Durant molt de temps una de les nostres feines com a mestres ha estat l’acollida de nens que arribaven a Catalunya. Ara, molts d’aquests nens, moltes d’aquestes famílies estan tornant als seus llocs d’origen o busquen feina en altres països del nord, més rics o més hospitalaris que el nostre.
Sí, van marxant poc a poc. És un degoteig constant i, en el nostre cas, Amara i la seva família s’han anat a Gàmbia durant tres mesos.
Els nens es van organitzar per acomiadar-se i per manifestar la voluntat de que aquesta separació fos temporal.
I nosaltres, els que ens quedem aquí, vam adquirir el compromís d’escriure cartes. Que Amara no perdés el contacte amb nosaltres i que ell també ens pogués contestar quan volgués.
Per això començo aquest bloc, que és el primer per mi i potser per a la majoria dels nens. Un bloc que és com una pregària laica. Volem que en el segon trimestre Amara torni a estar amb nosaltres.