rebost.

 

El dissabte, tot just sortint del niu li cauen a sobre sis fulles grogues. I l’esquirol es grata la panxa i pensa: “Ui quin mal! Ui quina gana!. Em menjaria, i amb molt de gust, un bon munt de glans.”

Tot fent bots, l’esquirol s’enfila a un roure i a una alzina, i un per un, arrenca set glans. Quan ha arrencat el setè glà es troba amb dos ulls que se’l miren ben de fit a fit.

És un noi que ha anat amb la moto a passejar pel bosc, avui que és dissabte. I se sent el motor de la moto que fa -brooom!¡broooom! el soroll de la ràdio que fa -lalalalabuum xim xim!

L’esquirol no sap què fer. Però el motorista clava una embrantzida amb la moto i desapareix bosc enllà. L’esquirol s’espanta tant que, cametes ajudeu-me, cap al niu hi falta gent!

Té tanta por que ni esma no té de menjar.

Pensa: ”Ja menjaré demà”. I arrenglera, ben arrenglerades, les glans al rebost.

 

I avui és diumenge.L’esquirol surt del seu niu i li cauen a sobre:

Una, dues, tres, quatre, cinc, sis i set fulles grogues.

L’esquirol pensa: -Set fulles grogues, això és la tardor! Avui és diumenge i em menjaria…

 

-         Set castanyes

-         Set avellanes

-         Set nous

-         Set ametlles

-         Set pinyons

-         Set glans

-         I set….cacauets

 

Va al bosc a buscar set cacauets, però quan anava a menjar-se’ls diu: – Uaaah! Em comença a venir son. Prou menjaria, si no tingués tanta son, me’n torno al meu cau! Va al seu rebost i guarda els set cacauets i diu: -Com que ja ha arribat la tardor! Saps què? Ja menjaré a l’hivern! I es posa a dormir al seu niu sense ni mirar el seu rebost, tant ben proveit com el tenia.

 

Teresa Duran (adaptat)

 

COMPLETA LA TAULA

 

DIES DE LA SETMANA

 

 

 

 

 

 

 

FRUITS SECS COLLITS

 

 

 

 

 

 

 

ARBRES QUE FAN ELS FRUITS

 

 

 

 

 

 

 

 FITXES

http://picasaweb.google.es/lh/photo/vkxSfVw3j0Xg1Z7YI59D5A?feat=directlink

http://picasaweb.google.es/lh/photo/ITOzJBPNrfNajiTW7SxUtQ?feat=directlink

http://picasaweb.google.es/lh/photo/a_yzUTZfc-M-RT6EtjEieQ?feat=directlink

http://picasaweb.google.es/lh/photo/Fq-0onf9wCeNkk1-LRfNjA?feat=directlink

CAUEN LES FULLES

CAUEN LES FULLES

 

-Són boniques, les fulles que cauen, oi centpeus? Són de tots els colors del foc!

-  I fan música quan les trepitges. No ho sents?

-  I si saltem-pregunta el cuc- farem més música?

-  Farem música i ballarem i ens farem passar el fred- respon el centpeus.

L’enrenou fa sortir del cau tots els veïns.

-Es pot saber què passa?- diu la formiga, malhumorada.

-Què feu?- demana l’escarabat.

-Juguem! què no ho veieu?- diu el centpeus.

Al cap d’un moment, ja juguem tots. I vinga saltar i fer música!

-Escolteu el meu timbal!- diu l’un.

-Jo toco la pandareta- diu l’altre.

-Doncs jo…jo no sé què toco però sona molt bé- fa un tercer.

-Ep! aquí falta algú…- diu la marieta, tot d’una.

-Vols dir?- se n’estranya el centpeus.

-I tant! Érem cinc, i ara som… Compta, centpeus, compta, tu que tens tants dits.

-Un, dos, tres…i quatre!

-Ho veus? Falta el cuc!

-Calleu! crida  la formiga-. I escolteu. No sentiu?

Del silenci en surt una veu que demana ajut.

I de sota les fulles, que ara estan quietes, en surt el cuc.

-Fa estona que he caigut! I no em sentíeu…

-T’has fet mal?- li pregunten, compungits

-No…

-Doncs…vinga! Surt i celebrem-ho!

 

 

 PREGUNTES DE COMPRENSIÓ

 

1- Per què són boniques les fulles que cauen?…………………………….

…………………………………………………………………………………………………………………………

2- De quins colors són les fulles?…………………………………………………….

…………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………

3- Què passa quan les trepitges?……………………………………………………..

4- Per què ?……………………………………………………………………………………………….

5- En quina estació de l’any passa aquest conte?……………………

…………………………………………………………………………………………………………………………

6- Quins personatges surten al conte?………………………………………….

…………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………

7- Què fan amb les fulles?………………………………………………………………..

…………………………………………………………………………………………………………………………

8- Qui demana ajut?……………………………………………………………………………

9- On és?…………………………………………………………………………………………………..

10- Què li ha passat?…………………………………………………………………………

11- Què fan quan estan tots junts?………………………………………………

12- Dibuixa-ho

 

 

http://picasaweb.google.es/lh/photo/V7tNE5ry_-ShKH-aGNyY8g?feat=directlink

http://picasaweb.google.es/lh/photo/3eWaVoiBQQicpJmwt0ocYw?feat=directlink

http://picasaweb.google.es/lh/photo/nFlqIokqD9_0NM_74976lQ?feat=directlink

 

L’ESCOLA PETITA

L’ESCOLA PETITA

Hi havia un poble que tenia una escola tan petita, tan petita, que només hi cabia la mestra i un nen no gaire gran. I, és clar, com que només n’hi podia anar un a la vegada, hi anaven mitja hora cada un, i els altres, mentre, jugaven a córrer, a empaitar-se pels camps i enfilar-se als arbres.

Però va venir un dia que el senyor alcalde va voler fer una escola gran perquè hi puguessin anar tots els nens alhora, com passa als altres pobles. Però tots els nens, que estaven enamorats de la seva escola tan petitona i de les llargues estones que passaven jugant al bosc li van demanar que no construís cap escola nova, que ells s’estimaven la petita,i que ja estudiarien més de pressa per compensar les estones que passaven jugant.

I l’alcalde, que també s’estimava l’escola del poble, va dir que d’acord, però va fer col·locar tot de taules i cadires escampades pel bosc perquè els nens hi puguessin fer els treballs que els encarregava la mestra.

I aquell poble va tenir, des de llavors, l’escola més petita i l’escola més gran del món.

 

 

L’ESCOLA  PETITA

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ  LECTORA:

 1- A l’escola petita, quantes  persones  hi cabien?……………………………………

…………………………………………………………………………………………………………

2.- Quant de temps hi anava cada nen?…………………………………………………….

3- Què  feien els altres nens mentrestant?…………………………………………………..

…………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………….

4- Què  volia  fer el senyor alcalde?………………………………………………………….

…………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………..

……………………………………………………………………………………………………….

5- Què  van dir  els  nens?……………………………………………………………………

……………………………………………………………………………………………………..

6- Què va manar fer l’alcalde?……………………………………………………………

……………………………………………………………………………………………………

7- Per què?……………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………….

8- Si tu fossis l’alcalde, què haguessis fet?………………………………………….

…………………………………………………………………………………………………

9- Per què?……………………………………………………………………………….

…………………………………………………………………………………………….

10- Què creus que faran els nens els dies de pluja, vent o mal temps ?…………………………………………………………………………………..

…………………………………………………………………………………………….

 http://picasaweb.google.es/lh/photo/Adfx3vTgf9J_cKXuYbrLQA?feat=directlink

 

LA CASTANYERA TANA

LA  CASTANYERA TANA

 

Aquesta és la història d’una castanyera . Es deia Tana i era molt bona dona. Els nens l’estimaven molt perquè, quan no tenien diners, els regalava castanyes. També l’estimaven per una cosa divertida. Sovint els convidava a casa seva i els explicava contes fantàstics. Ells tancaven els ulls i tot semblava de veritat.

La Tana esperava la tardor, quan les fulles dels arbres es tornen de color d’or, el vent bufa fort i les arremolina com si ballessin una sardana esbojarrada. Llavors sortia la castanyera. Amb faldilla ratllada, cosset fosc i al cap, manteleta vermella nuada sota la barba. S’asseia al seu lloc, com una figureta de roba.

Les castanyes es torraven deixant una oloreta deliciosa al seu voltant.

-Comprin, comprin castanyes torrades! Castanyes calentones!

–Cridava la Tana.

Cap al tard, quan el fred era més viu, la castanyera tornava a casa. Una caseta petita i polida com de fireta. I preparava les castanyes per l’endemà.

La Tana esperava el dia de Tots Sants perquè feia molts dinerons. A la nit, tothom celebrava la festa amb panellets i sobretot, amb castanyes torrades.

Però, uns dies abans de la festa, una dona estranya, com una mena de bruixa, entrà a ca la Tana i li robà les castanyes que tenia per torrar i després fugí corrents. Era una altra castanyera: una dona trista i rabiüda. Envejava la Tana perquè els nens l’estimaven tant i a ella mai no li compraven castanyes ni li feien cap rialla.

Com plorava, pobra Tana! Es va arraulir prop del foc i vinga resar fins que es quedà adormida com un nen petit. I veureu què va passar….

Els infants, com cada dia, tot anant a l’escola, compraven castanyes a la Tana, però aquell dia en veure que no era al seu racó, van córrer cap a casa seva. La trobaven plorant, morta de fred. Els ho explicà tot. Els nens, compadits i ben de cor, trencaren les guardioles i entre tots, li compraren un saquet de castanyes crues. Compteu l’alegria de la Tana en veure el bé de Déu de castanyes per coure! Els abraçava tots amb tendresa emocionada.

-Sou els nens més macos del món! –Els deia.

Entretant la castanyera rabiüda torrava les castanyes robades. De cop, començaren a saltar fent uns espetecs terribles, rodolant carrer avall. Tothom fugia cames ajudeu-me.

-Això és un càstig per haver robat i tingut enveja.-Pensà ella.

I decidida, anà a demanar perdó a la Tana. Ella la perdonà de bon cor i van ser bones amigues.

Llavors passà que els nens decidiren comprar-li castanyes i s’hi van acostar amb un somriure. Ella tancà els ulls per no plorar i mai més no va estar trista.

 

 

 

 

COMPRENSIÓ LECTORA: La Castanyera Tana

 

 

1-                        Com es deia la castanyera bona?………………………………………………………..

2-             Com anava vestida?…………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….

3-Per què els nens l’estimaven molt? ……………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………..

4-Com celebraben tothom la festa de la nit abans de Tots Sants ( la castanyada)? ……………………………………………………………………………. ………………………………………………………………………………………………………………………………….

5- Què li va passar a la Tana uns dies abans d’aquesta festa? ………………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………..

6- Qui li va robar les castanyes a la Tana? …………………………………..

………………………………………………………………………………………………………………………………….

7- Per què? ……………………………………………………………………………………………………….. ………………………………………………………………………………………………………………………………….

8- Què van fer els nens quan van saber que li havia passat a la Tana?………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………….

………………………………………………………………………………………………………………………………….

9-Què va fer la Tana als nens?……………………………………………………………… ………………………………………………………………………………………………………………………………….

10- Què li va passar a la castanyera rabiüda?………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………….

………………………………………………………………………………………………………………………………….

11-Per què li va passar això?…………………………………………………………………..

………………………………………………………………………………………………………………………………….

12- Què van fer les dues castanyeres?…………………………………………………..

………………………………………………………………………………………………………………………………….

13-Què van fer els nens?……………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………….

 

 http://picasaweb.google.es/lh/photo/U8xTO-zefT9Z5n4Fpg3E9w?feat=directlink

http://picasaweb.google.es/lh/photo/qNAhJbtV_hgLM8BHZbk5FA?feat=directlink