Aula d´acollida Ceip Miquel Carreras

LA MASCOTA

M’agradaria tenir un àguila perquè el puc entrena i perquè vola, m’ agradaria que fos gran.

Franyer

A l’escola van fer la festa de la castanyada, van torra castanyes i cantat una cançó a la castanyera, després ella ens havia donar les castanyes, havia molts nens que no li agradava les castanyes. Quan havíem menjant les castanyes, després els nens de 5è i els de 6è van juga un partit de futbol, i altres nens van canta la cançó de Shakira, waka waka, i quan va sonar el timbre ens van anar a casa.

Les mares preparant les castanyes i el foc.

Els nens de 6è li canten una canço a la castanyera.

La castanyera reparteix les castanyes.

El dijous vam anar al mercat central de Sabadell, tota una aventura anar i tornar en autobús, viatjant amb el bitllet col•lectiu. Les monitores la Bel i la Mireia ens van ensenyar moltes coses, del edifici i de les activitats que es fan al mercat. Un fruiter que estaba descargan al parking de les mercaderies ens explicar que anava a comprar la fruita i verdura al Mercabarna i que moltes persones que treballen al mercat s’aixequen a les dues de la matinada per anar a buscar els aliments que vendrán al mercat aquest mateix dia. El fruiter en va explicar el que feien amb les caixes de plàstic i amb les de fusta, ens va sobtar que ens digues que les caixes de fusta les reciclaven i que tornaven a fer coses com: pales, paper, cartrons etc. Que per cert uns dels pales reciclats que ens va ensenyar anava a Suïssa ple de Calçots, la salsa i els pitets per una comunitat de catalans que están a Suïssa i que cada any fan una calçotada. Va ser molt interessant visitar les cambres amb les diferents temperaturas segons sigui els productes que tenen amb el seu interior, la cuina on fan les llegums cuites, menjars preparats… i com no el pujar a la cúpula del mercat que es un lloc fantàstic, la Bel ens va explicar la pirámide de l’alimentació saludable i desprès vam fer un joc sobre aquest tema, va ser divertit i fácil d’entendre; i per últim una grata sorpresa un regal fantàstic, una motxilla molt bonica amb un devantal per ajudar a la mare o el pare a cuinar, un panet molt bo, unes mandarines boníssimes, un cacolet, una xocolatina per llaparse els dits i dos globus per jugar, tot plegat un matí inoblidable.

Aquest curs es molt especial per la nostra escola, ja que celebrem
el 50 aniversari. Amb aquest motiu hem fet una geganta que ha debutat
per carnaval junt amb el Rei Carnestoltes que es el rei dels poques soltes.

Els alumnes de 6è. acompanyen als nens de P-3 durant la rua.

Com podeu veure tots hem saltat, cantat i ballat.

Hola! em dic Josselin i he escrit aquesta obra de teatre perquè m’ inspirat en fer-ho i ja veieu l’ha feta, fent aquest conte he après, que ajudar a la gent es molt important. Ha escriu-la m’ha ajudat el meu company Mauri, aquesta obra ens ha sortit be esperem que us agradi molt GRACIES.

Hi havia una vegada un poble molt petit on hi ha pocs habitants, viu una família molt pobre, però tot anava molt be… el pare es diu Paco, la mare Esperança ,el fill Raul.
- PACO- Fins a la nit.
- ESPERANÇA ( tota trista) – fins a la nit.
- RAUL– ja s`anat el pare?
- ESPERANÇA- si, s`anat ja.
-MARIA- perquè s’ anat tant d’hora?
-ESPERANÇA- perquè ha d’anar ha treballar i el seu treball es molt lluny.
El pare treballa a la ciutat per això no pot anar al mig dia a dinar, no torna a casa fins a la nit.
Quan el pare torna de treballar no pot veure al seu fill perquè arriba molt tard i molt cansat .
Perquè el Raül ja s`anat a dormir i no el pot veure en tot el dia.
-PACO – bona nit!!!!!!
- ESPERANÇA – callat que el Raül esta dormint.
Al dia següent com sempre Paco va anar a treballar, i quan l’enrique va veure al Paco li va cridar.
-ENRIQUE- que pots venir un moment al meu
despatx?
-PACO- ara vaig!
- ENRIQUE (director de l’empresa) – em sap greu comunicar-te Paco que a partir del mes següent no contarem amb els teus serveis.
- PACO- porto molt anys treballant a l’empresa i sempre he treballat bé.
- ENRIQUE (director de l’empresa) – no es cap problema personal, tots sabem que ets un bon treballador però estem fent reestructuració de plantilla degut a la crisis.
- PACO- m’he quedat sense treball ara que faig !!!!!
Han passat els dies i Paco s’ha quedat a l’atur.
-RAUL- que fas aquí pare?
-MARIA- no vas a treballar?
-PACO- estic aquí perquè vull estar mes temps amb vosaltres oi que esteu contents?
-RAUL- es clar que si pare!!!!!!!!!
-RAUL- ara podem jugar?
-MARIA- jo també jugaré?
-PACO- es clar que si
-ESPERANÇA- que farem no tenim diners per comprar el menjar.
Anaven passant els dies i Paco no va trobar treball i com no n’hi havia res per menjar Paco va tenir una bona idea.
-PACO- anem a pescar al riu tots junts.
Desprès de 1 hora van arribar al riu Paco es va posar a pescar amb el seu fill Raúl.
-ESPERANÇA- mentre vosaltres aneu a pescar jo vaig a rentar la roba.
Tots els del poble els diumenges es van a l’església.
Desprès Esperança va veure un peix lluminós i va cridar al seu marit.

-ESPERANÇA- paco,paco!!!!
-PACO- que passa perquè crides!!
-ESPERANÇA- he vist un peix lluminós i s’ha anat al fons del riu.
-ESPERANÇA- mira,mira ja torna a sortir.
-PEIX- que passa?
-RAUL- apa, si parla!!
-PACO- qui ets tu? Que vols de nosaltres?
-PEIX- soc un peix màgic, em dic kili i vinc a ajudar a la gent que em necessita.
-PEIX- qui ets tu???
-PACO- jo em dic paco i aquesta es la meva família.
-PEIX- hola a tots.
-ESPERANÇA- hola.
-RAUL- hola, ets molt bonic.
-MARIA- i molt lluent.
-PEIX- gracies.
-PEIX- en que voleu que us ajudi.
-PACO- em pots ajudar a trobar treball?
-PEIX- es clar que si, t’ajudaré.
-PEIX- vosaltres dos que voleu
-RAUL- (tot content) jo vull anar l’escola!!!!
-MARIA- jo també vull anar a l’escola i tenir un vestit nou.
-PEIX- a l’escola?, es clar que anireu i m’heu de prometre que us esforçareu moltísim, d’acord?
-RAUL- (alegre) es clar que si!!!!!!!!!!
-MARIA- es clar que t’ho prometo.
-PEIX- que tu no vols res Esperança???
-ESPERANÇA- nomes vull que el meu fill sigui feliç.
-PEIX- a tu et donaré una rentadora, una cuina, una cafetera, un renta plats i una cosa molt important uns bons llits per poder descansar bé.
-ESPERANÇA- moltes gracies peix, moltes gracies.
-PEIX- tinc que anar-me.
-PACO- perquè t’has d’anar???
-PEIX- perquè hi ha una altre família que m’espera
-RAUL- (molt trist)no vull que marxis, quedat sis plau quedat!!!!
-MARIA- no et vagis, quedat amb nosaltres sis plau!!!
-PEIX- tinc que anar-me ho sento, adéu!!!!!!
-ESPERANÇA- que et vagi be.
-PACO- ¿et tornarem a veure?
-PEIX- algun dia ens tornarem a veure
-ESPERANÇA- Paco estic molt contenta que hagis tornat a treballar i que el nostre fill sigui tant feliç a l’escola.
Ara tota la família viu feliç, molt feliç.
MENGEU PASTISSOS SI VOLEU SER FELIÇOS…
CONTE CONTAT CONTE ACABAT

He guanyat un dels premis del Jocs Florals 2009 del CEIP Miquel Carreras amb aquest conte, desitjo que us agradi.

EN PAU A L’ÈPOCA MEDIEVAL
En Pau era un noi alt, amb els ulls blaus, els cabells rossos, molt intel•ligent, li
agradava molt l’esport, sobre tot el bàsquet el seu caràcter era simpàtic, amigable.
En Pau era un noi molt ben vestit, portava samarreta de màniga curta, pantaló llarg i sabates negres. Els seus pares són fantàstics perquè sempre li escolten. Però un dia a
l’escola, quan feia un experiment, va fer una màquina del temps. Tothom estava impressionat i quan va provar la màquina, de cop i volta, en Pau va aparèixer a l´ època medieval.
Quan ja estava a l´ època medieval tothom parlava una llengua desconeguda i en Pau no entenia res, la llengua d’aquella època era el Llatí. Caminant pel carrer, per una finestra van llençar molta aigua bruta i li va caure per sobre del cap. Quin fàstic, va dir en Pau i va anar a buscar una font per rentar-se o un riu per banyar-se. En arribar a una font es va despullar i es va rentar la cara, el cabell i la resta del cos.
En Pau buscava la màquina del temps però no la trobava. Intentava parlar amb la gent però no li entenien. En Pau estava molt preocupat perquè estava perdut en el temps.
Uns cavallers el van veure i s’ho van comentar al rei. El rei va demanar als seus soldats que anessin a buscar-lo.
En Pau com era un noi amigable va parlar amb un pagès que es deia Franc. El pagès el va entendre una mica i en Pau va allotjar-se a casa seva. Encara no s’havia assabentat que el buscaven els soldats del rei.
En Pau va sortir de casa del pagès i va anar a buscar la màquina del temps quan
els soldats el van enxampar. El rei el va fer esclau.
Quan el pagès es va assabentar li va demanar ajuda als seus amics, una part havien de buscar la màquina i els altres havien d’anar al castell a lluitar per alliberar-lo.
La part que buscava la màquina no va tenir èxit perquè buscaven per tota la ciutat Medieval i no la trobaven. Potser perquè mai havien vist una màquina o perquè no sabien qui la tenia. Els altres van anar al ferrer per comprar armes amb els pocs diners que tenien.
En Pau estava amb altres esclaus. En Pau era alt i les claus de la porta de sortida estaven a dalt de la paret, en un forat. En Pau va demanar ajuda als esclaus i va poder agafar les claus. Els esclaus i en Pau van escapar per la porta.
El rei era gras, molt alt i sobretot odiava als nois com en Pau. Quan Pau havia sortit  del castell es va trobar amb els pagesos i al Franc. En Pau li va dir a Franc que ell i els  pagesos ataquessin als soldats, mentre ell podia anar en busca del rei. Volia saber si era el rei qui tenia la màquina del temps.
En Pau tenia una mica de por perquè quan va veure al rei ho va veure molt alt i gras. En Pau va arribar al costat del rei i li va demanar:
- Entrega`m la màquina ara mateix!
- Però el rei li va proposar: si lluites contra mi i perdo, et retornaré la màquina.
Ara en Pau tenia més por que abans perquè es jugava el seu futur i van començar a lluitar. El rei tenia una espasa i en Pau no tenia res, però al terra hi havia una roca i en Pau, com jugava a bàsquet, va agafar-la i va llençar la roca a la corona del rei. El rei va caure a terra i en Pau va guanyar el combat.
En Pau estava tranquil amb la seva màquina i es va acomiadar d’en Franc i dels pagesos que li van ajudar. En Pau ja estava a la seva època amb més tranquil•litat que mai.
Conte comptat aquest cont s’ha acabat.

                                                    
EL  DRAC  I  EL  NEN

Era  una vegada en una platja hi havia un drac anomenat  Christian  que tenia un amic anomenat  Alèx. Cada  tarda  sortien ha juga amb  la sorra, però un dia volien  anar de viatge  per tot el  mon. Quan  era el dia es van anar en mig del mar  hi havia pirates i el drac va fer un crit fort i se’n van anar, quan van arribar ha  Tokio els prínceps i els reis el van veure. Dos dies més tard van  tornar a casa i els pares del nen li van di que es tenien que anar i  el nen s`ho va dir al drac i aquest es va  posat  trist.
Al dia següent el  nen havia marxat.
I conte contat aquest conte s’ha acabat. 

Kevin Arancibia    4t. B.

LA LLUNA I EL SOL
                                                                                    
Hi havia un vegada una lluna que era fosca i un dia va trobar a el sol que era molt clar i cremava molt.
Va dir el sol vull ser com tu per que a la nit no puc dormi i la lluna va dir jo vull ser com  tu perquè  la nit no veig, un dia el sol es va quedar fosc i estava content i la lluna es va quedar clara i      es va  marejar  i  va  quedar  a terra  i el  sol  va  trobar a la  lluna i el  sol va  dir  a  la  lluna, que clara  te vaig  i la lluna va dir al sol que fosc te veig i estaven contents i al cap d’uns dies  va  dir el sol  vull  ser  clar perquè me agrada molt  i la lluna va dir vull ser fosca perquè me agrada xocar-me amb tot;  i la lluna i el sol van pensar fer una maquina del temps però no va funcionar i a la nit va passar  un astre fugaç i la lluna i el sol van demanar siguin com   sempre havien estat i es va fer realitat i van saltar de alegria.
                                 I conte contat aquest conte s’ha acabat.

Kevin Narváez  3r. A.