6garcialorca0910

Ens heu promés que vindrieu a l’escola a explicar-nos com us va per l’Institut. Esperem que ens porteu notícies plenes d’optimisme i de lluita per anar millorant mica a mica. I sobretot esperem sentir que us agrada el que feu, que us ho passeu bé, que deixeu enrera els conflictes infantils, que aneu madurant amb equilibri i il.lusió. En definitiva que us convertiu en unes grans persones. D’aquí a un temps us farà gràcia mirar aquests moments que vam viure junts.

Els vostres pares ens van fer arribar un escrit als mestres que estàvem a l’escola i que havíem treballat directament amb vosaltres. Va ser emocionant rebre’l llegir-lo i el volem compartir amb tothom que visiti el blog.

De part de tots gràcies per ser uns pares tan implicats en el procés d’aprenentatges escolars dels vostres fills. Ha sigut un plaer tenir-vos sempre al costat.

Ja va dir l’Alba a la presentació que el ball de tektonik va costar una mica. A l’hora d’educació física el Vicenç s’hi va posar de valent i a les hores de tutoria també vam fer cosetes. Algunes eren pessimistes, però tots junts vam lluitar perquè us sortís bé, sobretot vosaltres.
Primer vam gravar a nens que tenien facilitat i ho dominaven molt bé. L’Ana explica que es va gravar els videos al seu mòbil i així s’ho posava quan volia i anava practicant. Us va sortir molt bé. Els vostres companys volien que ho repetissiu una altra vegada. Jo no estava gaire ben situada, així és que la gravació només ensenya els que ballaven a prop meu. Llàstima perquè si us veiessiu tots es notaria que tothom s’ho va pendre molt en serio.

SEGUR QUE TOTS ELS PARES VAN ESTAR MOLT ORGULLOSOS DE VOSALTRES.

Ja feia temps que a l’hora de tutoria parlàvem de com ens agradaria que fos la vostra festa d’acomiadament de l’escola Garcia Lorca. Van anar sortint idees, enraonàvem i muntàvem un pla.

El primer que se us va acudir va ser convidar a les mestres que per vosaltres van ser especials. La llista era llarga, vam fer votacions i les que més anomenaveu van ser: Carme, Ana, Conso (que encara que no l’havieu tingut la recordaveu com un equip divertit i entusiasta del parvulari) , Júlia, Mireia, Laura, Marta, Olga i Eva. I també la Roser de teatre. Van escriure les cartes i les vam enviar.

La resposta va ser fantàstica. La Carme i la Júlia van poder anar al sopar de l’AMPA i allà vau poder parlar amb elles.

Us he fet arribar la carta de la Carme per tots, la de l’Olga, la de la Roser (que al final va poder venir a l’escola), la Mireia també us va enviar un missatge però com que venia ja la vau poder saludar. I l’Eva va venir i ens va ajudar a posar-vos el birret.

La Conso va trucar per telèfon i va dir que estava molt contenta de la vostra carta i us desitja molta sort en la vostra nova etapa. L’Ana viu a Fraga i la Laura a Linyola, és molt lluny segur que quan rebin la carta es recordaran de vosaltres . La Marta s’ha casat i no sabem si ha rebut la vostra carta. ( doncs sí que ha contestat, ens ha enviat un email felicitant-vos per poder anar tots a l’Institut i desijant-vos molta sort, el missatge està als comentaris)

Ha estat una resposta majoritària, tots pensem que per alguna cosa deu ser. I a més d’elles tots els mestres que us hem tingut voldríem que mai deixessiu de ser tant bons estudiants i sobretot bones persones com fins ara.

Esperem que ens ho vingueu a explicar.

Aquí van les fotos que jo vaig poder fer de com va anar el dia 22 de juny del 2010. La festa de 6è!!

Avui hem anat en bici a Vilanova del Camí. L’anada ha estat molt suau, hem passat pel costat del barri del Pi, hem baixat cap al parc fluvial i pedalant pel costat del riu Anoia el trajecte s’ha fet molt curt. Hem esperat els que anaven a peu i hem esmorzat en una zona de picnic després de travessar una espècie de pont.
Després el Joan ens ha portat per uns camins fins a Cal Titó i a Cal Bernades. La tornada l’hem fet per la nova carretera fins trobar el camí que passa pel costat del barri del Pi i ja hem arribat. Als que hem anat en bici se’ns ha fet curtet i molt agradable.

Avui hem anat al Tibidabo. Ha fet molt bon dia, tothom ha respectat les normes de puntualitat a l’hora de trobar-nos, s’ha pogut pujar a bastantes atraccions i les cues no eren gaire llargues, a exepció del “pèndol”. Tret de que el Joan Carles s’ha marejat a l’autobús i ha passat un matí “xungo”, tot ha anat sobre rodes.
He fet moltíssimes fotos que no es poden aprofitar perquè han quedat borroses, mogudes, desenfocades, en fi que us penjo el que s’ha pogut salvar. Ja val com a record.

La mare de l’Aloxi m’ha passat aquestes fotos perquè tothom en tingui un record. Es nota que va ser molt divertida la festa.

Avui 3 de juny hem organitzat els penúltims jocs al pati per esforçar-nos a parlar en català. Ara ja som uns especialistes, han anat molt bé. Aquí ens podem veure. Ah! els últims seran una sorpreseta.