Aula d´acollida Ceip Miquel Carreras

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Ens hem preguntat per què els hàmster tenen els ulls vermells?

L’hipòtesi és: Per veure-hi millor de nit.

Per poder saber si la resposta (hipòtesis) és certa o no hem de buscar informació.

• Primer ens hem imagitat el nostre hàmster i el que l’hi entra i el que l’hi surt.

QUÈ HEM APRÈS DELS HÀMSTERS

1. Què és?

L’ hàmster és un mamífer, això vol dir que les cries neixen de dins de la panxa de la mare i, a més a més, xuclen la llet de la mare per alimentar-se. 

És un rossegador, doncs sempre està rossegant coses dures com la fusta, les nous, el pa sec… per evitar que se li facin les dents massa llargues.

2. Com és?

• És un animal domèstic, és a dir, que el podem tenir a casa com a mascota.
• Els seus ulls són negres i els bigotis llargs. Té un pèl molt suau que pot ser de diferents colors:  
• marró
• gris
• blanc
• vermellós
• … quasi no té cua i les potes són curtes
• És del tamany de la nostra mà. La femella és una mica més gran que el mascle.

• Hi ha hàmster que tenen els ulls vermells, això és degut a una mutació genètica. Aquesta varietat d’hàmster és albina. Aquest efecte es produeix per la falta de pigmentació en la retina. Al ser transparent l’ull pren el color vermell de la sang que flueix pels vasos sanguinis. Alguns hàmsters, també els tenen color robí, això es produeix perquè els seus pares tenien gens d’hàmster albí.  I els fills l’han heretat.

• L’hàmster no té molt bona vista, veu en blanc i negre. L’oïda és molt important, perquè la necessiten per sentir els seus enemics, la serp, les aus, … L’olfacte és el més desenvolupat, doncs coneixen la seva família i els seus amos per l’olfacte. És un animal molt carinyós, simpàtic i inofensiu.

3. Què fa?

• L’hàmster necessita fer exercici i li encanta jugar, donant voltes al cèrcol o passant pels tubs.

 

 

 

 

• No li agrada sentir-se brut i sempre es neteja la cara i els bigotis amb les potes del davant. Fa les seves necessitats sempre al mateix lloc.

• Dorm quasi tot el dia. S’enrotlla formant una bola amb el cap amagat sota la panxa. Al vespre l’hàmster té gana i se’n va a menjar, també és quan aprofita per fer exercici.

• Quan sent un soroll estrany, es posa dret sobre les potes del darrere i ensuma l’aire per descobrir si hi ha perill.

4. Què menja?

• A l’hàmster li agraden les llavors, les pipes, la fruita, la verdura i fins i tot, la carn crua i els insectes.
• L’hàmster s’omple les galtes de menjar, el guarda al seu amagatall i quan té gana, va a buscar-lo.

             

 5. Com neixen?

• Normalment l’hàmster viu sol. Només li agrada d’estar amb els altres hàmsters quan arriba el moment d’aparellar-se.

• Quan el mascle i la femella s’han aparellat, la femella vol tornar a estar sola. Aviat tindrà fillets. La femella serà la mare i el mascle serà el pare.

• La famella s’engreixarà perquè els seus fillets estan creixent dins la seva panxa. Mentre, preparà un niu amb materials suaus, com els fils de cotó o de llana, trossets de paper,.. perquè sigui tou i confortable.

6. Com creixen els hàmsters

• Setze dies després de l’aparellament, neixen les cries. Normalment, els hàmsters tenen set o vuit cries.
• Els petits neixen de color rosat, sense pèl i amb els ulls tancats i coberts de pell, són totalment cecs. Als hàmsters els creix de seguida un pèl molt suau.

• Durant 21 dies la mare els protegeix i els alimenta, les cries xuclen la llet de les mamelles que es troben al ventre de la mare. Els llepa per netejar-los i, si s’allunyen gaire, els va a buscar i se’ls posa a la boca per transportar-los.

Conclusions

No tots el hàmster tenens els ulls vermells ja que depèn d’un gen que els hi transmeten els seus pares.

Els ulls vermells no són per veure-hi millor a la nit, els hàmsters no tenen massa bona vista, tenen millor l’olfacte.

Com ésser viu que són realitzent tres funcions:

• Es reprodueixen (provenen d’altres éssers vius)

• Es relacionen (capten i responen a estímuls)

• Es nodreixen, és a dir, s’alimenten (canvien matèria i energia amb el  medi)

Mona de Pasqua
(De Viquipèdia)La mona de Pasqua és dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat.

Les mones presenten una gran diversitat. En un principi era una massa de pastís amb ous a sobre, tal i com es mostra al dibuix de la dreta del segle XIX, però amb el temps els ous van esdevenir de xocolata i al final va acabar esdevenint la base de la mona.

Tradicionalment el padrí regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida després de missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d’amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.
Gairebé a tot Catalunya i al País Valencià, és tradicional que el padrí obsequiï el seu fillol, amb la mona, en la que sempre hi ha l’ou. La tradició de la Mona de Pasqua va aparellada amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata.

DESPRÉS DE LLEGIR D’ON VE LA TRADICIÓ HEM TREBALLAT

com s’elaboren les mones de xocolata i hem pogut comprovar que quasi bé segueixent el mateix pas que el procés de la xocolata.

 

     

Aquesta és la nostra mona, ens l’hem menjat a la classe per fer la despedida de la Ylen que marxa a viure al seu país l’Equador.

 

adeo Ylen de Catriel

et trubarem a faltar de Kevin

Ylen  que  et  vagi be  al  teu  pais de  la  Jessica.

Adeu Ylen que et bagi bagi be al teu pais petons Bianca.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.